Victoria del Senior A vs Onil por M. Arándiga.

I el sext… també a la saca! Anem ja 5-1.

El “Restaurant La Gavina Canals” ahir va tornar a guanyar, aquesta vegada davant de l’Onil, refermant-se com a capdavanters del grup C de Preferent Masculí.

76-65 fou el marcador final (18-20, 22-13, 20-23 i 16-9), en un partit amb moltes alternatives al marcador i on les errades pròpies no ens deixaren desmarcar-nos en cap moment. A mitat del tercer quart ens posarem -com tantes altres vegades durant el partit- per davant i mantinguerem la ventatja fins el final, encara que el rival ho va intentar.

L’Onil pintava ser un d’aquestos equips jovens i batalladors dels que ens hem trobat i trobarem enguany a la lliga, sense gent “veterana” ni grans armaris dins de la pintura. També es veritat que nosaltres acudíem amb la baixa ja sabuda de Xus i la inesperada de Quique (jugador important últimament en l’esquema de Damiàn). Per a ajudar-nos, es va incorporar un jugador Junior (Jorge Espinosa) per si feia falta tirar una maneta al joc interior –cosa que finalment no va passar, més bé al contrari: va patir el exterior.

El partit va començat amb un triple per part de l’Onil que evidenciava lo “empanats” que eixim als partits moltes vegades. Seguidament, un parcial de 10-0 a favor de nosaltres a base de contraatacs, amb Galbis i Toni com a punters, ens posava per davant (10-3). Però, pel que siguera, rebem d’inmediat un parcial paregut al que els imlpantarem nosaltres minuts abans: 0-8. Ja veiem un partit amb alts i baixos per part dels dos equips (10-11). Rafa aparegué per la pintura i, junt amb Toni i Galbis, deixaren a falta d’un minut el marcador favorable: 18-13. I, de nou, la empanada: en un minut l’Onil ens va fer 7 punts per a aplegar a la fi del primer quart amb dos punts per baix (18-20).

Teniem que espabilar, sobretot eixes embobades que teniem en la defensa en alguns moments. De fet, mai estiguerem cómodes i cap plantejament tàctic per part de Damiàn, que intentava refer la defensa, ens era eficient ; al menys amb regularitat.

Inici del segon quart i Pau enxufadíssim. En cuatre minuts va fer 10 puntets (2 triples inclossos) per a posar-nos de nou per davant al marcador (30-27). Els xavals de l’Onil canviaren la defensa per a presionar a tota pista i aixó ens va perjudicar prou: balons perduts amb facil.litat, presses que no ens calien, situacións “fàcils” que per l’ansietat fatllavem o feiem passes i poca claretat al aplegar a dalt, sense fluidessa de pilota. De nou, Damiàn va canviar la defensa i el plantejament per a pujar el baló i en els últims cuatre minuts del quart ja no perderem cap pilota, no ens furtaren cap pilota i, ademés, posarem un parcial de 8-1 –amb Galbis i Diego com a protagonistes- per a aplegar al descans amb ventatja de 7 punts que donaven bon sabor de boca (40-33).

Sabiem que per demèrits nostres el rival estava ahí. Sabiem que per demèrits nostres haviem fatllat situacions cómodes o les haviem forçat massa. La idea estava clara: ells eren un equip jove que anaven a presionar-nos l’eixida de baló i nosaltres debiem fer-nos forts enrere per a jugar les nostres cartes en atac: contraatacs rápids o transicions ben rodades. Tal i com haviem fet en els últims minuts del segon quart.

Però no va ser així… i vingué la ja famosa “pàjara del tercer quart”. Els xavals de l’Onil ens endossaren un parcial de 0-14 en sols tres minuts davant la falta de reacció des de la banqueta i des de dins la pista, davant la passivitat defensiva i davant una selecció de tirs en atac prou dolenta: molt forçats, sense rebot, sense circulació prèvia de pilota i sense balanç defensiu. Realment es donaren totes les circumstàncies per a afavorir aquesta arrassamenta de l’Onil (40-47). Per sort, dos accions de Galbis (2+1) i Diego posaren fi a la sangria allà per mitat del quart. I amb altra intervenció de Rafa aplegarem a empatar a 49 en el minut 6. Una personal discutida i les reiterades queixes de Toni (unides a la encabotamenta de l’àrbitre amb el xiquet) portaren a una técnica al nostre base que donava certa sensació que ens faria caure en un pou cego de nou.

Però no, no fou així. Altra vegada, els ultims minuts del quart (com havia passat al segon quart) foren molt favorables: diferents eixides ràpides, furtades de baló, defensa forta i bona circulació de baló fa surtir de pilotes a Diego i Rafa, que de nou es feien forts prop de l’anella amb un parcial de 7-0 (58-52). Posant-nos de nou per davant en el tanteig, situació que ja no abandonariem en cap altre moment. Ells no fatllaren els 4 tirs lliures que tingueren (en 5 minuts sols ficaren tirs lliures) i Galbis feia una canasta abans del so del final del tercer quart (60-56). Amb les queixes dels rivals a sobre la nostra defensa (furtarem fins 4 pilotes en els últims dos minuts), cosa que els va costar una técnica amb el temps ja parat.

Tornavem a estar per davant i apretant les dents. El partit tornava a dependre de nosaltres i el rival estava desquiciat, com quan abans del desans.

Galbis feia els dos tirs lliures de la técnica (62-55) i el rival s’encomanava a continuar penetrant per dins, encara que ja no tenia la facilitat que a l’inici del quart anterior. Ja no anaven a traure cistelles fàcils, però al menys provocarien personals. Amb eixe plantejament i un triple per mala colocació defensiva nostra (un mareig ahir els sistemes defensius i demés) es posaren a tres punts a falta de 5 minuts per a la fi: 64-61. I Antoniet va tornar a apareixer. Després de tirar un triple que se’n va passar de voltes i que Galbis tirara altre que no va tocar ni aro, una transició ben feta, amb el baló ben rodat, de dins a fora i al revés, va aplegar el baló a ell –totalment soles- i va clavar un triple que firmava ja la sentència als xicons de l’Onil; que ja no tingueren altra més que volcar-se a presionar, fent falta si calia (67-61). Era el moment dels nostres “baixets-tiradors”. Primer Toni es va despedir del partit (o el despatxaren) per fer el mateix que feien TOTS els jugadors, pero bè… era el xiquet i l’àrbitre tenia ganes de deixar de sentir-lo. Després Galbis i Bernardo sols anotaven un de cada dos tirs lliures que disposaren (69-62). Carlos va rematar una jugada a contraatac en que Galbis no encertà a ficar dins i la resta ja foren tirs lliures: 1/4 per al rival i 5/6 per a nosaltres: 76-65 al final.

Jo pense que fou un marcador just. Pense que no saberem fer el que ens calia quan ens calia. Pense que, encara que siguem més “veteranos”, no tenim el cap suficient com per a calmar el partit, imposar el nostre ritme i no voler correr o anar amb presses, apegant-nos el joc el rival. I pense que, de nou, quan ens apreten l’eixida de baló hem de saber fer millor les coses. També es veritat que ahir tampoc ferem un partit roïn, sols que en tres moments puntuals no ferem (els de dins de la pista i els de fora) ben fetes les coses, per raons varies i diverses.

Toni ahir estava algo descentradet (repetisc: ajudat per l’encabotamenta de l’àrbitre) i Galbis també té dret a tindre dies en que fatlla més que clava (ojo, així i tot feu 35 puntets); els dos son parts fonamentals en el sistema de joc de Damiàn. També es veritat que als entrenaments som sempre 6-8 tios, i així es poden practicar seriosament poques coses “en equip”. Respecte a açó deurem reflexionar i trobar solucions per al bé de l’equip (PROPOSTA: dissabte que ve fem tots força i ens fem una cerveceta al acabar el partit??? Xarrem, parlem, ens riguem un rato, posem coses en comú i fem per a millorar estes cosetes? Les 20h no és un hora roïn i després tot lo món pot anar-se’n amb els seus, amb la seva parella o com jo (diria Pau) a fer vida contemplativa a la serra. Inclús un soparet després per als que pogueren. Però MÍNIM la cerveceta post-partit).

Continuem clavant pocs triples (sols 3) i aixó que tenim gent en diferents posicions amb molt bona maneta. Ahir ferem un 65% en tirs lliures (13-20), caiguent el mite de Rafa i amb Diego encertat.

Anotadors: Galbis (35), Rafa i Pau (10), Diego ( 8 ), Toni (7), Bernardo (4) i Carlos (2).

Voldria insistir en que anem 5-1, cosa que feia un bon grapat d’anys que no veiem per ací… i no jugant a la perfecció. Conforme avance la temporada i tot vaja cuatllant-se i asentant-se (començant per l’entrenador i acabant per TOTS els jugadors i ajudes d’altres categories) jo crec que ens farem molt més forts. La regularitat ens portarà confiança i més tranquilitat, SEGUR. Estic convençut.


P.D. : en la cerveceta del dissabte que ve, jo sé d’una persona de La Llosa que convidarà molt amablement a Bernardo, Galbis i Rafa, en agraïment a la seva ajuda durant un partit de pretemporada allí (la qüestió es clavar bulla ).