Per primera vegada des de que estic al BC Canals em trobe en una situació que no havia vist mai en primera persona. Porte ací des dels 16 anys, tinc 29 acabats de complir... i amb açó no vullc tirar-me flors o semblant; és sols que no porte ací “dos dies”, precisament. He vist, disfrutat, patit, conegut... unes quantes coses; però açó, mai.
La setmana passada es va dur a terme el 6è torneig 3x3 a Canals. Un torneig dedicat per als xiquets que, si no em fatlla la memòria, va començar per una iniciativa dels jugadors Sèniors del club. Amb idea de –entre tots- crear un dia de “sols bàsket” al pavelló de Canals i on estigueren convidats els xiquets i xiquetes que volgueren participar. Un dia en el que tios de vora 100kgs compartien pista amb xiquets que apenes alcen un pam de terra. Algo molt bonic, la veritat. Moltíssim.
En el meu cas, independentment del paper que he tingut al club anys enrere i de que per qüestions pròpies i alienes no puc formar part de l’organigrama oficial del mateix, des del primer 3x3 m’he fet càrrec d’algunes tonteries. Millor o pitjor, però m’he sentit responsable d’unes tasques que he intentat dur a terme com millor he pogut o sabut.
Fins l’any passat, conseguia cada any per al 3x3 una “ajuda” de Coca-Cola en forma de beguda per als xiquets i xiquetes, era una fabada, no res. Però si ens estalviavem 150€, bons eren (crec jo). A més d’estar un poc ajudant en la barra, neveres, encomanar beguda o semblant... per als participans, per als colaboradors (normalment jugadors Sèniors i Juniors) i per a tots, en definitiva.
Enguany, 2010, el dimecres dia 2 de juny em pregunta una mare pel carrer: “Tu estaràs en el 3x3?”. I clar, jo li vaig dir que sí... però dubtós, donat que no tenia ni idea de quan es faria. Sí, suposava que com tots els anys, per juny, clar.
Aixó fou de matí. Per la nit, al tornar de València, sopant amb uns amics que res tenen a veure amb l’entorn del BC Canals, em diu un: “dissabte què? Tot el dia al pavelló, no?”... i clar, ahí ja em vaig quedar amb la mosca enrere l’orella. Vaig DEDUÏR que el 3x3 era eixe mateix dissabte!!
Al dia següent parle amb diferents jugadors i amics... i excepte dos, la resta NO TENIEN NI IDEA de que aquest dissabte fora el 3x3. “Home, ens haurien avisat”, deia un. “Però si qui pitem sempre som nosaltres, home... segur que no és esta setmana”, deia un altre.
Divendres inmediat (el dia previ al 3x3) al entrar a l’entrenament o paxangueta per la nit al pavelló, un company del Sènior em pregunta si aniria al dia següent... “els ho hauran dit ja”, pensava jo. Però no. Ja en la pista, altres tres companys em pregunten (que entenc que em preguntaren a mí, sols que em dol no poder-los respondre del que no sé) sobre el dia següent: un em preguntava que què es feia demà... altre em deia que si feia falta per a pitar, que si havien possat algo al Foro del club, a la web o al correu electrònic, no havia pogut llegir-ho perquè no tenia internet... i l’altre, directament, em preguntava: “En serio que és demà el 3x3? Es que estos no ho saben segur”... aixó LA NIT D’ABANS.
Jo ja estava ALUCINAT amb la situació. O siga, entenc i és normal que molts jugadors encara s’encaren a mí per a saber o preguntar, encara que ja fa molt de temps que “em vaig baixar del tren”, i sols puc dir-los “no ho sé...”. Però la mateixa setmana del torneig, fins 16 jugadors Sèniors NO SABIEN RES!!!
Jo pensava: “potser a mí no m’han avisat perquè pensaran que Madremia m’ho dirà... potser se’ls ha passat el meu telèfon o adreça de correu...” ... NO!! No hi havia hagut cap avís!! Ja no era pel tema de l’ajuda en beguda, ni per eixes tasques que duia a terme des de sempre... era pel fet de que no SE’NS HAVIA AVISAT als jugadors dels Sèniors del BC Canals!!!
Vaja, jo ara ho mire des d’un altre prisma... i –perdó per l’egocentrisme- jo precisament no sóc algú que es queixe sense parar i no colabore. Jo precisament no sóc algú que no estiga dispost a tirar una maneta (no sols a final de temporada, tot l’any). Jo precisament no tinc problemes amb cap component del club, precisament perquè intente anar a bones amb tots. Ara no em val allò de: “solo estáis para quejaros y exigir”, que tant hem sentit i que de vegades creia algo cert.
La guinda del pastel... fou el dimecres passat. Conforme aplegue de València vaig al pavelló correguent (al meu trist ritme :P) per a suar un ratet. Grata sorpresa: hi havien un fum de persones. Salude a tots, conserje, gent a la grada, gent a la pista... i em posse a parlar amb Damiàn Àvila que estirava en terra a l’entrada dels vestidors. Acaben, per lo vist, el partidet els que hi havien a la pista i alguns se’n anaven ja cap a la dutxa. Dos tocades de má, alguna palmadeta al cul... i Bernardo ve i em diu: “Mira, el coordinador m’ha dit que te diga que el dimecres que ve tenim reunió al Casino... que no sé per què diu que ell no teu vol dir (l’home allí present, jo alucinat). M’ha donat un paperet per a tu, que he deixat allí en l’extintor”
Repetisc: ALUCINAT com estava, sols vaig assentir amb el cap. No entenia la situació. I si jo no vaig saber res del 3x3 perquè no m’ho volgueren dir? Haurè fet alguna cosa malament? ... però... tampoc havien avisat a la resta de jugadors... bah, aixó no podia ser...
Al dia següent, dijous pel matí, arreplegue el “paperet” que Bernardo m’havia indicat... i li pregunte si s’havia repartit a tots. La resposta fou un “no sé... supose... no?”. Un tant rallat i preocupat, indague un poc, i més de la mitat dels jugadors Sèniors d’aquesta temporada no sabien res tampoc d’aquesta reunió, suposadament IMPORTANT.
Per cert, la primera de la temporada entre el que és la Direcció del Club (i segons tinc entés és la part esportiva) i els Jugadors.... LA PRIMERA! A mitat de Juny!! Hi ha un allunyament total entre la realitat de la Junta Directiva i la dels jugadors... però abismal!
Fins ara he sigut sempre molt cautelós, discret inclús CALLAT a l’hora de parlar-ne de les coses que funcionaven més o menys bé... fins ara m’havia mantés al marge, evitant polèmiques i inclús intentant solventar les mancances, opinant i informant. Però, amb molta por pel futur proper, crec que ja hi ha prou. Vullc formar part d’un club en el que se’ns tinga en compte PER A TOT. Vullc formar part d’un club en el que no se’m menyspree. Vullc colaborar en tot el que jo puga o siga capaç, com sé que també estan disposats a fer-ho tants altres jugadors.
A dos dies per a aquesta reunió, m’agradaria que algú del BC Canals es fera càrrec –PER FAVOR- d’avisar al menys a TOTS i cadascuns dels jugadors Seniors i Juniors que han estat aquesta temporada o sapiguen que volen estar la vinent. Una cridada, un SMS, un correu electrònic o una carta postal... EL QUE SIGA!
Gràcies.
Miguel Aràndiga.
