Esta jornada pudimos presenciar uno de los partidos más duros de la temporada protagonizado por el Madremia Canals (Senior B) en su viaje al Pinoso! El equipo comandado por Salva Martinez ganó un agonizante partid al remontar una diferencia de 10 puntos en el último cuarto, siendo detonantes negativos los problemas físicos de Salva Martínez y Quique Pedrón y que en la expedición solo pudieron asistir 7 jugadores a jugar se vieron obligados a jugar con Vicent Vallés, Adrián Sancho, Álvaro Villanueva, Vicent Galbis y José Ramon Requena a jugar casi los 40 minutos del partido. Al final del partido el resultado fue de 62 a 67 a favor del Madremia Canals, a destacar los 50 puntos de Vicent Galbis y el árbitraje pésimo del colegial pero como ya sabemos BIENVENIDOS A LAS TIERRAS ALICANTINAS ....
El Rte Gavina Canals gano a Castelló en un partido facil aunque se tuvo de nerviosismo cuando el Castellón remontó los 21 puntos de desventaja y se puso dos encima aunque el equipo de Damián Avila espabiló y se impuso por 81 a 89 en otro partidazo de Vicent Galbis que metió ni más ni menos que 39 puntos!
Esta semana el MVP, como ya viene siendo en las anteriores fue Vicent Galbis que en sus dos partidos que ha disputado a sumado ni más ni menos que 89 puntos .... INCREIBLE
lunes, 15 de diciembre de 2008
lunes, 17 de noviembre de 2008
Victoria del Senior A vs Onil por M. Arándiga.
I el sext… també a la saca! Anem ja 5-1.
El “Restaurant La Gavina Canals” ahir va tornar a guanyar, aquesta vegada davant de l’Onil, refermant-se com a capdavanters del grup C de Preferent Masculí.
76-65 fou el marcador final (18-20, 22-13, 20-23 i 16-9), en un partit amb moltes alternatives al marcador i on les errades pròpies no ens deixaren desmarcar-nos en cap moment. A mitat del tercer quart ens posarem -com tantes altres vegades durant el partit- per davant i mantinguerem la ventatja fins el final, encara que el rival ho va intentar.
L’Onil pintava ser un d’aquestos equips jovens i batalladors dels que ens hem trobat i trobarem enguany a la lliga, sense gent “veterana” ni grans armaris dins de la pintura. També es veritat que nosaltres acudíem amb la baixa ja sabuda de Xus i la inesperada de Quique (jugador important últimament en l’esquema de Damiàn). Per a ajudar-nos, es va incorporar un jugador Junior (Jorge Espinosa) per si feia falta tirar una maneta al joc interior –cosa que finalment no va passar, més bé al contrari: va patir el exterior.
El partit va començat amb un triple per part de l’Onil que evidenciava lo “empanats” que eixim als partits moltes vegades. Seguidament, un parcial de 10-0 a favor de nosaltres a base de contraatacs, amb Galbis i Toni com a punters, ens posava per davant (10-3). Però, pel que siguera, rebem d’inmediat un parcial paregut al que els imlpantarem nosaltres minuts abans: 0-8. Ja veiem un partit amb alts i baixos per part dels dos equips (10-11). Rafa aparegué per la pintura i, junt amb Toni i Galbis, deixaren a falta d’un minut el marcador favorable: 18-13. I, de nou, la empanada: en un minut l’Onil ens va fer 7 punts per a aplegar a la fi del primer quart amb dos punts per baix (18-20).
Teniem que espabilar, sobretot eixes embobades que teniem en la defensa en alguns moments. De fet, mai estiguerem cómodes i cap plantejament tàctic per part de Damiàn, que intentava refer la defensa, ens era eficient ; al menys amb regularitat.
Inici del segon quart i Pau enxufadíssim. En cuatre minuts va fer 10 puntets (2 triples inclossos) per a posar-nos de nou per davant al marcador (30-27). Els xavals de l’Onil canviaren la defensa per a presionar a tota pista i aixó ens va perjudicar prou: balons perduts amb facil.litat, presses que no ens calien, situacións “fàcils” que per l’ansietat fatllavem o feiem passes i poca claretat al aplegar a dalt, sense fluidessa de pilota. De nou, Damiàn va canviar la defensa i el plantejament per a pujar el baló i en els últims cuatre minuts del quart ja no perderem cap pilota, no ens furtaren cap pilota i, ademés, posarem un parcial de 8-1 –amb Galbis i Diego com a protagonistes- per a aplegar al descans amb ventatja de 7 punts que donaven bon sabor de boca (40-33).
Sabiem que per demèrits nostres el rival estava ahí. Sabiem que per demèrits nostres haviem fatllat situacions cómodes o les haviem forçat massa. La idea estava clara: ells eren un equip jove que anaven a presionar-nos l’eixida de baló i nosaltres debiem fer-nos forts enrere per a jugar les nostres cartes en atac: contraatacs rápids o transicions ben rodades. Tal i com haviem fet en els últims minuts del segon quart.
Però no va ser així… i vingué la ja famosa “pàjara del tercer quart”. Els xavals de l’Onil ens endossaren un parcial de 0-14 en sols tres minuts davant la falta de reacció des de la banqueta i des de dins la pista, davant la passivitat defensiva i davant una selecció de tirs en atac prou dolenta: molt forçats, sense rebot, sense circulació prèvia de pilota i sense balanç defensiu. Realment es donaren totes les circumstàncies per a afavorir aquesta arrassamenta de l’Onil (40-47). Per sort, dos accions de Galbis (2+1) i Diego posaren fi a la sangria allà per mitat del quart. I amb altra intervenció de Rafa aplegarem a empatar a 49 en el minut 6. Una personal discutida i les reiterades queixes de Toni (unides a la encabotamenta de l’àrbitre amb el xiquet) portaren a una técnica al nostre base que donava certa sensació que ens faria caure en un pou cego de nou.
Però no, no fou així. Altra vegada, els ultims minuts del quart (com havia passat al segon quart) foren molt favorables: diferents eixides ràpides, furtades de baló, defensa forta i bona circulació de baló fa surtir de pilotes a Diego i Rafa, que de nou es feien forts prop de l’anella amb un parcial de 7-0 (58-52). Posant-nos de nou per davant en el tanteig, situació que ja no abandonariem en cap altre moment. Ells no fatllaren els 4 tirs lliures que tingueren (en 5 minuts sols ficaren tirs lliures) i Galbis feia una canasta abans del so del final del tercer quart (60-56). Amb les queixes dels rivals a sobre la nostra defensa (furtarem fins 4 pilotes en els últims dos minuts), cosa que els va costar una técnica amb el temps ja parat.
Tornavem a estar per davant i apretant les dents. El partit tornava a dependre de nosaltres i el rival estava desquiciat, com quan abans del desans.
Galbis feia els dos tirs lliures de la técnica (62-55) i el rival s’encomanava a continuar penetrant per dins, encara que ja no tenia la facilitat que a l’inici del quart anterior. Ja no anaven a traure cistelles fàcils, però al menys provocarien personals. Amb eixe plantejament i un triple per mala colocació defensiva nostra (un mareig ahir els sistemes defensius i demés) es posaren a tres punts a falta de 5 minuts per a la fi: 64-61. I Antoniet va tornar a apareixer. Després de tirar un triple que se’n va passar de voltes i que Galbis tirara altre que no va tocar ni aro, una transició ben feta, amb el baló ben rodat, de dins a fora i al revés, va aplegar el baló a ell –totalment soles- i va clavar un triple que firmava ja la sentència als xicons de l’Onil; que ja no tingueren altra més que volcar-se a presionar, fent falta si calia (67-61). Era el moment dels nostres “baixets-tiradors”. Primer Toni es va despedir del partit (o el despatxaren) per fer el mateix que feien TOTS els jugadors, pero bè… era el xiquet i l’àrbitre tenia ganes de deixar de sentir-lo. Després Galbis i Bernardo sols anotaven un de cada dos tirs lliures que disposaren (69-62). Carlos va rematar una jugada a contraatac en que Galbis no encertà a ficar dins i la resta ja foren tirs lliures: 1/4 per al rival i 5/6 per a nosaltres: 76-65 al final.
Jo pense que fou un marcador just. Pense que no saberem fer el que ens calia quan ens calia. Pense que, encara que siguem més “veteranos”, no tenim el cap suficient com per a calmar el partit, imposar el nostre ritme i no voler correr o anar amb presses, apegant-nos el joc el rival. I pense que, de nou, quan ens apreten l’eixida de baló hem de saber fer millor les coses. També es veritat que ahir tampoc ferem un partit roïn, sols que en tres moments puntuals no ferem (els de dins de la pista i els de fora) ben fetes les coses, per raons varies i diverses.
Toni ahir estava algo descentradet (repetisc: ajudat per l’encabotamenta de l’àrbitre) i Galbis també té dret a tindre dies en que fatlla més que clava (ojo, així i tot feu 35 puntets); els dos son parts fonamentals en el sistema de joc de Damiàn. També es veritat que als entrenaments som sempre 6-8 tios, i així es poden practicar seriosament poques coses “en equip”. Respecte a açó deurem reflexionar i trobar solucions per al bé de l’equip (PROPOSTA: dissabte que ve fem tots força i ens fem una cerveceta al acabar el partit??? Xarrem, parlem, ens riguem un rato, posem coses en comú i fem per a millorar estes cosetes? Les 20h no és un hora roïn i després tot lo món pot anar-se’n amb els seus, amb la seva parella o com jo (diria Pau) a fer vida contemplativa a la serra. Inclús un soparet després per als que pogueren. Però MÍNIM la cerveceta post-partit).
Continuem clavant pocs triples (sols 3) i aixó que tenim gent en diferents posicions amb molt bona maneta. Ahir ferem un 65% en tirs lliures (13-20), caiguent el mite de Rafa
i amb Diego encertat.
Anotadors: Galbis (35), Rafa i Pau (10), Diego ( 8 ), Toni (7), Bernardo (4) i Carlos (2).
Voldria insistir en que anem 5-1, cosa que feia un bon grapat d’anys que no veiem per ací… i no jugant a la perfecció. Conforme avance la temporada i tot vaja cuatllant-se i asentant-se (començant per l’entrenador i acabant per TOTS els jugadors i ajudes d’altres categories) jo crec que ens farem molt més forts. La regularitat ens portarà confiança i més tranquilitat, SEGUR. Estic convençut.
P.D. : en la cerveceta del dissabte que ve, jo sé d’una persona de La Llosa que convidarà molt amablement a Bernardo, Galbis i Rafa, en agraïment a la seva ajuda durant un partit de pretemporada allí (la qüestió es clavar bulla).
El “Restaurant La Gavina Canals” ahir va tornar a guanyar, aquesta vegada davant de l’Onil, refermant-se com a capdavanters del grup C de Preferent Masculí.
76-65 fou el marcador final (18-20, 22-13, 20-23 i 16-9), en un partit amb moltes alternatives al marcador i on les errades pròpies no ens deixaren desmarcar-nos en cap moment. A mitat del tercer quart ens posarem -com tantes altres vegades durant el partit- per davant i mantinguerem la ventatja fins el final, encara que el rival ho va intentar.
L’Onil pintava ser un d’aquestos equips jovens i batalladors dels que ens hem trobat i trobarem enguany a la lliga, sense gent “veterana” ni grans armaris dins de la pintura. També es veritat que nosaltres acudíem amb la baixa ja sabuda de Xus i la inesperada de Quique (jugador important últimament en l’esquema de Damiàn). Per a ajudar-nos, es va incorporar un jugador Junior (Jorge Espinosa) per si feia falta tirar una maneta al joc interior –cosa que finalment no va passar, més bé al contrari: va patir el exterior.
El partit va començat amb un triple per part de l’Onil que evidenciava lo “empanats” que eixim als partits moltes vegades. Seguidament, un parcial de 10-0 a favor de nosaltres a base de contraatacs, amb Galbis i Toni com a punters, ens posava per davant (10-3). Però, pel que siguera, rebem d’inmediat un parcial paregut al que els imlpantarem nosaltres minuts abans: 0-8. Ja veiem un partit amb alts i baixos per part dels dos equips (10-11). Rafa aparegué per la pintura i, junt amb Toni i Galbis, deixaren a falta d’un minut el marcador favorable: 18-13. I, de nou, la empanada: en un minut l’Onil ens va fer 7 punts per a aplegar a la fi del primer quart amb dos punts per baix (18-20).
Teniem que espabilar, sobretot eixes embobades que teniem en la defensa en alguns moments. De fet, mai estiguerem cómodes i cap plantejament tàctic per part de Damiàn, que intentava refer la defensa, ens era eficient ; al menys amb regularitat.
Inici del segon quart i Pau enxufadíssim. En cuatre minuts va fer 10 puntets (2 triples inclossos) per a posar-nos de nou per davant al marcador (30-27). Els xavals de l’Onil canviaren la defensa per a presionar a tota pista i aixó ens va perjudicar prou: balons perduts amb facil.litat, presses que no ens calien, situacións “fàcils” que per l’ansietat fatllavem o feiem passes i poca claretat al aplegar a dalt, sense fluidessa de pilota. De nou, Damiàn va canviar la defensa i el plantejament per a pujar el baló i en els últims cuatre minuts del quart ja no perderem cap pilota, no ens furtaren cap pilota i, ademés, posarem un parcial de 8-1 –amb Galbis i Diego com a protagonistes- per a aplegar al descans amb ventatja de 7 punts que donaven bon sabor de boca (40-33).
Sabiem que per demèrits nostres el rival estava ahí. Sabiem que per demèrits nostres haviem fatllat situacions cómodes o les haviem forçat massa. La idea estava clara: ells eren un equip jove que anaven a presionar-nos l’eixida de baló i nosaltres debiem fer-nos forts enrere per a jugar les nostres cartes en atac: contraatacs rápids o transicions ben rodades. Tal i com haviem fet en els últims minuts del segon quart.
Però no va ser així… i vingué la ja famosa “pàjara del tercer quart”. Els xavals de l’Onil ens endossaren un parcial de 0-14 en sols tres minuts davant la falta de reacció des de la banqueta i des de dins la pista, davant la passivitat defensiva i davant una selecció de tirs en atac prou dolenta: molt forçats, sense rebot, sense circulació prèvia de pilota i sense balanç defensiu. Realment es donaren totes les circumstàncies per a afavorir aquesta arrassamenta de l’Onil (40-47). Per sort, dos accions de Galbis (2+1) i Diego posaren fi a la sangria allà per mitat del quart. I amb altra intervenció de Rafa aplegarem a empatar a 49 en el minut 6. Una personal discutida i les reiterades queixes de Toni (unides a la encabotamenta de l’àrbitre amb el xiquet) portaren a una técnica al nostre base que donava certa sensació que ens faria caure en un pou cego de nou.
Però no, no fou així. Altra vegada, els ultims minuts del quart (com havia passat al segon quart) foren molt favorables: diferents eixides ràpides, furtades de baló, defensa forta i bona circulació de baló fa surtir de pilotes a Diego i Rafa, que de nou es feien forts prop de l’anella amb un parcial de 7-0 (58-52). Posant-nos de nou per davant en el tanteig, situació que ja no abandonariem en cap altre moment. Ells no fatllaren els 4 tirs lliures que tingueren (en 5 minuts sols ficaren tirs lliures) i Galbis feia una canasta abans del so del final del tercer quart (60-56). Amb les queixes dels rivals a sobre la nostra defensa (furtarem fins 4 pilotes en els últims dos minuts), cosa que els va costar una técnica amb el temps ja parat.
Tornavem a estar per davant i apretant les dents. El partit tornava a dependre de nosaltres i el rival estava desquiciat, com quan abans del desans.
Galbis feia els dos tirs lliures de la técnica (62-55) i el rival s’encomanava a continuar penetrant per dins, encara que ja no tenia la facilitat que a l’inici del quart anterior. Ja no anaven a traure cistelles fàcils, però al menys provocarien personals. Amb eixe plantejament i un triple per mala colocació defensiva nostra (un mareig ahir els sistemes defensius i demés) es posaren a tres punts a falta de 5 minuts per a la fi: 64-61. I Antoniet va tornar a apareixer. Després de tirar un triple que se’n va passar de voltes i que Galbis tirara altre que no va tocar ni aro, una transició ben feta, amb el baló ben rodat, de dins a fora i al revés, va aplegar el baló a ell –totalment soles- i va clavar un triple que firmava ja la sentència als xicons de l’Onil; que ja no tingueren altra més que volcar-se a presionar, fent falta si calia (67-61). Era el moment dels nostres “baixets-tiradors”. Primer Toni es va despedir del partit (o el despatxaren) per fer el mateix que feien TOTS els jugadors, pero bè… era el xiquet i l’àrbitre tenia ganes de deixar de sentir-lo. Després Galbis i Bernardo sols anotaven un de cada dos tirs lliures que disposaren (69-62). Carlos va rematar una jugada a contraatac en que Galbis no encertà a ficar dins i la resta ja foren tirs lliures: 1/4 per al rival i 5/6 per a nosaltres: 76-65 al final.
Jo pense que fou un marcador just. Pense que no saberem fer el que ens calia quan ens calia. Pense que, encara que siguem més “veteranos”, no tenim el cap suficient com per a calmar el partit, imposar el nostre ritme i no voler correr o anar amb presses, apegant-nos el joc el rival. I pense que, de nou, quan ens apreten l’eixida de baló hem de saber fer millor les coses. També es veritat que ahir tampoc ferem un partit roïn, sols que en tres moments puntuals no ferem (els de dins de la pista i els de fora) ben fetes les coses, per raons varies i diverses.
Toni ahir estava algo descentradet (repetisc: ajudat per l’encabotamenta de l’àrbitre) i Galbis també té dret a tindre dies en que fatlla més que clava (ojo, així i tot feu 35 puntets); els dos son parts fonamentals en el sistema de joc de Damiàn. També es veritat que als entrenaments som sempre 6-8 tios, i així es poden practicar seriosament poques coses “en equip”. Respecte a açó deurem reflexionar i trobar solucions per al bé de l’equip (PROPOSTA: dissabte que ve fem tots força i ens fem una cerveceta al acabar el partit??? Xarrem, parlem, ens riguem un rato, posem coses en comú i fem per a millorar estes cosetes? Les 20h no és un hora roïn i després tot lo món pot anar-se’n amb els seus, amb la seva parella o com jo (diria Pau) a fer vida contemplativa a la serra. Inclús un soparet després per als que pogueren. Però MÍNIM la cerveceta post-partit).
Continuem clavant pocs triples (sols 3) i aixó que tenim gent en diferents posicions amb molt bona maneta. Ahir ferem un 65% en tirs lliures (13-20), caiguent el mite de Rafa
i amb Diego encertat.Anotadors: Galbis (35), Rafa i Pau (10), Diego ( 8 ), Toni (7), Bernardo (4) i Carlos (2).
Voldria insistir en que anem 5-1, cosa que feia un bon grapat d’anys que no veiem per ací… i no jugant a la perfecció. Conforme avance la temporada i tot vaja cuatllant-se i asentant-se (començant per l’entrenador i acabant per TOTS els jugadors i ajudes d’altres categories) jo crec que ens farem molt més forts. La regularitat ens portarà confiança i més tranquilitat, SEGUR. Estic convençut.
P.D. : en la cerveceta del dissabte que ve, jo sé d’una persona de La Llosa que convidarà molt amablement a Bernardo, Galbis i Rafa, en agraïment a la seva ajuda durant un partit de pretemporada allí (la qüestió es clavar bulla
).
jueves, 6 de noviembre de 2008
Baja en el equipo y partidos seguimos ganando ...
Antes que todo comentar que el que ha sido el último fichaje de nuestro Club, dos meses más tarde nos abandona. El pasado Lunes Joan Bellver le comunicó al entrenador su interés de desvincularse del Club.
Dada la situación en la que se encuentra el club está intentando reponer otro jugador para el "A" ya sea del mercado o simplemente convocando a otro del B. Dado que Joan Bellver todavía tiene alguna clausula con el B.C. Canals, todavía no se ha dado de baja la ficha del jugador.
Desde el Club le deseamos que este cambio sea para bien y esperemos que triunfe allá hacia donde vaya pero nosotros seguimos el rumbo ... (recordáis aquella frase de la ex-secretaria... Esto es un tren, el que no pueda que se baje) jejeje.
Por eso el club respondió magníficamente este fin de semana, ya que solo el Diehard Canals (Cadete) sucumbió ante el Picassent.
Ahi van los resultados de esta jornada:
Dada la situación en la que se encuentra el club está intentando reponer otro jugador para el "A" ya sea del mercado o simplemente convocando a otro del B. Dado que Joan Bellver todavía tiene alguna clausula con el B.C. Canals, todavía no se ha dado de baja la ficha del jugador.
Desde el Club le deseamos que este cambio sea para bien y esperemos que triunfe allá hacia donde vaya pero nosotros seguimos el rumbo ... (recordáis aquella frase de la ex-secretaria... Esto es un tren, el que no pueda que se baje) jejeje.
Por eso el club respondió magníficamente este fin de semana, ya que solo el Diehard Canals (Cadete) sucumbió ante el Picassent.
Ahi van los resultados de esta jornada:
Senior A:
Rte. La Gavina Canals vs Moixent: 74-68
Senior B:
Madremia Canals vs Carcaixent: 61-45
Junior:
Sala Atenea Canals vs Carcaixent: 65-53
Cadet Masculí:
Picassent vs Diehard Canals: 77-58
Infantil:
Picassent vs Inf. S. Ant. Canals: 27-115
Por último queremos dar la enhorabuena a Marc Navarro, ex jugador del Club y entrenador del Infantil Masculino, que ha sido padre por primera vez, y ya esperamos a su retoño en el Club jejeje.
Nada más ....
sábado, 25 de octubre de 2008
El Senior B - Madremia Canals encadenà un dos de dos.
El pasado jueves nos notificaron una noticia muy importante para el segundo equipo.
La cuestión es que el jugador del Club Ciutat D´Albaida, Marc Giner jugó el partido de la primera jornada de liga contra el Madremia Canals de forma ilícita, de forma que no presentó la acreditación para esa jornada ya que no se dío de alta en el equipo.
Por esta forma la el Comité de Competición de la FBCV, multó al Club con la perdida del partido por un 0-2 a favor del conjunto del B.C. Canals.
La noticia fue muy bien llegada por la parte de los siete jugadores que fueron a jugar ese partido y que su gran esfuerzo no fue recompensado en el marcador, de esta forma el Madremia Canals suma una racha de DOS de DOS en partidos ganados y se afianza en las primeras posiciones de la Segunda Zonal Grupo E.
La cuestión es que el jugador del Club Ciutat D´Albaida, Marc Giner jugó el partido de la primera jornada de liga contra el Madremia Canals de forma ilícita, de forma que no presentó la acreditación para esa jornada ya que no se dío de alta en el equipo.
Por esta forma la el Comité de Competición de la FBCV, multó al Club con la perdida del partido por un 0-2 a favor del conjunto del B.C. Canals.
La noticia fue muy bien llegada por la parte de los siete jugadores que fueron a jugar ese partido y que su gran esfuerzo no fue recompensado en el marcador, de esta forma el Madremia Canals suma una racha de DOS de DOS en partidos ganados y se afianza en las primeras posiciones de la Segunda Zonal Grupo E.
domingo, 12 de octubre de 2008
Partido del A contra Enguera por Miguel A.
Segon partit “amistós” de la temporada i de nou victòria. Esta vegada en Enguera, contra un rival de la nostra mateixa categoria i grup.
Aplegarem allí amb l’entrenador per terres britàniques i amb cert pensar de que seriem pocs. Però a falta de 20 minuts per al començament del partit erem 12!!!. Al meu pareixer, un número perfecte (donat el baix fons físic del que disposem en general) i per al pareixer d’altres, una putà perquè eixiriem a menys minut per cap. Para gustos, colores. De nou comptavem amb Quique i Chus, després del partit de Torrent.
Bernardo (voluntariament, perquè esta vegada l’entrenador no havia asignat a ningú oficialment. Ole per ell) va tornar a agafar la responsabilitat de l’equip. A la banqueta la idea era fer el nostre joc en la mesura de lo posible i conforme avançara el partit, poderho modificar. Teniem gent de sobra per a fer els experiments i proves que calguera. Adriàn també estava a la banqueta, ajudant en temes de taula i demés, però va fugir un poc de intervindre respecte al joc o a l’equip donat que ja hi havia gent i veus.
Quintet inicial, repetien els 5 de Torrent: Bernardo, Toni, Galbis, Pau i Rafa. En la primera jugada, encara colocant la nostra defensa, ens empopen un triple des del cantó… tal i com debiem evitar. Però sabiem que eixa anava a ser l’arma del rival: el llançament des de 6’25m. Vam començar a jugar i ens adelantarem de inmediat (3-9). El Enguera continuava provant tirs de 3 (dels primers 8 llançaments, 6 foren tirs de lluny) i, per sort, sols va fer tres triples en el primer cuart (dic “sols” donat tot lo que varen tirar). Nosaltres, per la nostra part, amb Pau, Galbis, Rafa, Diego, Chus i Quique anavem anotant des de prop de la cistella; qualcosa donava a entendre de la nostra superioritat en la pintura, en altura i en kilos (també en canes
pero aixó no influència en el joc). Aplegarem a la fi del primer cuart amb un 13-17 al nostre favor. Pensant en que no podiem tentar a la sort respecte a l’encert del rival en els triples i que en atac debiem seguir fent les coses d’igual manera.
Al segon cuart va aplegar la reacció local, els canvis li donare major velocitat a l’eixida del baló i al joc. Era algo que a nosaltres no ens va vindre bé. La 1-3-1 que plantejaren no els va fer massa bé en quant a la nostra anotació respecte al primer cuart; però si els va donar més passes tallats (o fallats per nosaltres) i, per tant, opció de correr i contraatacs. Si a aixó li sumem altres tres triples, el Enguera va millorar la anotació al segon cuart (17 punts). Però nosaltres ens mantinguerem en peu gràcies a la bona defensa i el joc dels jugadors més versatils que tenim. Diego, Quique i Galbis es repartiren els punts del Canals en aquest quart. (Carlos, jo recorde una canasta teva en contraatac a pase meu… però no apareix en l’acta XDDD així que res, xato). I aplegarem al descans amb un 30-33 que no distava molt de com havia acabat el primer cuart.
Al descans una sensació rara en l’ambient. S’havia intentat que els 12 jugarem minuts; però aixó, per molt que ho haguerem fet matemàticament amb crono en la ma, no asegurava més que 8 minuts per cap. I clar, aixó a la gent no li era suficient.
És podrien fer dos lectures. Una, la egoísta, renegona i poc companyera… de la que jo no crec que ací ningú se puga agafar. I la segon, la de les ganes de jugar, el partit amistós donava per a “poques normes” i molta gent sap o es fa a la idea de que jugarà poc en lliga en situacions normals (jo per exemple). Crec i preferisc pensar que es aquesta segona opció la que va donar lloc a alguna mala cara als canvis i frases fora de lloc a la banqueta.
Per aclamació popular, Bernardo va comentar el fet de canviar a defensa individual i Rafa, que anava a eixir junt a la resta del quintet inicial (per exemple) va preferir quedar-se a la banqueta (donat el seu estat post-festiu) i concedir minuts a la resta de companys. Jo, al igual que vaig fer en Castelló de la Ribera, li vaig comentar a Bernardo el fet de que a mi no m’importava no jugar més per a que així tots alegraren un poc més la cara. Encara que sempre hi ha que tindre ambició de guanyar, independentment de que les victòries no dependràn massa de mí, era un partit per a pasar-ho bé i no per acabar enfurunyats o amb males cares.
Comença la segona part i en pocs minuts un tanteig de 1-11 va posar el marcador més de cara nostra (31-44). Ja no sols dominavem dins de la pintura, sinò que també corriem bons contraatacs amb Toni i Galbis com a protagonistes. Però de nou, dos triples del Enguera, els feren recuperar terreny (41-49 a mitat cuart). Després, un intercanvi de canastes entre Navarro, per part del Enguera, i Quique, per part nostra, posava el marcador 47-55. Seguiem aguantant la renta i els rivals començaven a discutir per motius entre ells. Un exemple clar fou que el màxim anotador del Enguera en el partit passat en Burjassot va tindre poc de protagonisme ahir; o nosaltres li ferem un marcatge especial (cosa que no va passar) o els companys no li van saber donar pilotes o no el varen vorer (per al nostre benefici, vaja). Un triple del Enguera contestat per una canasteta de Rafa tancava el tercer cuart: 50-57.
Quedava la recta final i depenia, com quasi sempre, de nosaltres mateix. Començarem fort, amb un 0-5 a càrrec de Diego que ens tornava a posar el matalap dels 10 punts pel mig. Després, intercanvi de canastes amb Diego, Pau i Galbis com a protagonistes, que ens deixaven un 55-69 a falta de 4 minuts. El partit era de nou nostre, erem amos i senyors de la pintura i els seus voltants. El mateix Bernardo va destacar el fet de que en passar ell el baló el mig de camp, els alers i pívots es sobraven per a elaborar les jugades d’atac. Bromejant, va dir: “el baló passa la linea de 3 i ja no torna”.
El partit era nostre (o aixó ens pensavem) i vam començar a pecar de pardillos… o de massa listos. De sobte, en menys de minut i mig, 5 atacs nostres no aplegaren ni als 10 segons de posesió. Tirs precipitats, amb defensors o de costat, sense rebot o sense haver rodat la bola… que no entraven i otorgave una nova posesió al rival, que així, poc a poc i sense fer soroll es va plantar en un 63-71 (8-2 de parcial, sense calfar-se massa el cap). Des de la banqueta del Canals demanarem temps mort per a solventar aquesta situació. De nou parlarem tots, opinarem tots i teniem clar el que hi havia que fer en els tres minuts que quedaven.
De repent, en dos minuts fatídics, no sols no teniem claredat per a atacar, sinò que tampoc defeniem com calia (o aixó, o els rivals eren molt bons i ens feren un 6-0 en un minut: 69-71). Després aplegà la “desafortunada” (ho direm així) jugada del final del partit on l’intensitat defensiva del rival i el veure que havien remontat un partit perdut i el tenien ahí davant va propiciar un colp dur en defensa que no li va fer gens de gràcia a Chus. El que va passar després ja no són coses del basket, ni del esport (segons entenc jo). Per sort la cosa no va anar més enllà de la tonteria i dos galtades i en pocs minuts el mateix Chus va llançar els dos tirs lliures i va anotar un. Ens posavem a tres punts a falta de menys d’un minut per acabar el partit: 69-72. (Jo pense que aquest incident ens va beneficiar, donat que va “parar” el joc del rival i eixos ànims de remontada que ja ens menjaven per enrere).
En la següent jugada, ells rapidament varen buscar el llançament de 3 punts. La primera opció (incomprensiblement Beniel li va donar al millor llançador del Enguera una distància de metro i mig) els va resultar aigua, el baló va rodar en l’anella i se’n va eixir. El rebot, que per collons i per treiat tenia que ser nostre, els va caure de nou a ells i, en la segona opció, ja no els deixarem opció de tornar a tirar. Galbis va provocar la falta sobre el base rival. Encara que clavara els dos tirs lliures (com així va passar), encara teniem nosaltres l’avantatge en el marcador. Demanarem temps mort i tots a la banqueta per a lligar ben fort els 7 segons que faltaven.
L’última jugada del partit possiblement fou més descafeinada del que nosaltres esperavem. El Enguera va centrar els seus esforços en defendre a Bernardo, Galbis i David… però deixant amb un sol defensor a Chus i a Pau. Entre els dos ja es passaren la pilota per acabar el partit 71-72.
Partit divertit i vistós, contra un rival que ahir fou menys agresiu o potent del que esperavem. Un rival que compensa la falta de gent alta (sols un pívot) amb mooooolta velocitat i molt de tir. I un rival al que nosaltres no vam saber posar el peu damunt quan calia per a que no alçara el cap.
Comentar també l’anécdota del arbitratge. Abans del partit (no sé per quin motiu) no hi havia àrbitre. I es va convidar o demanar a la gent coneguda que pitara. El mateix entrenador del Enguera ens vinguè a la banqueta a demanar-nos paciència i bona fe durant el joc per el fet de que qui anava a pitar “ens feia un favor”. El cas… que, independentment de que el “favor” no haguera calgut amb un árbitre federat o acordat, el xicon es va malpendre algunes respostes i observacions dels jugadors (d’un i altre equip) que, com es normal, també tenen dret a parlar DE FORMA EDUCADA als rivals, árbitres o als conserjes, vamos. El cas es que el xicon a mitat del segon cuart va soltar el pito i se’n va pujar a la grada. El marrón se’l va menjar l’entrenador rival; que, amb tota la mateixa bona fe que el xicon anterior, va continuar pitant el partit. Repetisc: un partit net, sense apenes contactes i amb jugadors coneguts uns amb altres. Res, que va ser curiós. A mi em va recordar al que va passar la temporada passada al Trofeu Fira de Canals on, també amb el Enguera com a rival, l’àrbitre (eixa vegada federat i cobrant el cabró) va decidir anar-se’n abans de la final i el marrón me’l vaig menjar jo. Pero vamos, dos de lo mismo.
Per lo que deia Miquel de l’actitud nostra, els comentaris o frases poc encertats o de la lectura del partit… sols hi ha que preguntar a la gent coneguda que teniem fora de la pista: familiars, amics i coneguts (a Lorente el clave en este últim grup perquè un tio que ve un dissabte amb: botes de muntanya, pantaló de xandal, camiseta bohemia i caçadora vaquera… no té nom). Probablement coincideixquen en moltes claus o conclusions del partit.
De nou Carlos va propiciar el moment “tengo los calzones en el orto” al demanar, regalar, inclús suplicar el canvi a falta de 7 segons per acabar el partit.
Aquesta setmana no faré els comentaris jugador a jugador, perquè he vist que hi ha a qui no li fa massa gràcia. Però aixó sí, parlaré d’un jugador en particular, també per aclamació popular i demanda general.
Ahir Miguel va fer molt bon partit, sense cap dubte fou el millor del Canals. Després d’una ronda de calfament en que els seus percentatges en encert rondaven la perfecció, el capità i entrenador eventual (Bernardo) li va demanar permís per a eixir ell primer a la pista, donat que sabia que Miguel podria eixir com a revulsiu i carta amagada després. No sols va dominar la faceta de dirigir a l’equip, intensitat defensiva i assitències a gogo (cosa que no sorprén, perquè ho fa a tots els partits), sinò que ahir també es va unir a la faceta anotadora: aportant un muntó de punts importantíssims per a la victòria. Tants punts, que no he pogut contar-los. I si no haguera sigut per Miguel i els seus punts, hauriem perdut el partit.
Així que, des d’ací demanem que (al igual que amb Villa en el València) se li puge la nómina amb una bona renovació del contrat i se li otorgue la capitania. És més… convidem a tots aquells que formen part del BC Canals, als amics, coneguts (com Lorente i el seu asesor d’imatge) inclús als rivals, que s’unixquen en lloances i agraïments a Miguel, per la gran labor que fa a l’equip … i al món.
P.D.: No volieu caldo? XDDD pues ale, prengueu dos taces
Bromes apart, agrair als amics d'Enguera que ens convidaren a jugar allí. Jo, particularment, m'ho vaig passar bé... i crec que era el que calia.
Aplegarem allí amb l’entrenador per terres britàniques i amb cert pensar de que seriem pocs. Però a falta de 20 minuts per al començament del partit erem 12!!!. Al meu pareixer, un número perfecte (donat el baix fons físic del que disposem en general) i per al pareixer d’altres, una putà perquè eixiriem a menys minut per cap. Para gustos, colores. De nou comptavem amb Quique i Chus, després del partit de Torrent.
Bernardo (voluntariament, perquè esta vegada l’entrenador no havia asignat a ningú oficialment. Ole per ell) va tornar a agafar la responsabilitat de l’equip. A la banqueta la idea era fer el nostre joc en la mesura de lo posible i conforme avançara el partit, poderho modificar. Teniem gent de sobra per a fer els experiments i proves que calguera. Adriàn també estava a la banqueta, ajudant en temes de taula i demés, però va fugir un poc de intervindre respecte al joc o a l’equip donat que ja hi havia gent i veus.
Quintet inicial, repetien els 5 de Torrent: Bernardo, Toni, Galbis, Pau i Rafa. En la primera jugada, encara colocant la nostra defensa, ens empopen un triple des del cantó… tal i com debiem evitar. Però sabiem que eixa anava a ser l’arma del rival: el llançament des de 6’25m. Vam començar a jugar i ens adelantarem de inmediat (3-9). El Enguera continuava provant tirs de 3 (dels primers 8 llançaments, 6 foren tirs de lluny) i, per sort, sols va fer tres triples en el primer cuart (dic “sols” donat tot lo que varen tirar). Nosaltres, per la nostra part, amb Pau, Galbis, Rafa, Diego, Chus i Quique anavem anotant des de prop de la cistella; qualcosa donava a entendre de la nostra superioritat en la pintura, en altura i en kilos (també en canes
pero aixó no influència en el joc). Aplegarem a la fi del primer cuart amb un 13-17 al nostre favor. Pensant en que no podiem tentar a la sort respecte a l’encert del rival en els triples i que en atac debiem seguir fent les coses d’igual manera.Al segon cuart va aplegar la reacció local, els canvis li donare major velocitat a l’eixida del baló i al joc. Era algo que a nosaltres no ens va vindre bé. La 1-3-1 que plantejaren no els va fer massa bé en quant a la nostra anotació respecte al primer cuart; però si els va donar més passes tallats (o fallats per nosaltres) i, per tant, opció de correr i contraatacs. Si a aixó li sumem altres tres triples, el Enguera va millorar la anotació al segon cuart (17 punts). Però nosaltres ens mantinguerem en peu gràcies a la bona defensa i el joc dels jugadors més versatils que tenim. Diego, Quique i Galbis es repartiren els punts del Canals en aquest quart. (Carlos, jo recorde una canasta teva en contraatac a pase meu… però no apareix en l’acta XDDD així que res, xato). I aplegarem al descans amb un 30-33 que no distava molt de com havia acabat el primer cuart.
Al descans una sensació rara en l’ambient. S’havia intentat que els 12 jugarem minuts; però aixó, per molt que ho haguerem fet matemàticament amb crono en la ma, no asegurava més que 8 minuts per cap. I clar, aixó a la gent no li era suficient.
És podrien fer dos lectures. Una, la egoísta, renegona i poc companyera… de la que jo no crec que ací ningú se puga agafar. I la segon, la de les ganes de jugar, el partit amistós donava per a “poques normes” i molta gent sap o es fa a la idea de que jugarà poc en lliga en situacions normals (jo per exemple). Crec i preferisc pensar que es aquesta segona opció la que va donar lloc a alguna mala cara als canvis i frases fora de lloc a la banqueta.
Per aclamació popular, Bernardo va comentar el fet de canviar a defensa individual i Rafa, que anava a eixir junt a la resta del quintet inicial (per exemple) va preferir quedar-se a la banqueta (donat el seu estat post-festiu) i concedir minuts a la resta de companys. Jo, al igual que vaig fer en Castelló de la Ribera, li vaig comentar a Bernardo el fet de que a mi no m’importava no jugar més per a que així tots alegraren un poc més la cara. Encara que sempre hi ha que tindre ambició de guanyar, independentment de que les victòries no dependràn massa de mí
, era un partit per a pasar-ho bé i no per acabar enfurunyats o amb males cares.Comença la segona part i en pocs minuts un tanteig de 1-11 va posar el marcador més de cara nostra (31-44). Ja no sols dominavem dins de la pintura, sinò que també corriem bons contraatacs amb Toni i Galbis com a protagonistes. Però de nou, dos triples del Enguera, els feren recuperar terreny (41-49 a mitat cuart). Després, un intercanvi de canastes entre Navarro, per part del Enguera, i Quique, per part nostra, posava el marcador 47-55. Seguiem aguantant la renta i els rivals començaven a discutir per motius entre ells. Un exemple clar fou que el màxim anotador del Enguera en el partit passat en Burjassot va tindre poc de protagonisme ahir; o nosaltres li ferem un marcatge especial (cosa que no va passar) o els companys no li van saber donar pilotes o no el varen vorer (per al nostre benefici, vaja). Un triple del Enguera contestat per una canasteta de Rafa tancava el tercer cuart: 50-57.
Quedava la recta final i depenia, com quasi sempre, de nosaltres mateix. Començarem fort, amb un 0-5 a càrrec de Diego que ens tornava a posar el matalap dels 10 punts pel mig. Després, intercanvi de canastes amb Diego, Pau i Galbis com a protagonistes, que ens deixaven un 55-69 a falta de 4 minuts. El partit era de nou nostre, erem amos i senyors de la pintura i els seus voltants. El mateix Bernardo va destacar el fet de que en passar ell el baló el mig de camp, els alers i pívots es sobraven per a elaborar les jugades d’atac. Bromejant, va dir: “el baló passa la linea de 3 i ja no torna”.
El partit era nostre (o aixó ens pensavem) i vam començar a pecar de pardillos… o de massa listos. De sobte, en menys de minut i mig, 5 atacs nostres no aplegaren ni als 10 segons de posesió. Tirs precipitats, amb defensors o de costat, sense rebot o sense haver rodat la bola… que no entraven i otorgave una nova posesió al rival, que així, poc a poc i sense fer soroll es va plantar en un 63-71 (8-2 de parcial, sense calfar-se massa el cap). Des de la banqueta del Canals demanarem temps mort per a solventar aquesta situació. De nou parlarem tots, opinarem tots i teniem clar el que hi havia que fer en els tres minuts que quedaven.
De repent, en dos minuts fatídics, no sols no teniem claredat per a atacar, sinò que tampoc defeniem com calia (o aixó, o els rivals eren molt bons i ens feren un 6-0 en un minut: 69-71). Després aplegà la “desafortunada” (ho direm així) jugada del final del partit on l’intensitat defensiva del rival i el veure que havien remontat un partit perdut i el tenien ahí davant va propiciar un colp dur en defensa que no li va fer gens de gràcia a Chus. El que va passar després ja no són coses del basket, ni del esport (segons entenc jo). Per sort la cosa no va anar més enllà de la tonteria i dos galtades i en pocs minuts el mateix Chus va llançar els dos tirs lliures i va anotar un. Ens posavem a tres punts a falta de menys d’un minut per acabar el partit: 69-72. (Jo pense que aquest incident ens va beneficiar, donat que va “parar” el joc del rival i eixos ànims de remontada que ja ens menjaven per enrere).
En la següent jugada, ells rapidament varen buscar el llançament de 3 punts. La primera opció (incomprensiblement Beniel li va donar al millor llançador del Enguera una distància de metro i mig) els va resultar aigua, el baló va rodar en l’anella i se’n va eixir. El rebot, que per collons i per treiat tenia que ser nostre, els va caure de nou a ells i, en la segona opció, ja no els deixarem opció de tornar a tirar. Galbis va provocar la falta sobre el base rival. Encara que clavara els dos tirs lliures (com així va passar), encara teniem nosaltres l’avantatge en el marcador. Demanarem temps mort i tots a la banqueta per a lligar ben fort els 7 segons que faltaven.
L’última jugada del partit possiblement fou més descafeinada del que nosaltres esperavem. El Enguera va centrar els seus esforços en defendre a Bernardo, Galbis i David… però deixant amb un sol defensor a Chus i a Pau. Entre els dos ja es passaren la pilota per acabar el partit 71-72.
Partit divertit i vistós, contra un rival que ahir fou menys agresiu o potent del que esperavem. Un rival que compensa la falta de gent alta (sols un pívot) amb mooooolta velocitat i molt de tir. I un rival al que nosaltres no vam saber posar el peu damunt quan calia per a que no alçara el cap.
Comentar també l’anécdota del arbitratge. Abans del partit (no sé per quin motiu) no hi havia àrbitre. I es va convidar o demanar a la gent coneguda que pitara. El mateix entrenador del Enguera ens vinguè a la banqueta a demanar-nos paciència i bona fe durant el joc per el fet de que qui anava a pitar “ens feia un favor”. El cas… que, independentment de que el “favor” no haguera calgut amb un árbitre federat o acordat, el xicon es va malpendre algunes respostes i observacions dels jugadors (d’un i altre equip) que, com es normal, també tenen dret a parlar DE FORMA EDUCADA als rivals, árbitres o als conserjes, vamos. El cas es que el xicon a mitat del segon cuart va soltar el pito i se’n va pujar a la grada. El marrón se’l va menjar l’entrenador rival; que, amb tota la mateixa bona fe que el xicon anterior, va continuar pitant el partit. Repetisc: un partit net, sense apenes contactes i amb jugadors coneguts uns amb altres. Res, que va ser curiós. A mi em va recordar al que va passar la temporada passada al Trofeu Fira de Canals on, també amb el Enguera com a rival, l’àrbitre (eixa vegada federat i cobrant el cabró) va decidir anar-se’n abans de la final i el marrón me’l vaig menjar jo. Pero vamos, dos de lo mismo.
Per lo que deia Miquel de l’actitud nostra, els comentaris o frases poc encertats o de la lectura del partit… sols hi ha que preguntar a la gent coneguda que teniem fora de la pista: familiars, amics i coneguts (a Lorente el clave en este últim grup perquè un tio que ve un dissabte amb: botes de muntanya, pantaló de xandal, camiseta bohemia i caçadora vaquera… no té nom). Probablement coincideixquen en moltes claus o conclusions del partit.
De nou Carlos va propiciar el moment “tengo los calzones en el orto” al demanar, regalar, inclús suplicar el canvi a falta de 7 segons per acabar el partit.
Aquesta setmana no faré els comentaris jugador a jugador, perquè he vist que hi ha a qui no li fa massa gràcia. Però aixó sí, parlaré d’un jugador en particular, també per aclamació popular i demanda general.
Ahir Miguel va fer molt bon partit, sense cap dubte fou el millor del Canals. Després d’una ronda de calfament en que els seus percentatges en encert rondaven la perfecció, el capità i entrenador eventual (Bernardo) li va demanar permís per a eixir ell primer a la pista, donat que sabia que Miguel podria eixir com a revulsiu i carta amagada després. No sols va dominar la faceta de dirigir a l’equip, intensitat defensiva i assitències a gogo (cosa que no sorprén, perquè ho fa a tots els partits), sinò que ahir també es va unir a la faceta anotadora: aportant un muntó de punts importantíssims per a la victòria. Tants punts, que no he pogut contar-los. I si no haguera sigut per Miguel i els seus punts, hauriem perdut el partit.
Així que, des d’ací demanem que (al igual que amb Villa en el València) se li puge la nómina amb una bona renovació del contrat i se li otorgue la capitania. És més… convidem a tots aquells que formen part del BC Canals, als amics, coneguts (com Lorente i el seu asesor d’imatge) inclús als rivals, que s’unixquen en lloances i agraïments a Miguel, per la gran labor que fa a l’equip … i al món.
P.D.: No volieu caldo? XDDD pues ale, prengueu dos taces
Bromes apart, agrair als amics d'Enguera que ens convidaren a jugar allí. Jo, particularment, m'ho vaig passar bé... i crec que era el que calia.
martes, 7 de octubre de 2008
Partido del A contra el N.B. Torrent por Miguel A.
Comença la lliga per al “Restaurant La Gavina – Canals” i comença amb bon peu.
Aplegarem a Torrent (el pavelló del Vedat, molt aseaet) 10 tios amb certs dubtes. Els dos partits de pretemporada havien sigut la cara i la creu; l’any passat ací ferem un bon partit que perguerem al final; el NB Torrent era un equip desconegut; i nosaltres -donada la cassificació de la temporada passada- som per a la resta d’equips “La niña bonita”, “el caramelet”.
La cosa començà mal, amb el capità (i exitós entrenador eventual) Bernardo lluint de galons, veterania i esplendor, presentant-se al partit en l’equipació de fa 3 temporades… amb la pantaloneta blava i tal. Primera anècdota.
Eixirem a calfar molt prompte (per a mi, ideal, donat que ens dona temps per a tot). Entregarem les particulars fitxes d’aquest primer partit: els DNIs. Bernardo ja va començar a donar instruccions, fer pinya, primeres xarrades... i la gent amb ganes de jugar. Nosaltres molt relaxats, i a l’altra banda de la pista el rival calfava amb impresionants mates i encert des de lluny... aixó ens donava cert respecte.
Comença el partit. Amb Bernardo d’entrenador, a David no se li va fer extrany estar a la banqueta. Eixirem Toni, Bernardo, Galbis, Pau i Rafa.
Des de l’inici l’entrenador rival insistia a crit fort en l’eixida ràpida del baló. Ells eren un equip jove, atlétic i ràpid. Sabien que ahí podiem coixejar un poc. Pero bé, “el caramelet” del grup C de Preferent li va posar un 0-7 al marcador de lo més bonic. Un tir lliure del Torrent i de nou 6 puntets per a nosaltres (1-13). Tantejant ja el partit, aplegarem a la fi del primer cuart amb el marcador 9-18. Conclusions del cuart: ells anaven a correr-mos tot lo que pugueren, nosaltres debien calmar el joc i el partit, ahí no ens interesava ni correr, ni tirar ràpid.
El segon cuart va començar amb arreó del Torrent, parcial de 10-0 en 3 minuts, posant-se ells per davant per pimera -i última- vegada (19-18 ). Tot lo que no debia passar estava ocorreguent: el rival corria contraatacs ràpids, presionaba molt la eixida de baló, i quan aplegavem dalt no teniem fluidessa de pilota, teniem posesions curtes i tirs molt complicats. Per sort, Galbis i Pau, tallaren en sec aquesta remontada. Ells ja apenes feren mal amb tirs lliures aïllats, nosaltres ja rodarem la pilota i un triple de Rafa acabant-se el temps va deixar les coses com estaven al començar el cuart: 26-35. (David CREC RECORDAR que en aquest cuart va fer un tir a 4 metrets i un triple… pues bé, el triple no apareix per cap lloc. No sols ho lamente perquè no ens ho sumaren al marcador, sinò per ell també… ). Per cert, el triple tots sabem que el va tirar Rafa; tots… excepte els de la taula que -donat el paregut físic- varen confondre a Rafa amb Toni XDD.
Descans i respirar. El partit ja sabiem quin era: ells amb presa i presió, nosaltres amb paciència i visió. Teniem a Diego, Galbis i Pau carregats ja de personals; però el partit el teniem nosaltres (feia oloreta al partit de l’any passat).
Comença el segon temps. El partit ja no era tan ràpid. Estava algo més trabat i tot necessitaba de més el.laboració (era algo que ens venia de cine). Al minut 4, amb canastetes de Diego i Pau, el marcador posava un 26-40 que alegrava la vista. Ells respongueren amb un tir lliure i una canasta i de nou Pau i Toni feren més gran la ferida (29-44… +15 per a nosaltres). Diego anava prompte a la banqueta, amb 4 personals (començava a fer oloreta a arbitratge caserot). Lo trabat del partit ens va fer transcòrrer el cuart amb intercanvi de tirs lliures en una i altra part. En eixe intercanvi, ells encertaren desde la línea i nosaltres fallarem. També es veritat que en eixe “partit trabat” nosaltres debiem defendre be, sense clavar les mans (per exemple la personal de Carlos per “apoyar” la ma en el rival) i ells repartien garrot a tuttiplein, tant en la presió en l’eixida de la pilota, com dins de la zona. La última jugada del cuart fou clara: eixim de la presió amb pases, s’acababa el temps, li aplegà el baló a Galbis, finta al defensor, aquest LI CAU DAMUNT I ALÇA LA MÀ (volent dir que era personal seva) i cap dels dos àrbitres va pitar res. Clar… açó ja va encendre un poc els ànims. Amb el temps acabat, ens pitaren la primera técnica de la temporada (com no, a David XD ). El cas es que aplegarem al final del tercer cuart com haviem acabat el primer i el segon (41-50).
Ara venia lo bo, o aguantavem el tipo o ens menjava el coco. Van començar ells amb tirs lliures i posesió (la tècnica). I -al meu pareixer ací va estar el nostre error- vam començar amb David, Carlos, Pau, Miquel i Rafa… un equip “lent” (amb tots els meus respectes cap a tots!!!) i sense bases. Clar, els de la banqueta ens assabentarem prompte, però es que tots acabaven d’eixir al final del 3er cuart... com fer-los eixir tan ràpid? I els dos primers minuts es feren llarguíssims per a la gent que estavem a la banqueta. El Torrent apretava en l’eixida del baló a Carlos (que no vol botar baló) i a David (que el bota massa ), encara que Pau ajudara, no vam saber trobar eixa velocitat o eixa fluidessa necesària. El cas… 7-0 en minut i mig i ells es posaven a dos punts (48-50). Ferem els canvis que no haviem volgut fer a l’inici. Tornavem a tindre bot de baló i velocitat. I es va notar!!!!.
La presió era fortmatge mascarpone foradat amb un ganivet calent i tant s’esmeraven ells en presionar o apropar-se a l’anella que ni siquiera feien balanç defensiu. Eren eixides ràpides de baló, que sols tenien que atravessar una línea defensiva i doblar pilota; contraatacs de 2 per a 1 o 3 per a 1… inclús una persona ràpida i lleugera com Rafa va correr alguns. Menys mal que nosaltres som una banda… o som unes “maredeuetes”… o, com diu Miquel: “si les ferem totes, no estariem en Preferent”… perquè tinguerem ocasions per a parar un tren: fallarem entrades fàcils i a soles, passades roïns i alguns pasos un tant raros pitats per els àrbitres. Que, per cert, aplicaren un nou concepte a la nova regla d’enguany; que, recordem que diu:
Falta antideportiva
Art. 36.1.4 Si un jugador defensor provoca un contacto con el oponente desde atrás o lateralmente en un intento de parar un contraataque, y no hay ningún oponente entre el atacante y la canasta de los contrarios, entonces el contacto debe ser considerado como antideportivo.
Pues bé, aquells tallaren uns 5 contraatacs a base de garrot, siguent els últims defensors, colpejant o espentat des de darere… i no van pitar NI UNA antiesportiva. Però era tan clar el nostre domini i tornarem a superar la barrera dels 10 puntets, que ja no entrarem en batalles de les que no anavem a traure res. El marcador, al minut 5, tenia un 48-59 de lo més bonic. Jo, per lo menys, estava content i eufòric. Era el tipus de partit que m’agradava: jo sols tenia que passar amb dribling o passada la primera línea defensiva i la resta ho corrien o ho remataven els companys, era com una paxanga; ells s’encabotaren tot el partit de fer LA MATEIXA jugada, no tiraven gens de fora i s’encabotaven en entrar per dins amb penetracions dels exteriors = no hi havia exteriors per a defendre contraatacs nostres.
El cas, que en 5 minuts va haver-hi un parcial de 2-14. Al minut 7 de l’últim cuart aplegavem amb el marcador 50-64 (+14 per a nosaltres). El partit ja era: nosaltres pasar de mig camp i rodar pilota, defenent fort i sense contacte (a nosaltres ens les pitaven totes… i ells tenien que defendre dur (amb permisibilitat) i fer canastes ràpides. Total, que de cada dos atacs nostres, un era una pèrdua de baló en el mig del camp i l’altre era una llenyà rebuda (jo crec que hi ha formes i formes de fer personal) de la qual sols treiem un dels dos tirs lliures. Ells, en canvi, conseguien fer-nos eixes canastes fácils després de les pilotes recuperades a mitat camp, encertaren en els tirs lliures i clavaren el segon triple del partit. En eixe compte enrere, en el que anaven menjant-nos terreny poc a poc, ja era massa tard. De nou traguerem a 4 tios amb bot de baló a la pista i el partit a falta de un minut estava ja acabat. En l’última jugada intentarem que Carlos (que no havia volgut eixir a falta de minut i mig per POR) es redimira de la jugada de l’any passat… no va tirar, va passar el baló a Bernardo i amb el seu llançament es va acabar el partit. 66-72
Felicitacions dels rivals i a la dutxa amb una consigna: “hem perdut un jugador important… però hem guanyat un entrenador” (Pau, referint-se a Bernardo. La cara de David repentint-ho i riguent ja se la imagineu tots).
El partit, ademés de eixa, també ens va deixar altres frases per a enmarcar:
- Ataquen ells, rebot per a Rafa, passa a Bernardo, Toni ix disparat xillant i Bernardo, després de botar dos vegades el baló, la passa fort, lluny i sense mirar… baló per al rival. La frase en la banqueta fou: “ha fet un passe DE OÏDES”.
- Temps mort a l’últim cuart, quan ens remontaren i de nou ens estirarem; l’entrenador rival demana temps mort per a vorer com parava la reacció nostra. Bernardo: “bueno, ara tornem a tindre gent ràpida a la pista, ràpida i amb bot de baló… bueno, igual algú no tan rápid, pero bé, som molt ràpids” (senyalant a Miguel).
Parlem dels jugadors:
Toni: cabró, ja era hora que aparegueres. Sobre fallar un grapat d’entrades a canasta faciletes, va fer un partit de lo més aseat. Botant el baló ràpid per a passar la línea de presió (com a ell li agrada) i jugant contraatacs en velocitat. Li feren dos gorros en la mateixa jugada XDDD. 12 puntets, un triple… molt bé.
Bernardo: algo achantaet per la responsabilitat que tenia. Molt dialogador amb tots, animant i ordenant en tot moment, tant des de la pista com des de la banqueta. Va intentar que tots jugarem un rato, repartint minuts i menejant la banqueta. Va fer cap o pocs tirs de camp, li va faltar atrevir-se més. 6 puntets en 8 tirs lliures jo crec que es poc per a ell; mínim un triple i dos canastetes per partit deuria de fer.
Carlos: ha de guanyar confiança i joc de Preferent. Ací el penetrar per dins de la zona ja no és moco de pavo. Tant ell, com David, han de buscar més el rol de “tiradors oberts” o després de bloquejos. Partit discret amb un deja vu en l’última jugada, que no va saber aprofitar per lo empanat que estava XDD.
David: fort en defensa (al final del partit massa) i oferint-se en tot moment. Li va tocar el ratet sense bases a la pista… i ell, encara que té experiència i bot de baló, peca de falta de velocitat i fluidessa de pilota, amb excés de bot. A destacar la jugada que amb dos rivals en terra, en mitat camp, enlloc de rodar el baló per conseguir un clar 3 contra 2, va anar botant fins la zona per tirar-se ell el tir XDDD. No li contaren (ni a ell ni a l’equip) el triple que va fer al segon cuart. Però estem en el mateix cas de Bernardo: ell deu de fer 10 puntets (mínim) per partit. Ara, amb els jugadors que hi ha ara, jugadors jovens, amb velocitat i bot de baló, ell ha de centrar-se més en trobar bones posicions de tir i aprofitarlo. Oficialment va fer 2 punts .
Galbis: començarem amb lo roïn XDDD. Un poc llepó, la veritat. Ell té ganes i confiança, val, però també ha de vorer quan li fan 2 contra 1 o li aplega l’ajuda baix de la canasta... sol haver-hi companys a soles. A l’inici del partit va forçar massa voltes situacions sense superioritat. Amb l’equip que som (no ens enganyem, continuem siguent un equip amb una mitjana d’edat alta, pesat i lent… respecte als rivals) ha de aprendre i ajudar a rodar el baló, fer transicions lentes i posesions llargues.
Pero colló, va fer 33 punts XD. Ojo! fallant canastes fàcils i cuatre tirs lliures; sols provant un sol tir des de fòra. O siga, que perfectament haguera pogut superar els 40 punts. No li va pesar la responsabilitat en la línea de personal a l’hora de les técniques del rival i va aguantar seriament les llenyaes que permitien els árbitres. Jugador versàtil, complet, que posteja bé, amb velocitat i bot de baló. No es bo alegrar-se de les desgràcies dels altres, però vaja, ens alegrem de que en Xàtiva enguany no conten amb ell. Ajuda tant en el joc interior, com en l’eixida de baló als bases. S’oferix sempre i defensa fort. … com jo, vamos.
Pau: en la seva línea, potser siga el jugador més regular en els tres partits jugats. A l’inici del partit es va posar algo burrot (amb raó, ojo) per el fet de que no estavem fent el partit que ens interesava; però conforme va transcórrer el partit va deixar apart aixó per aportar el que sap fer i bé. Intensitat en defensa, rebots, circulació de baló rápida, tirs tant de 6’25 com a mitja distància i participació en les decisions i raonaments en la banqueta (encara que Bernardo fora el responsable oficial, tots vam ajudar). Ole per ell, 9 puntets, un triple i sensació de que algún altre tiret podia entrar i alguna de tantes palmades i trompades durant els seus tirs en suspensió hagueren pogut ser pitades.
Diego: com sempre, amb ganes, peleón, ràpid. Les personals el varen lastrar tot el partit (ojo, va acabar el partit) amb cuatre faltes a l’inici del 3er cuart. De nou li va tocar fer de 4 o de 5 i aixó suposa rebre uns quants carxotets de més. 8 puntets i aixó que porta 2 setmanes i mitja sense entrenar.
Miquel: entregat, dur, oferint-se en la circulació de baló, peleant els rebots… res de nou. Ell i Rafa anaren alternant-se practicament tot el partit. Realment era un partit incómode per a ells ja que el rival preferia correr en velocitat a aplegar a un atac en estàtic. El Torrent fugia del contacte baix la zona i preferia penetracions dels exteriors. Ha de aspirar a 5 puntets (mínim) per partit. Ara en trobar tots un joc i acoplar als nous en l’equip, tindrà que buscar també el seu lloc per a situacions de tir prop de l’anella.
Rafa: al igual que Miquel, crec jo que no fou un partit cómode per a ell, amb transicions tan rápides i carreres de part a part de la pista. Nosaltres gran part del partit no vam saber relentitzar la situació. Com tampoc teniem bona circulació de baló, poques voltes aplegaren balons baix amb claretat o possibilitat de jugar des d’allí. Va agafar un fum de rebots i va estrenar el marcador amb una jugada marca de la casa: baló en el poste baix, finta tir, bota, es regira entre dos tios i entra a ma canviada. 5 puntets (encara que oficialment són 2) es també poc per a ell. Ademés del triplet per partit, deuria de fer 10 puntets (mínim).
Miguel: espeset en la primera mitat del partit. Nosaltres necesitavem pasar la linea de presió i saber rodar la pilota, es algo que no va ocorrer com voliem. Fort en defensa, encara que algo lent. Primer partit en molts que no provoca una personal en atac en els rivals. Els bases rivals eren tres (sempre frescos) i molt ràpids. Així i tot, sempre va passar la linea de presió amb certa comoditat. A la segona mitat del partit ja va estar més entonaet, ordenant i menejant la pilota, cómode a la pista. Li falta -açó tampoc es nou- mirar a l’anella, encara que siga per a amenaçar. Va fatllar 3 passes i encara no té la velocitat que deuria. També va colaborar amb les tasques de Bernardo, dirigint a l’equip des de la banqueta i amb els canvis.
Damiàn (l’entrenador): bon partit XDDD. Va deixar que Rafa tirara el triple i que Toni no repartira baló, sols el pujava i després buscava situacions per a rebre i tirar. Va pecar en el rato en que cap dels tres “bases” estava a la pista. I damunt, al acabar el partit, cridant a Miguel al mòbil per a saber el resultat, es va tragar que haviem perdut de 30, que Galbis apenes havia tocat bola, que Carlos havia sigut el millor de l’equip, que Bernardo se’n havia anat abans d’hora, que Diego se les mamava totes i Miquel volia botar el baló… i la millor: es va tragar que jo havia fet 5 triples. … impresionant.
Ale, un altre dia més i millor.
Aplegarem a Torrent (el pavelló del Vedat, molt aseaet) 10 tios amb certs dubtes. Els dos partits de pretemporada havien sigut la cara i la creu; l’any passat ací ferem un bon partit que perguerem al final; el NB Torrent era un equip desconegut; i nosaltres -donada la cassificació de la temporada passada- som per a la resta d’equips “La niña bonita”, “el caramelet”.
La cosa començà mal, amb el capità (i exitós entrenador eventual) Bernardo lluint de galons, veterania i esplendor, presentant-se al partit en l’equipació de fa 3 temporades… amb la pantaloneta blava i tal. Primera anècdota.
Eixirem a calfar molt prompte (per a mi, ideal, donat que ens dona temps per a tot). Entregarem les particulars fitxes d’aquest primer partit: els DNIs. Bernardo ja va començar a donar instruccions, fer pinya, primeres xarrades... i la gent amb ganes de jugar. Nosaltres molt relaxats, i a l’altra banda de la pista el rival calfava amb impresionants mates i encert des de lluny... aixó ens donava cert respecte.
Comença el partit. Amb Bernardo d’entrenador, a David no se li va fer extrany estar a la banqueta. Eixirem Toni, Bernardo, Galbis, Pau i Rafa.
Des de l’inici l’entrenador rival insistia a crit fort en l’eixida ràpida del baló. Ells eren un equip jove, atlétic i ràpid. Sabien que ahí podiem coixejar un poc. Pero bé, “el caramelet” del grup C de Preferent li va posar un 0-7 al marcador de lo més bonic. Un tir lliure del Torrent i de nou 6 puntets per a nosaltres (1-13). Tantejant ja el partit, aplegarem a la fi del primer cuart amb el marcador 9-18. Conclusions del cuart: ells anaven a correr-mos tot lo que pugueren, nosaltres debien calmar el joc i el partit, ahí no ens interesava ni correr, ni tirar ràpid.
El segon cuart va començar amb arreó del Torrent, parcial de 10-0 en 3 minuts, posant-se ells per davant per pimera -i última- vegada (19-18 ). Tot lo que no debia passar estava ocorreguent: el rival corria contraatacs ràpids, presionaba molt la eixida de baló, i quan aplegavem dalt no teniem fluidessa de pilota, teniem posesions curtes i tirs molt complicats. Per sort, Galbis i Pau, tallaren en sec aquesta remontada. Ells ja apenes feren mal amb tirs lliures aïllats, nosaltres ja rodarem la pilota i un triple de Rafa acabant-se el temps va deixar les coses com estaven al començar el cuart: 26-35. (David CREC RECORDAR que en aquest cuart va fer un tir a 4 metrets i un triple… pues bé, el triple no apareix per cap lloc. No sols ho lamente perquè no ens ho sumaren al marcador, sinò per ell també…
). Per cert, el triple tots sabem que el va tirar Rafa; tots… excepte els de la taula que -donat el paregut físic- varen confondre a Rafa amb Toni XDD.Descans i respirar. El partit ja sabiem quin era: ells amb presa i presió, nosaltres amb paciència i visió. Teniem a Diego, Galbis i Pau carregats ja de personals; però el partit el teniem nosaltres (feia oloreta al partit de l’any passat).
Comença el segon temps. El partit ja no era tan ràpid. Estava algo més trabat i tot necessitaba de més el.laboració (era algo que ens venia de cine). Al minut 4, amb canastetes de Diego i Pau, el marcador posava un 26-40 que alegrava la vista. Ells respongueren amb un tir lliure i una canasta i de nou Pau i Toni feren més gran la ferida (29-44… +15 per a nosaltres). Diego anava prompte a la banqueta, amb 4 personals (començava a fer oloreta a arbitratge caserot). Lo trabat del partit ens va fer transcòrrer el cuart amb intercanvi de tirs lliures en una i altra part. En eixe intercanvi, ells encertaren desde la línea i nosaltres fallarem. També es veritat que en eixe “partit trabat” nosaltres debiem defendre be, sense clavar les mans (per exemple la personal de Carlos per “apoyar” la ma en el rival) i ells repartien garrot a tuttiplein, tant en la presió en l’eixida de la pilota, com dins de la zona. La última jugada del cuart fou clara: eixim de la presió amb pases, s’acababa el temps, li aplegà el baló a Galbis, finta al defensor, aquest LI CAU DAMUNT I ALÇA LA MÀ (volent dir que era personal seva) i cap dels dos àrbitres va pitar res. Clar… açó ja va encendre un poc els ànims. Amb el temps acabat, ens pitaren la primera técnica de la temporada (com no, a David XD ). El cas es que aplegarem al final del tercer cuart com haviem acabat el primer i el segon (41-50).
Ara venia lo bo, o aguantavem el tipo o ens menjava el coco. Van començar ells amb tirs lliures i posesió (la tècnica). I -al meu pareixer ací va estar el nostre error- vam començar amb David, Carlos, Pau, Miquel i Rafa… un equip “lent” (amb tots els meus respectes cap a tots!!!) i sense bases. Clar, els de la banqueta ens assabentarem prompte, però es que tots acabaven d’eixir al final del 3er cuart... com fer-los eixir tan ràpid? I els dos primers minuts es feren llarguíssims per a la gent que estavem a la banqueta. El Torrent apretava en l’eixida del baló a Carlos (que no vol botar baló) i a David (que el bota massa
), encara que Pau ajudara, no vam saber trobar eixa velocitat o eixa fluidessa necesària. El cas… 7-0 en minut i mig i ells es posaven a dos punts (48-50). Ferem els canvis que no haviem volgut fer a l’inici. Tornavem a tindre bot de baló i velocitat. I es va notar!!!!.La presió era fortmatge mascarpone foradat amb un ganivet calent i tant s’esmeraven ells en presionar o apropar-se a l’anella que ni siquiera feien balanç defensiu. Eren eixides ràpides de baló, que sols tenien que atravessar una línea defensiva i doblar pilota; contraatacs de 2 per a 1 o 3 per a 1… inclús una persona ràpida i lleugera com Rafa va correr alguns. Menys mal que nosaltres som una banda… o som unes “maredeuetes”… o, com diu Miquel: “si les ferem totes, no estariem en Preferent”… perquè tinguerem ocasions per a parar un tren: fallarem entrades fàcils i a soles, passades roïns i alguns pasos un tant raros pitats per els àrbitres. Que, per cert, aplicaren un nou concepte a la nova regla d’enguany; que, recordem que diu:
Falta antideportiva
Art. 36.1.4 Si un jugador defensor provoca un contacto con el oponente desde atrás o lateralmente en un intento de parar un contraataque, y no hay ningún oponente entre el atacante y la canasta de los contrarios, entonces el contacto debe ser considerado como antideportivo.
Pues bé, aquells tallaren uns 5 contraatacs a base de garrot, siguent els últims defensors, colpejant o espentat des de darere… i no van pitar NI UNA antiesportiva. Però era tan clar el nostre domini i tornarem a superar la barrera dels 10 puntets, que ja no entrarem en batalles de les que no anavem a traure res. El marcador, al minut 5, tenia un 48-59 de lo més bonic. Jo, per lo menys, estava content i eufòric. Era el tipus de partit que m’agradava: jo sols tenia que passar amb dribling o passada la primera línea defensiva i la resta ho corrien o ho remataven els companys, era com una paxanga; ells s’encabotaren tot el partit de fer LA MATEIXA jugada, no tiraven gens de fora i s’encabotaven en entrar per dins amb penetracions dels exteriors = no hi havia exteriors per a defendre contraatacs nostres.
El cas, que en 5 minuts va haver-hi un parcial de 2-14. Al minut 7 de l’últim cuart aplegavem amb el marcador 50-64 (+14 per a nosaltres). El partit ja era: nosaltres pasar de mig camp i rodar pilota, defenent fort i sense contacte (a nosaltres ens les pitaven totes… i ells tenien que defendre dur (amb permisibilitat) i fer canastes ràpides. Total, que de cada dos atacs nostres, un era una pèrdua de baló en el mig del camp i l’altre era una llenyà rebuda (jo crec que hi ha formes i formes de fer personal) de la qual sols treiem un dels dos tirs lliures. Ells, en canvi, conseguien fer-nos eixes canastes fácils després de les pilotes recuperades a mitat camp, encertaren en els tirs lliures i clavaren el segon triple del partit. En eixe compte enrere, en el que anaven menjant-nos terreny poc a poc, ja era massa tard. De nou traguerem a 4 tios amb bot de baló a la pista i el partit a falta de un minut estava ja acabat. En l’última jugada intentarem que Carlos (que no havia volgut eixir a falta de minut i mig per POR) es redimira de la jugada de l’any passat… no va tirar, va passar el baló a Bernardo i amb el seu llançament es va acabar el partit. 66-72
Felicitacions dels rivals i a la dutxa amb una consigna: “hem perdut un jugador important… però hem guanyat un entrenador” (Pau, referint-se a Bernardo. La cara de David repentint-ho i riguent ja se la imagineu tots).
El partit, ademés de eixa, també ens va deixar altres frases per a enmarcar:
- Ataquen ells, rebot per a Rafa, passa a Bernardo, Toni ix disparat xillant i Bernardo, després de botar dos vegades el baló, la passa fort, lluny i sense mirar… baló per al rival. La frase en la banqueta fou: “ha fet un passe DE OÏDES”.
- Temps mort a l’últim cuart, quan ens remontaren i de nou ens estirarem; l’entrenador rival demana temps mort per a vorer com parava la reacció nostra. Bernardo: “bueno, ara tornem a tindre gent ràpida a la pista, ràpida i amb bot de baló… bueno, igual algú no tan rápid, pero bé, som molt ràpids” (senyalant a Miguel).
Parlem dels jugadors:
Toni: cabró, ja era hora que aparegueres. Sobre fallar un grapat d’entrades a canasta faciletes, va fer un partit de lo més aseat. Botant el baló ràpid per a passar la línea de presió (com a ell li agrada) i jugant contraatacs en velocitat. Li feren dos gorros en la mateixa jugada XDDD. 12 puntets, un triple… molt bé.
Bernardo: algo achantaet per la responsabilitat que tenia. Molt dialogador amb tots, animant i ordenant en tot moment, tant des de la pista com des de la banqueta. Va intentar que tots jugarem un rato, repartint minuts i menejant la banqueta. Va fer cap o pocs tirs de camp, li va faltar atrevir-se més. 6 puntets en 8 tirs lliures jo crec que es poc per a ell; mínim un triple i dos canastetes per partit deuria de fer.
Carlos: ha de guanyar confiança i joc de Preferent. Ací el penetrar per dins de la zona ja no és moco de pavo. Tant ell, com David, han de buscar més el rol de “tiradors oberts” o després de bloquejos. Partit discret amb un deja vu en l’última jugada, que no va saber aprofitar per lo empanat que estava XDD.
David: fort en defensa (al final del partit massa
) i oferint-se en tot moment. Li va tocar el ratet sense bases a la pista… i ell, encara que té experiència i bot de baló, peca de falta de velocitat i fluidessa de pilota, amb excés de bot. A destacar la jugada que amb dos rivals en terra, en mitat camp, enlloc de rodar el baló per conseguir un clar 3 contra 2, va anar botant fins la zona per tirar-se ell el tir XDDD. No li contaren (ni a ell ni a l’equip) el triple que va fer al segon cuart. Però estem en el mateix cas de Bernardo: ell deu de fer 10 puntets (mínim) per partit. Ara, amb els jugadors que hi ha ara, jugadors jovens, amb velocitat i bot de baló, ell ha de centrar-se més en trobar bones posicions de tir i aprofitarlo. Oficialment va fer 2 punts .Galbis: començarem amb lo roïn XDDD. Un poc llepó, la veritat. Ell té ganes i confiança, val, però també ha de vorer quan li fan 2 contra 1 o li aplega l’ajuda baix de la canasta... sol haver-hi companys a soles. A l’inici del partit va forçar massa voltes situacions sense superioritat. Amb l’equip que som (no ens enganyem, continuem siguent un equip amb una mitjana d’edat alta, pesat i lent… respecte als rivals) ha de aprendre i ajudar a rodar el baló, fer transicions lentes i posesions llargues.
Pero colló, va fer 33 punts XD. Ojo! fallant canastes fàcils i cuatre tirs lliures; sols provant un sol tir des de fòra. O siga, que perfectament haguera pogut superar els 40 punts. No li va pesar la responsabilitat en la línea de personal a l’hora de les técniques del rival i va aguantar seriament les llenyaes que permitien els árbitres. Jugador versàtil, complet, que posteja bé, amb velocitat i bot de baló. No es bo alegrar-se de les desgràcies dels altres, però vaja, ens alegrem de que en Xàtiva enguany no conten amb ell. Ajuda tant en el joc interior, com en l’eixida de baló als bases. S’oferix sempre i defensa fort. … com jo, vamos.
Pau: en la seva línea, potser siga el jugador més regular en els tres partits jugats. A l’inici del partit es va posar algo burrot (amb raó, ojo) per el fet de que no estavem fent el partit que ens interesava; però conforme va transcórrer el partit va deixar apart aixó per aportar el que sap fer i bé. Intensitat en defensa, rebots, circulació de baló rápida, tirs tant de 6’25 com a mitja distància i participació en les decisions i raonaments en la banqueta (encara que Bernardo fora el responsable oficial, tots vam ajudar). Ole per ell, 9 puntets, un triple i sensació de que algún altre tiret podia entrar i alguna de tantes palmades i trompades durant els seus tirs en suspensió hagueren pogut ser pitades.
Diego: com sempre, amb ganes, peleón, ràpid. Les personals el varen lastrar tot el partit (ojo, va acabar el partit) amb cuatre faltes a l’inici del 3er cuart. De nou li va tocar fer de 4 o de 5 i aixó suposa rebre uns quants carxotets de més. 8 puntets i aixó que porta 2 setmanes i mitja sense entrenar.
Miquel: entregat, dur, oferint-se en la circulació de baló, peleant els rebots… res de nou. Ell i Rafa anaren alternant-se practicament tot el partit. Realment era un partit incómode per a ells ja que el rival preferia correr en velocitat a aplegar a un atac en estàtic. El Torrent fugia del contacte baix la zona i preferia penetracions dels exteriors. Ha de aspirar a 5 puntets (mínim) per partit. Ara en trobar tots un joc i acoplar als nous en l’equip, tindrà que buscar també el seu lloc per a situacions de tir prop de l’anella.
Rafa: al igual que Miquel, crec jo que no fou un partit cómode per a ell, amb transicions tan rápides i carreres de part a part de la pista. Nosaltres gran part del partit no vam saber relentitzar la situació. Com tampoc teniem bona circulació de baló, poques voltes aplegaren balons baix amb claretat o possibilitat de jugar des d’allí. Va agafar un fum de rebots i va estrenar el marcador amb una jugada marca de la casa: baló en el poste baix, finta tir, bota, es regira entre dos tios i entra a ma canviada. 5 puntets (encara que oficialment són 2
) es també poc per a ell. Ademés del triplet per partit, deuria de fer 10 puntets (mínim).Miguel: espeset en la primera mitat del partit. Nosaltres necesitavem pasar la linea de presió i saber rodar la pilota, es algo que no va ocorrer com voliem. Fort en defensa, encara que algo lent. Primer partit en molts que no provoca una personal en atac en els rivals. Els bases rivals eren tres (sempre frescos) i molt ràpids. Així i tot, sempre va passar la linea de presió amb certa comoditat. A la segona mitat del partit ja va estar més entonaet, ordenant i menejant la pilota, cómode a la pista. Li falta -açó tampoc es nou- mirar a l’anella, encara que siga per a amenaçar. Va fatllar 3 passes i encara no té la velocitat que deuria. També va colaborar amb les tasques de Bernardo, dirigint a l’equip des de la banqueta i amb els canvis.
Damiàn (l’entrenador): bon partit XDDD. Va deixar que Rafa tirara el triple i que Toni no repartira baló, sols el pujava i després buscava situacions per a rebre i tirar. Va pecar en el rato en que cap dels tres “bases” estava a la pista. I damunt, al acabar el partit, cridant a Miguel al mòbil per a saber el resultat, es va tragar que haviem perdut de 30, que Galbis apenes havia tocat bola, que Carlos havia sigut el millor de l’equip, que Bernardo se’n havia anat abans d’hora, que Diego se les mamava totes i Miquel volia botar el baló… i la millor: es va tragar que jo havia fet 5 triples. … impresionant.
Ale, un altre dia més i millor.
viernes, 26 de septiembre de 2008
Nuevo Fichaje para el B.C. Canals
Después de la llegada de Vicentator de vuelta del C.B. Xàtiva, nos llegan campanadas que el equipo dirigido por Damián va a incorporar un nuevo jugador a sus filas y con esta incorporación se da por cerrada la plantilla para esta temporada, aunque todavía el club está haciendo algunos contactos para adquirir otro jugador.
El jugador que estamos hablando militó la temporada pasada en el C.B. Xàtiva "B" donde se enfrentó al segundo equipo de nuestro club, el jugador que estamos hablando es de Joan Bellver.
Un jugador con un excelente tiro y con movimientos muy buenos que esperamos que se el complemento que le faltaba a la plantilla dirigida por, y vamos a cambiar el mote, que es como me lo han pedido aquí, Damián Rompetechos.
A falta de ultimar unos pequeños flecos con el Club, creo que ya podemos decir.
El jugador que estamos hablando militó la temporada pasada en el C.B. Xàtiva "B" donde se enfrentó al segundo equipo de nuestro club, el jugador que estamos hablando es de Joan Bellver.
Un jugador con un excelente tiro y con movimientos muy buenos que esperamos que se el complemento que le faltaba a la plantilla dirigida por, y vamos a cambiar el mote, que es como me lo han pedido aquí, Damián Rompetechos.
A falta de ultimar unos pequeños flecos con el Club, creo que ya podemos decir.
JOAN BIENVENIDO!!!!!
jueves, 18 de septiembre de 2008
Partido del A contra Villanueva Castellón por Miguel A.
Primer partit de la pretemporada i molt bones sensacions.
Anarem 7 cares que ens coneguem ja massa a Castelló, amb Carlos, Galbis i Toni (que realment estàn ahí per a baixar la mitjana d'edat).
Pavelló molt funcional, menudet, molt aseat, vestuaris ole, pista deliciosa (llástima dels balons de goma) i no massa calor. Ens digueren que ens posarem de blanc, cosa que després va poder dur alguna confussió... i a calfar. Possiblement el primer calfament i estirament junts en mooooooolt de temps.
En la roda de calfament hi ha via certs nervis. Primer partit... gent que feia temps que no jugava... equip remodelat... el Castelló l'any passat va quedar dels primers al seu grup... i hi havia certs dubtes al ambient sobre com rodaria la màquina. Vam tindre poc temps per a calfar amb baló, apenes entraren els tirs, pocs tirs lliures... i començarem.
Sense menysprear als amics de Castelló (agrair de nou que ens convidaren), des del principi va quedar clar quin equip aniria davant en el marcador. David, Pau i Rafa recordaren que la arruga es bella en no res. Sempre anarem per damunt.
Vingueren les rotacions, més jovenalla i pulmó, mantinguerem la ventatja i a la contra ja començarem a ampliar distàncies. Ahí es va veure com el cansanci afectava als pesos pesats del Castelló i les rotacions a nosaltres ens vingueren de cine. Per a rematarho, ens aparegueren 130kgs de regal al 2on cuart... per lo que tot ja pintava molt be.
El partit després del descans es va posar en 20 punts de diferència que ja apenes pujaren o baixaren durant la resta de l'encontre. Tot va ser ja més relajat i amb menys tensió (un clar exemple fou una assistència de canasta a canasta després de treta de fons).
Bé. Partit divertit, molt net, perfecte per a començar a rodar.
Tenint en compte que eren 11... que se van repartir prou els minuts.... Parlem dels jugadors:
Jesusito de mi vida, eres niño como yo... aparegué com la Mare de Deu en el 2on cuart i, dins de lo mal que diu que esta, va fer un partit completet. Va fer un tir a tablero que crec que l'Ajuntament de Castelló vol ferli pagar els danys a l'estructura. ÓJALA aquest any tornem a tindrel totes les setmanes i en bona forma. Possiblement siga el millor fitxatge d'aquest any.
Rafa... junt amb Galbis, sigué possiblement el máxim anotador. Ole... de veres. Ben posicionat, oferint-se, dur en defensa, bons moviments en atac... Xè, li ha faltat el tripe, vaja. Destacar la jugada en memòria de Guadassuar.
Miquel... dur com sempre en defensa, arreplegaria la decena de rebots perfectament i animant a tota hora. Potser ha de tornar a recuperar la confiança cara l'anella.
Diego... mig lesionat i va com un bou, el cabró. Peleant dins i fora, pívot amb movilitat o aler pesat, igual dona. Es va cascar un triple que no s'ho creia ni ell i per cames i ganes va fer molt bon segon temps. Igual va jugar poc, aixó sí.
Pau... ójala aquest any el respeten les lesions. Per dalt no aplega ningú on ell, la maneta continua tenintla fineta i es un tío amb carácter guanyador. Jo firmaria ara mateix per a que fera tota la temporada com ahir.
Galbis... sobrat. Jugant a mig gas i fallant canastetes, junt amb Rafa seria el que més punts faria. Jo crec que ara en fer-se ell amb els veteranos, i els veteranos amb ell (les dos parts han de adependre) serà la ostia. Amb Diego, son dos tíos grans i en cames per a fer por a la contra.
David... començá molt participatiu, un triple al començar el partit. Ah, i la típica personal clara que espenta per darrere al que bota al rebot amb les dos mans i renega al árbitre XDDD. Ell es dels que se sent cómode si juga molts minuts i aixó ahir no va passar.
Bernardo... li va faltar el triple!! Amb ganes i mossegant en defensa... sense por al xoc i lluitant balons perduts a la contra. Ole ole i ole.
Carlos... fluixet. Pot fer mooooolt més... DEU de fer molt més. Ell ho sap. També es veritat que era el primer partit, ha estat dos setmanes de exàmens i el grup de gent amb la que juga es nova.
Toni... per a tots aquells que estiguen enamorats de Toni i del seu joc, ahir va fer una puta merda punxà en un palo (per a lo que tots sabem que pot fer). Faré sang i diré a tots que no va fer cap triple... va fallar uns quantes entrades a soles... i no sé. Enguany, ademés de categoria i companys, tindrà que adependre a jugar de BASE. Li sobra joc i clase per a superarho tot abans de Nadals.
Miguel... Xè!! Molt content!! Va jugar més del que s'esperaba. Molt cómode a la pista, amb els companys i amb el joc. També es veritat que el rival no va apretar molt en defensa, pero vaja... crec que el baló va circular bé i tot lo mon va participar en les jugades. Un passe fallat, un contraatac mal definit i una entrada a soles... sense ningú... que la va fer a peu cambiat, amb finta i canvi de ma, rodant el baló al tablero... per supost: no va entrar.
Partit cómode, més de lo esperat... o siga que esperavem més del Castelló (supose que faltarien jugadors)... o bé que nosaltres jugarem millor del que ens pensavem. Ens divertirem, ens riguerem un rato i suarem amb els amics de Castelló (que algú li aconselle un tint de monyo a Lorente) i cap a casa tots contents.
Anarem 7 cares que ens coneguem ja massa a Castelló, amb Carlos, Galbis i Toni (que realment estàn ahí per a baixar la mitjana d'edat).
Pavelló molt funcional, menudet, molt aseat, vestuaris ole, pista deliciosa (llástima dels balons de goma) i no massa calor. Ens digueren que ens posarem de blanc, cosa que després va poder dur alguna confussió... i a calfar. Possiblement el primer calfament i estirament junts en mooooooolt de temps.
En la roda de calfament hi ha via certs nervis. Primer partit... gent que feia temps que no jugava... equip remodelat... el Castelló l'any passat va quedar dels primers al seu grup... i hi havia certs dubtes al ambient sobre com rodaria la màquina. Vam tindre poc temps per a calfar amb baló, apenes entraren els tirs, pocs tirs lliures... i començarem.
Sense menysprear als amics de Castelló (agrair de nou que ens convidaren), des del principi va quedar clar quin equip aniria davant en el marcador. David, Pau i Rafa recordaren que la arruga es bella
en no res. Sempre anarem per damunt.Vingueren les rotacions, més jovenalla i pulmó, mantinguerem la ventatja i a la contra ja començarem a ampliar distàncies. Ahí es va veure com el cansanci afectava als pesos pesats del Castelló i les rotacions a nosaltres ens vingueren de cine. Per a rematarho, ens aparegueren 130kgs de regal al 2on cuart... per lo que tot ja pintava molt be.
El partit després del descans es va posar en 20 punts de diferència que ja apenes pujaren o baixaren durant la resta de l'encontre. Tot va ser ja més relajat i amb menys tensió (un clar exemple fou una assistència de canasta a canasta després de treta de fons).
Bé. Partit divertit, molt net, perfecte per a començar a rodar.
Tenint en compte que eren 11... que se van repartir prou els minuts.... Parlem dels jugadors:
Jesusito de mi vida, eres niño como yo... aparegué com la Mare de Deu en el 2on cuart i, dins de lo mal que diu que esta, va fer un partit completet. Va fer un tir a tablero que crec que l'Ajuntament de Castelló vol ferli pagar els danys a l'estructura. ÓJALA aquest any tornem a tindrel totes les setmanes i en bona forma. Possiblement siga el millor fitxatge d'aquest any.
Rafa... junt amb Galbis, sigué possiblement el máxim anotador. Ole... de veres. Ben posicionat, oferint-se, dur en defensa, bons moviments en atac... Xè, li ha faltat el tripe, vaja. Destacar la jugada en memòria de Guadassuar.
Miquel... dur com sempre en defensa, arreplegaria la decena de rebots perfectament i animant a tota hora. Potser ha de tornar a recuperar la confiança cara l'anella.
Diego... mig lesionat i va com un bou, el cabró. Peleant dins i fora, pívot amb movilitat o aler pesat, igual dona. Es va cascar un triple que no s'ho creia ni ell i per cames i ganes va fer molt bon segon temps. Igual va jugar poc, aixó sí.
Pau... ójala aquest any el respeten les lesions. Per dalt no aplega ningú on ell, la maneta continua tenintla fineta i es un tío amb carácter guanyador. Jo firmaria ara mateix per a que fera tota la temporada com ahir.
Galbis... sobrat. Jugant a mig gas i fallant canastetes, junt amb Rafa seria el que més punts faria. Jo crec que ara en fer-se ell amb els veteranos, i els veteranos amb ell (les dos parts han de adependre) serà la ostia. Amb Diego, son dos tíos grans i en cames per a fer por a la contra.
David... començá molt participatiu, un triple al començar el partit. Ah, i la típica personal clara que espenta per darrere al que bota al rebot amb les dos mans i renega al árbitre XDDD. Ell es dels que se sent cómode si juga molts minuts i aixó ahir no va passar.
Bernardo... li va faltar el triple!!
Amb ganes i mossegant en defensa... sense por al xoc i lluitant balons perduts a la contra. Ole ole i ole.Carlos... fluixet. Pot fer mooooolt més... DEU de fer molt més. Ell ho sap. També es veritat que era el primer partit, ha estat dos setmanes de exàmens i el grup de gent amb la que juga es nova.
Toni... per a tots aquells que estiguen enamorats de Toni i del seu joc, ahir va fer una puta merda punxà en un palo (per a lo que tots sabem que pot fer). Faré sang i diré a tots que no va fer cap triple... va fallar uns quantes entrades a soles... i no sé
. Enguany, ademés de categoria i companys, tindrà que adependre a jugar de BASE. Li sobra joc i clase per a superarho tot abans de Nadals.Miguel... Xè!! Molt content!! Va jugar més del que s'esperaba. Molt cómode a la pista, amb els companys i amb el joc. També es veritat que el rival no va apretar molt en defensa, pero vaja... crec que el baló va circular bé i tot lo mon va participar en les jugades. Un passe fallat, un contraatac mal definit i una entrada a soles... sense ningú... que la va fer a peu cambiat, amb finta i canvi de ma, rodant el baló al tablero... per supost: no va entrar.
Partit cómode, més de lo esperat... o siga que esperavem més del Castelló (supose que faltarien jugadors)... o bé que nosaltres jugarem millor del que ens pensavem. Ens divertirem, ens riguerem un rato i suarem amb els amics de Castelló (que algú li aconselle un tint de monyo a Lorente) i cap a casa tots contents.
miércoles, 17 de septiembre de 2008
Definida la Presentación del Club y el Trofeo Feria.
Como se veía venir, la presentación de todos los equipos del B.C. Canals y de su Escuela Deportiva, se protagonizará, el próximo sábado 27 de Septiembre.
El día de la presentación seguirá este esquema:
16.30: Equipo Junior "Sala Atenea Canals" vs Genovés.
En finalizar, sobre las 18.00h, se producirá LA PRESENTACIÓN OFICIAL del Club.
Al termino de la presentación, rondando las 19.00h. se dará lugar el partido del Senior "A" "Rte. Gavina de Canals" vs Almansa C.B..
Anteriormente, el viernes día 26 de Septiembre a las 20.30h. , se disputará el partido del Senior "B" "Madremia Canals" vs La Llosa Basket.
Todos los encuentros que se realizen estas fechas darán lugar al Trofeu Feria "Indústrias BAN 2008", Con estos partidos y los que se realizen el dia 11 de Octubre para las categorías inferiores, completaremos uno de los mejores "Trofeos Feria" realizados hasta la fecha.
El día de la presentación seguirá este esquema:
16.30: Equipo Junior "Sala Atenea Canals" vs Genovés.
En finalizar, sobre las 18.00h, se producirá LA PRESENTACIÓN OFICIAL del Club.
Al termino de la presentación, rondando las 19.00h. se dará lugar el partido del Senior "A" "Rte. Gavina de Canals" vs Almansa C.B..
Anteriormente, el viernes día 26 de Septiembre a las 20.30h. , se disputará el partido del Senior "B" "Madremia Canals" vs La Llosa Basket.
Todos los encuentros que se realizen estas fechas darán lugar al Trofeu Feria "Indústrias BAN 2008", Con estos partidos y los que se realizen el dia 11 de Octubre para las categorías inferiores, completaremos uno de los mejores "Trofeos Feria" realizados hasta la fecha.
martes, 16 de septiembre de 2008
Nuevo Fichaje para el B.C. Canals
Es un placer comunicar que el jugador del B.C. Canals, que este año iba a iniciar su andadura por la Nacional regresa al club canalense por motivos personales.
Si, estamos hablando de Vicent Galbis, que después de disputar toda la pretemporada con los amigos del C.B. Xàtiva, ha decidido dar marcha atrás y volver al Club que le enseñó sus primeros pasos en este mundo del baloncesto.
Por este suceso el club ha tenido que hacer algunas modificaciones ya que en un principio V.Galbis lucirá el dorsal 10 del SEGUNDO EQUIPO, despues de rechazar la opción de jugar, en un principio, con el primer equipo.
Estamos seguros que terminará jugando en los dos a un buen nivel.
BIENVENIDO VICENTATOR ....
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Otra noticia es la que hemos podido obsevar en una noticia publicada en el blog de "LES PERERES" de nuestro gran amigo LAKERS, donde hace público que el C.D. San Pedro Moixent se mete de lleno esto de los BLOGS y ha iniciado la andadura en esto de los BLOGS.
El link es http://sanpedromoixent.blogspot.com
Esperamos que dure mucho la gestión de nuestro amigo José Manuel en el proyecto de página web para su club.
Si, estamos hablando de Vicent Galbis, que después de disputar toda la pretemporada con los amigos del C.B. Xàtiva, ha decidido dar marcha atrás y volver al Club que le enseñó sus primeros pasos en este mundo del baloncesto.
Por este suceso el club ha tenido que hacer algunas modificaciones ya que en un principio V.Galbis lucirá el dorsal 10 del SEGUNDO EQUIPO, despues de rechazar la opción de jugar, en un principio, con el primer equipo.
Estamos seguros que terminará jugando en los dos a un buen nivel.
BIENVENIDO VICENTATOR ....
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Otra noticia es la que hemos podido obsevar en una noticia publicada en el blog de "LES PERERES" de nuestro gran amigo LAKERS, donde hace público que el C.D. San Pedro Moixent se mete de lleno esto de los BLOGS y ha iniciado la andadura en esto de los BLOGS.
El link es http://sanpedromoixent.blogspot.com
Esperamos que dure mucho la gestión de nuestro amigo José Manuel en el proyecto de página web para su club.
sábado, 13 de septiembre de 2008
Partido del B contra La Llosa por Miguel Arándiga
Primer partit del Madremia Canals d'enguany... i bones sensacions.
En primer lloc, senyalar que els àrbitres del partit (improvisats al moment, clar) han sigut Bernardo, Galbis i Rafa Casanova... cosa la qual diu POC DE BO a sobre del Regidor d'Esports de l'Excel.lentíssim Ajuntament de la Llosa de Ranes. Així que mentem als amics de la Llosa i, directament, al Regidor d'Esports que gratifiquen d'alguna manera aquesta desinteresada col.laboració que ens ha ajudat a tots a eixir del pas i jugar el partit.
Segon, un altre reencontre!!!! JAUME CALABRIA!!! Altre vell conegut del BC Canals, batallador i sempre enérgic.
El partit ha sigut una clara mostra de que els dos equips estàn encara algo verds en tots els aspectes del joc. L'equip de la Llosa es pràcticament el mateix, amb dos incorporacions (crec) que milloren en certa manera la qualitat del mateix. Però, baix el meu pareixer, falta encara que juguen molt més en equip, que la roden i intenten fer algo més que encarar sempre l'un contra un. Tenen gent que sap jugar a bàsquet, bona maneta i amb experiència.
Al final, faltant 21 segons per finalitzar el partit, amb el marcador 46-48 el Madremia Canals ha demanat un temps mort, amb pilota al seu favor, i la consigna no ha sigut altra que s'acabara el partit amb el baló en la ma. El rival no ha presionat massa, el cansament era present, i tampoc han fet personal (sorprenentment). Final ajustat i un partit divertit i amb emoció.
Per part nostra... Vicent algo empanat al principi, s'ha posat les piles al descans. Ràpid com sempre i generós. Ell té bona maneta des-de fora, hi ha que practicar.
Tito, sempre ràpid i apretant en defensa, encara ha de acoplarse al joc.
Adrián, intens en el rebot i la presió, li ha faltat clavar algún dels mil tirets que no l'ha passat... cabró. Ah, i dutxar-se, guarro.
Jose Ramón, amb el físic que té farà moltes coses aquest any. Ara està verd i ha de pulir el saber agafar el baló i algunes cosetes prop de la anella.
Quique Pedrón, en la seva línea. Dur, intens, fent el que sap, no complicant-se la vida. Falta jugar unes setmanes i pulir els moviments defensius i eixe tir que té tan bo i que tanta falta ens farà.
Salva... be... festes d'Alcudia. Res més XD. Ha batallat amb els pívots rivals. Aquest any li tocará fer de 4 o de 5, així que ara quan es pose a entrenar ha de apretar.
Joan, perfecte, com sempre. Peleón, senzill i fent feina baix del tablero. Ara tindrà que pulir els moviments defensius i algo del tiret a prop.
Jorge, no se li pot demanar més. La festa també la mermat Així i tot ha fet molt bon partit, amb bons números, tant en anotació, com en rebots.
Miguel, fluix... lento... amb poca seguretat a l'inici botant el baló ràpid (baló de goma, pista de pedra) i fallant un bon grapat de pases. En defensa falta frescura i velocitat, pero vaja... d'on no hi ha, no es pot traure.
Jo crec que en fer algo de sistema, pulir cosetes de la defensa i el rebot, i practicar molt de tir a mitja i llunyana distància (sols 4 canastes en llançament, la resta baix de tablero o entrada a canasta)... farem bons partidets enguany.
En primer lloc, senyalar que els àrbitres del partit (improvisats al moment, clar) han sigut Bernardo, Galbis i Rafa Casanova... cosa la qual diu POC DE BO a sobre del Regidor d'Esports de l'Excel.lentíssim Ajuntament de la Llosa de Ranes. Així que mentem als amics de la Llosa i, directament, al Regidor d'Esports que gratifiquen d'alguna manera aquesta desinteresada col.laboració que ens ha ajudat a tots a eixir del pas i jugar el partit.
Segon, un altre reencontre!!!! JAUME CALABRIA!!! Altre vell conegut del BC Canals, batallador i sempre enérgic.
El partit ha sigut una clara mostra de que els dos equips estàn encara algo verds en tots els aspectes del joc. L'equip de la Llosa es pràcticament el mateix, amb dos incorporacions (crec) que milloren en certa manera la qualitat del mateix. Però, baix el meu pareixer, falta encara que juguen molt més en equip, que la roden i intenten fer algo més que encarar sempre l'un contra un. Tenen gent que sap jugar a bàsquet, bona maneta i amb experiència.
Al final, faltant 21 segons per finalitzar el partit, amb el marcador 46-48 el Madremia Canals ha demanat un temps mort, amb pilota al seu favor, i la consigna no ha sigut altra que s'acabara el partit amb el baló en la ma. El rival no ha presionat massa, el cansament era present, i tampoc han fet personal (sorprenentment). Final ajustat i un partit divertit i amb emoció.
Per part nostra... Vicent algo empanat al principi, s'ha posat les piles al descans. Ràpid com sempre i generós. Ell té bona maneta des-de fora, hi ha que practicar.
Tito, sempre ràpid i apretant en defensa, encara ha de acoplarse al joc.
Adrián, intens en el rebot i la presió, li ha faltat clavar algún dels mil tirets que no l'ha passat... cabró. Ah, i dutxar-se, guarro.
Jose Ramón, amb el físic que té farà moltes coses aquest any. Ara està verd i ha de pulir el saber agafar el baló i algunes cosetes prop de la anella.
Quique Pedrón, en la seva línea. Dur, intens, fent el que sap, no complicant-se la vida. Falta jugar unes setmanes i pulir els moviments defensius i eixe tir que té tan bo i que tanta falta ens farà.
Salva... be... festes d'Alcudia. Res més XD. Ha batallat amb els pívots rivals. Aquest any li tocará fer de 4 o de 5, així que ara quan es pose a entrenar ha de apretar.
Joan, perfecte, com sempre. Peleón, senzill i fent feina baix del tablero. Ara tindrà que pulir els moviments defensius i algo del tiret a prop.
Jorge, no se li pot demanar més. La festa també la mermat
Així i tot ha fet molt bon partit, amb bons números, tant en anotació, com en rebots.Miguel, fluix... lento... amb poca seguretat a l'inici botant el baló ràpid (baló de goma, pista de pedra) i fallant un bon grapat de pases. En defensa falta frescura i velocitat, pero vaja... d'on no hi ha, no es pot traure.
Jo crec que en fer algo de sistema, pulir cosetes de la defensa i el rebot, i practicar molt de tir a mitja i llunyana distància (sols 4 canastes en llançament, la resta baix de tablero o entrada a canasta)... farem bons partidets enguany.
jueves, 11 de septiembre de 2008
Nace el nuevo Blog de la Liga de Minibasket
Como ya sabéis el Club canalense va a organizar la III Liga Minibasket de la Costera, donde contará con gran aportación de equipos de La Canals, La Costera y la Vall, pues desde hoy se lanza un nuevo BLOG para la administración de la liga.
Este es el http://minilacostera.blogspot.com/ donde se espera tener muchas visitas y muchos comentarios para el buen funcionamiento de la liga.
Por lo que hace al Club, los últimos jugadores se están pasando las revisiones médicas para poder aportar todo lo posible al Club, de esta forma, el Club arrancá su temporada 2008/09 en un partido de pretemporada para el Senior B en La Llosa el sábado a las 18.00, mientras que el Senior A realizará lo mismo ante el Borts Brots de Villanueva de Castellón.
Este es el http://minilacostera.blogspot.com/ donde se espera tener muchas visitas y muchos comentarios para el buen funcionamiento de la liga.
Por lo que hace al Club, los últimos jugadores se están pasando las revisiones médicas para poder aportar todo lo posible al Club, de esta forma, el Club arrancá su temporada 2008/09 en un partido de pretemporada para el Senior B en La Llosa el sábado a las 18.00, mientras que el Senior A realizará lo mismo ante el Borts Brots de Villanueva de Castellón.
domingo, 7 de septiembre de 2008
Listado para los equipos Senior`s
El pasado sábado se hizo saber desde la Junta Deportiva y ratificadas por el entrenador del Senior "A", Damián, las listas de los dos equipos con posible modificación durante la semana venidera.
De esta forma el Blog cree oportuno no publicar la lista "DE MOMENTO" hasta que no esté del todo cerrada, ya que en ella, aparecen algunos "descartes" en los equipos que pueden tener todavía cambios.
En la lista del primer equipo diseñada por "DUSKO" podemos encontrar varias sorpresas de jugadores que se pensaban que iniciarían la temporada en el segundo equipo, pero por su valía y esfuerzo en la pretemporada el técnico "socarrat" ha decidido seleccionarlos para el primer equipo, que esta temporada augura olvidarse de la temporada pasada y quedar por la zona alta de la PREFERENTE.
De esta forma el Blog cree oportuno no publicar la lista "DE MOMENTO" hasta que no esté del todo cerrada, ya que en ella, aparecen algunos "descartes" en los equipos que pueden tener todavía cambios.
En la lista del primer equipo diseñada por "DUSKO" podemos encontrar varias sorpresas de jugadores que se pensaban que iniciarían la temporada en el segundo equipo, pero por su valía y esfuerzo en la pretemporada el técnico "socarrat" ha decidido seleccionarlos para el primer equipo, que esta temporada augura olvidarse de la temporada pasada y quedar por la zona alta de la PREFERENTE.
miércoles, 3 de septiembre de 2008
La nueva pretemporada comienza con gran ilusión
El pásado 25 de Agosto dió comienzo la pretemporada para los equipos del club en categoría junior y senior, así pues, sobre 35 jugadores empezaron a preparar una temporada plasmada por grandes incorporaciones y con el cambio de dirección.
Este año el club ha hecho un gran esfuerzo y ha contratado a Damián Ávila "Dusko" como lo conocían por la capital de La Costera, el club espera incorporaciones para los tres equipos que de más alta categoría, según algunos informes del club, se espera la llegada de dos jugadores en el equipo junior, tres para el senior b y otros dos para el senior a.
Esto referente al tema del Junior y Senior .... Pero este lunes 1 de septiembre la Escuela del Club también se puso manos a la obra, este año continuará teniendo un equipo, al menos, por cada categoría existente y gracias a algunos miembros del club que crearán la Liga de Minibasket de la Costera donde principalmente los PREBENJAMINES formarán una liguilla intercomarcal que durará como si de una temporada se tratase.
Este año el club ha hecho un gran esfuerzo y ha contratado a Damián Ávila "Dusko" como lo conocían por la capital de La Costera, el club espera incorporaciones para los tres equipos que de más alta categoría, según algunos informes del club, se espera la llegada de dos jugadores en el equipo junior, tres para el senior b y otros dos para el senior a.
Esto referente al tema del Junior y Senior .... Pero este lunes 1 de septiembre la Escuela del Club también se puso manos a la obra, este año continuará teniendo un equipo, al menos, por cada categoría existente y gracias a algunos miembros del club que crearán la Liga de Minibasket de la Costera donde principalmente los PREBENJAMINES formarán una liguilla intercomarcal que durará como si de una temporada se tratase.
domingo, 31 de agosto de 2008
Debutó V. Galbis en el C.B. Xàtiva.
Esta tarde se ha jugado el primer partido de preparación de nuestro club vecino el C.B. Xàtiva, en el cual se encuentra militando nuestro siempre jugador Vicent Galbis, que esta temporada a decidido probar suerte.
El equipo contrario era el Sueca, un recién ascendido a la reestructurada Nacional y que al principio del partido no tuvo nada que hacer contra el equipo de Játiva.
V.Galbis debutó ya en el primer cuarto y anotó, fue uno de los jugadores más dinámicos del equipo en el momento que estaba en cancha. A la postre un gran fichaje para el C.B. Xàtiva.
Esperemos que triunfe y se gane un luegar dentro del quinteto titular del club vecino.
Sin otra más y ya publicaremos más noticias. Me despido!!
El equipo contrario era el Sueca, un recién ascendido a la reestructurada Nacional y que al principio del partido no tuvo nada que hacer contra el equipo de Játiva.
V.Galbis debutó ya en el primer cuarto y anotó, fue uno de los jugadores más dinámicos del equipo en el momento que estaba en cancha. A la postre un gran fichaje para el C.B. Xàtiva.
Esperemos que triunfe y se gane un luegar dentro del quinteto titular del club vecino.
Sin otra más y ya publicaremos más noticias. Me despido!!
Bienvenidos al Blog
Hoy estrenamos BLOG , este será el Blog digamos no oficial del BASKET CLUB CANALS, donde además de estar al día con las novedades que surgan en el club, también pondremos publicadas las noticias de los clubs de la zona y de novedades en nuestro deporte.
Queremos que este BLOG se llene de visitas y de muchos comentarios ...
Venga un gran saludo a todo el MUNDO!
Queremos que este BLOG se llene de visitas y de muchos comentarios ...
Venga un gran saludo a todo el MUNDO!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)