Aquesta setmana… ni mala sort, ni poc encert, ni canastes fàcils, etc. … RES DE RES. Encara que dolga llegir: no juguem a res.
Ahir dissabte, al pavelló Ricardo Tormo de Canals, inclús qui no entén ni pipa de bàsket era capaç de veure que som una caricatura d’equip: no sabem jugar sense baló, no saben defendre en zona (tirs cómodes des de fora), ni en individual (dribblings fàcils al primer pas), no donem por des de fora (apenes 8 intents de triple), ni intimidem dins (tenim gent gran, però qui juga de pívot?), continuem fatllant cistelles de caixó, no llegim bé el joc, continuem no ficant ni la mitat dels tirs lliures i –el pitjor- ens passem el partit renegant i reclamant-li al àrbitre. Amb tot el meu respecte cap als meus companys: donem pena.
I és que alguna cosa hem de canviar si no volem que aquesta roda negativa s’ens menge més enllà dels partits. Tenim una flexibilitat tremennnnnnnnnnnnda per a poder entrenar: 4 hores de vesprada, tres dies de la setmana, i dos hores pels matins, els altres dos dies. Que em diga algú quin equip té la sort de poder anar a entrenar tantes hores o amb aquesta llibertat d’elecció. Cap. En canvi, als entrenaments durant la setmana som tres, quatre ànimes, i els divendres, dia quan en teoria tots puguem, anem uns a les 20h... i altres a les 21:30h (per cert, TOTS acceptarem quan diguerem de canviar aquest horari). A tot aixó, si és que anem; perquè els divendres, amb sort, som 7 de l’equip.
Tampoc s’ha de continuar açó de que el rival estiga un hora abans del partit al pavelló de Canals (repito: els 12 de fora, al pavelló nostre) i que nosaltres, a falta de 20 minuts per a començar el partit, sigam quatre calfant.
Està clar que ahir teniem les baixes dels dos Pablo’s i la de Rafa (l’únic “center” pur que tenim); que ahir Navarro tornava a jugar un mes després; que tenim jugadors jovens que no acaven d’arrancar i de veterans que sempre tenen alguna tecla… però llevat d’una excepció, la resta tenim anys de bàsket en l’esquena per a parar un tren. No s’entén aquest desgavell.
Parlant del partit d’ahir… els “ganxuts” aplegaren a Canals com cal: amb un hora de marge. I no quatre: tots, els 12. Respecte a l’equip que la setmana passada vegerem perdre en casa seva, vegerem una o dos cares “noves” i –per al nostre disgust- amb prou alçada. Ahir jo vaig veure a un Benigànim molt canviat respecte de l’equip bregaor de fa dos temporades, amb intenció de jugar bé a bàsket, jugant tant per als seus interiors, com per als seus alers i amb un jugador interesantíssim… xè, grata sorpresa l’equipet.
Anecdótic queda lo comprimits que estaven els pobres de la taula o el retras de 10 minuts del començament. Tampoc l’inici il.lusionant del partit, un 8-2 als dos primers minuts amb Jose Ramón com a protagonista (li poses moltíssimes ganes, xiquet). Perquè els 8 següents minuts serviren per a ficar dos tirs lliures Navarro, dos Quique i veure com el rival posava 15 punts de carrereta, quasi a cistella per minut. El seu jugador nº 17 (del que ja sabiem el protagonisme) es posava les botes des de totes les posicions. 10-19 a la fi del primer quart.
Al començament del segon, en pocs minuts, el marcador estava amb un 14-28. Una cistella de Jose Ramón i altra de Navarro foren el nostre vagatge en quatre minuts. Però un canvi en el sistema defensiu i l’entrada de gent fresca, donava altre aire a l’equip. El tanteig possitiu de 16-10 en els 6 minuts restants del quart així ho demostra. Els visitants ficaren dos triples que feren molt de mal, i nosaltres, arrapant amb tirs lliures de Jose Ramón i Meneo, un triple de Navarro i dos cistelles de Vicent, ens vinguerem amunt. Amb tot, estavem a 8 punts (30-38).
Inici de la segon part, despist defensiu del Benigànim i canasta més tir adicional per a Navarro. Estavem a 6 puntets! Un mirall… 0-10 i a tragar pols de nou. Adrian feia una cistella i Meneo dos tirs lliures (els dos molt mal físicament) en un parcial de 4-8. S’havien escapat, ens guanyaven ja de més de 20 punts (37-58). Dos triples poc esperats de Salva i Vicent, junt a un tir lliure de Navarro, “arreglaven” un poc l’assunt: 44-58.
A l’últim quart, poc a destacar. Navarro continuà poc encertat amb el tir, aparegueren (al fi) Rubén i Modest per a anotar una cistelleta cadascú, i Jose Ramón continuava correguent com una llebre. Tanteig pobre de 12-12 en aquest quart, que deixava el marcador final amb un 56-70 per als ganxuts. Enhorabona per a ells.
Per a nosaltres -com es sol dir-, carbó… i ànim, que hi ha molt que millorar. No podem quedar-nos mirant mentres un altre bota la pilota, ni desmarcant-nos tots alhora i sense cap ordre, pareguem Pre-benjamins. Tampoc esperar que Navarro ens salve el partit o encomanar-nos a que Jose Ramón i Meneo (a priori dos “poc anotadors”) siguen els que més punts facen de nou. Hi ha que espabilar, xiquets!! Tots podem aportar de tot, ànim.
