Ha sobrat lo del final (per les dos bandes)

Bé, aquest post no té altra intenció més que calmar un poc els ànims -de les dos bandes- i intentar fer bé les coses. Ja que ahir, pel que fora, no ho ferem massa bé.

Vaig a copiar ací els dos comentaris fets en l'entrada anterior (supose que per gent de l'Onil) encara que llevaré les AMENACES (que no son benvingudes) i els INSULTS (que sobren). L'intenció no és altra que dialogar geladament i aclarir el que va ocòrrer.

Jo DETESTE LA VIOLÈNCIA. I no la vullc ni en els altres ni en els meus. Així que, per la meva banda, intentaré aclarir si realment algun dels nostres jugadors se'n va passar de la ratlla en la pista i fora de la pista... i veure'm quina resposta li donem a eixes accions.

He demanat ja a alguns jugadors implicats que em redacten amb pèls i senyals (lo més objectivament possible, però des del seu punt de vista) el que va ocòrrer, al igual que ho he demanat a aficionats i familiars que estigueren a la grada i al carrer. M'agradaria demanar a la gent del CD Onil que ens fera arribar al correu electrónic o fax, d'alguna manera possible, el que ells entenen que va ocòrrer i estes agresions de les que parlen. Així, amb tot, estudiar-ho tot i prendre les mesures pertinents.

De la mateixa manera, disculpar de primeres el que va ocòrrer per la nostra banda i si s'aclarix que algún component de BC Canals s'en va eixir de varetes, rebreu igualment disculpes per la seva part.

M'agradaria dir que el que la mitjana d'edat de l'equip no siguen 20 anys no crec que siga motiu de despreci o burla. És tan lloable que un equip veterà encara done bon nivell, com el que un equip jove jugue amb molta qualitat... no pense que res siga millor o pitjor. De fet, en Onil mateix teniu un molt bon base que no té 20 anys i és un jugador admirable.

Sobre l'arbitratge... sempre estem en les mateixes. Quan anem a Alacant, diguem amb "despreci" alló de "sempre que anem a Alacant". I els d'Alacant, quan juguen en València digueu el mateix però a l'inversa. No li pegaria massa voltes. Jo crec que el partit deuria d'haver tingut un fum més de faltes i tècniques senyalades durant tot el partit. Al final tots podien reclamar, tots podien recriminar als àrbitres i els ànim estaven pujats per la permissibilitat de colps (en els dos costats) i el marcador ajustat.

Sobre les "agresions", si considereu que han sigut així i cregueu que cal denunciar-les. Honestament? Feu-ho. No ho dic amb sorna. La violència ha d'estar fora de la societat, no em val l'excusa de l'esport. L'última agresió que vaig patir, sense venir a cuento, la vaig resoldre de la mateixa manera: demanar el DNI als àrbitres, demanar que s'incloguera en l'acta que anava a denunciar-lo i aquell personatge -a més de l'apartat econòmic- va esta dos anys sense jugar.

Sobre lo que hi ha en l'acta, no vaig a parlar. El que un jugador o entrenador diga als àrbitres i responsabilitat de cadascú. Durant el partit TOTS diguerem més que un porc. Supose que una volta acabat el partit els ànims estaven encara més alterats. Espere i dessitge que no hi haja una sanció important per a les tres persones implicades.

Bé... lo dit. Vaig a penjar censuradament (entendreu que ho faig per a bé, per a no tirar més gasolina al foc) els comentaris del post anterior i a veure si en les properes setmanes aclarim ben bé el que va passar.

Anónimo dijo...

hola soy de Onil.me parece lamentable la actuacion vuestra y la de vuestro publico,que nos an agredido a 3 jugadores.y a sido un robo bastante descarao pero bastante.en valencia siempre pasa iwal,escasean de todo,con la pasta que hay...solo digo q al bonachon del numero 10 ese grande zurdo q se a ekivocado con el entrenador,el se lanzaba a por los que iban vestidos de albritos,no al 10.este se ha emocionao(como estava en casa y tal)--------------------------------------------.y si si todo el partido llorando os habeis pegao.bueno y que sepais que vamos a denunciaros por las agresiones tras el partido ------------------------------------------------.ah por cierto,los demas jugadores de Canals muy correctos y haciendo honor a su edad(tras el partido digo..)

27 de noviembre de 2010 22:19

Anónimo dijo...

EL NUMERO 4 AGREDIO A NUMERO 11 DE ONIL SIN RAZON.VETERANOS???,YO DIRIA LO CONTRARIO.CREIA Q ESO YA NO EXISTIA EN EL BALONCESTO,PERO EN VALENCIA SI.-------------------------------

28 de noviembre de 2010 00:04

Nuestro Blog lamenta el fallecimiento de Hugo Pérez Álvarez

El Blog Basket a Canals quiere transmitir su más sentido pésame a la familia y amigos de Hugo Pérez Álvarez, que falleció este martes como consecuencia de un triste accidente tras desplomarse una canasta de baloncesto durante una clase de Educación Física en su instituto de Vilamarxant.

Hugo Pérez tenía 15 años de edad y en las últimas temporadas había sido jugador del E.B. Llíria y del C.B. Vilamarxant (en la foto aparece agachado a la izquierda con el nº 5).

Todos los intengrantes del B.C. Canals lamentan su pérdida y han querido mostrar a la familia su apoyo en estos difíciles momentos por esto este fin de semana se guardará un minuto de silencio en todas las categorias del club.

Guanyem al coliste

Partit disputat el diumenge a les 10:30h del matí, un hora que no fa massa gràcia a la majoria, en el pavelló d’Almussafes; un edifici del qual tenen molt que envejar la majoria de pavellons que coneguem (el de Canals inclós). Acudirem amb 3 baixes, suplides amb un parell de jugadors de l’equip Júnior, Pau i Pedro, que vingueren a tirar-nos una maneta.

Durant el calfament ens adonarem que a l’equip local l’entrenava Félix Herraiz, que fou un dels integrants d’aquell equip que va guanyar el MundoBásket Júnior de Lisboa, company de Gasol, Navarro i companyia. L’any passat inicià la temporada en el NB Xàtiva, però no sabem ben bé per què no va acabar tansevol el campionat.

El partit tingué un inici demolidor, amb un final del primer quart on en el marcador ficava un 8-30 que pintava molt però que molt molt bé. Els d’Almussafes tenien pinta més bé d’un equip que poc tindria a fer esta temporada en aquesta categoria. I nosaltres estiguerem prou encertats, la veritat. Però és que els locals ens ho possaven fàcil: pèrdues de baló sense pressió, mals passes que tallavem en primer línea, mal balanç defensiu, una zona mal feta que ens permetia tirar soles amb poc de moviment de pilota i un joc interior molt endeble per als nostres jugadors grans. Qualsevol equip amb dos pívots grans i pessats els farà un drap, per mal que em sapiga dir-ho així.

I el segon quart, el mateix que l’anterior: 5-26. Contratacs, rebots fàcils, talls de baló continus, triples i facilitats baix l’anella rival... mentrestant, els locals reclamaven TOT. Per a ells, s’estava cometent una injustícia. Totes les jugades reclamaven falta, totes les faltes que els pitaven estaven mal senyalades, tots els nostres moviments eren passos i tots els bloquejos eren en moviment... per lo vist, ens haviem confabulat amb els àrbitres per a -jugant sense massa intensitat- ficar en el marcador un 13-56. De fet, hi hagué certa permissibilitat o mànega ampla, vist el tanteig, per a que totes estes protestes foren airades, amb gestos i paraules despectives, alguna patada al baló contra la paret i algún gest poc esportiu, no foren sancionats per la parella d’àrbitres. “No entrem en el seu joc. Mentres no ens fem mal, no passa res”... és una expressió que no m’agrada gastar.

Però bé, com es sol dir: “qui no vullga pols, que no vaja a l’era”. Encara que no llueix ni es disfruta massa en partits com aquest. Ja no per el nivell del rival, aixó és lo de menys, sinò per la seva actitut, reacció i comportament.

Al descans parlarem del tema amb els àrbitres, ells ens demanaren calma i que no entrarem en discussions ni joc brut, nosaltres comentarem el baixar l’intensitat per a tampoc fomentar eixes reaccions... i eixa fou la història dels dos quarts següents. Al tercer quart, un tanteig de 19-22 deixava clar que el partit no era el mateix. I en l’últim, el tanteig de 24-19 deia exactament aixó... sols que en este últim període ja els ànims d’alguns jugadors nostres tocaren fons i en alguns moments va tocar dir “fins ací hem aplegat”. Curiosament, en un partit en el que guanyem sobradament, no defenem amb intensitat i el rival perd les formes continuament, l’equip amb més tècniques senyalitzades siguerem nosaltres.

A la fi: 56-97. Un partit sense cap història més que el veurens per fer esport un diumenge de matí, jugant molts minuts tots els jugadors i on els dos juvenils, Pedro i Pau, estigueren en pista vora mig partit i anotaren 20 punts entre els dos. Enhorabona per a ells.

Animar als de Fèlix Herraiz a seguir entrenant i millorant, però també demanar-los més esportivitat i autocrítica. Pel que porten jugat enguany, més els val prendre’s la temporada més en calma. Millor per a ells, per a la seva tensió i per evitar disgustos... l’any que ve, més i millor. A jugar i a disfrutar, que és per al que estem tots.

Per la nostra part, ja portem un 5-1 que ens coloca cinquès en la classificació del grup D de Primera Zonal, empatats amb el CD Onil. Precisament serà l’Onil el proper equip que ens visitarà el proper dissabte 27 al pavelló Ricardo Tormo de Canals. El partit serà a les 18h, així que tot aquell que vullga venir a animar serà benvingut. D’aquest enfrontament eixirà un equip que es colocarà tercer i un altre que seguirà en el “pelotó de capdavant”.

I ja van quatre (81-67)

El dissabte al pavelló Ricardo Tormo de Canals jugarem contra el CB Alcoi de Primera Zonal, un equip jove que portava dos partits guanyats i dos perduts, a mitat taula classificatòria. Amb bona cosa de gent en la grada, començarem el partit tenint un primer quart molt extrany. L’equip visitant, jove i ràpid, feia pressió a tota pista... que no els ixquè massa bé. I, així i tot, nosaltres no llençarem ni una sola volta des de la línea de tirs lliures. Parcial de 18-11 i bones sensacions, sols calia que la parella d’àrbitres deixaren de fer el quadre.

Al segon quart, un parcial de 10-5 ens donava bona ventatja en el marcador (28-16) i aprofitarem per donar descans als homens importants i minuts als menys habituals i joves, com per exemple el jugador del Júnior, Sergio Arnau. Madremía i Bernardo, donada la zona tancada, anotaren a mitja distància. Encara que açó no eixí massa bé i els alcoians, que canviaren el seu sistema defensiu respecte al primer quart, aplegaren a remuntar, possant-se a tres punts abans del descans. Dos tirs lliures de Pepe mig-arreglaren la situació. Al descans, 30-25.

En la repressa, els visitants es feren forts al contraatac i a nosaltres no ens entraren els tirs. Aplegarem inclús a estar empatats (33-33, minut 3), però de nou els canvis i una forta pressió defensiva ens donaren un parcial favorable de 17-2 en 5 minuts. Entraren els triples de David i Bernardo, i Javi era l’amo al contraatac. A la fi del tercer quart, 54-41. Sols calia apretar un poquet al començar l’últim període.

I així fou, amb l’aportació de Rafa i Quique baix l’anella, i els triples de Pedrón i Hugo, el partit estava sentenciat a falta de 4 minuts per a la fi (65-44). De nou donarem minuts als menys habituals i juvenils, ens relaxarem i, junt a l’encert i les ganes dels jovens visitants, el partit es va apretar un poquet. Encara que mai baixaren la barrera dels 10 punts. Pepe, Sergio i Hugo, tingueren els seus minuts de protagonisme... encara que en estos quatre minuts els d’Alcoi espentaren bona cosa fins el final. A la fi, 81-67.

Felicitar al jove equip alcoià pel seu partit i esforç. Pot ser, amb més gent gran dins de la pintura, serien un equip temible en esta categoria. Així i tot, els seus jugadors exteriors pinten un molt bon futur.

Nosaltres a continuar millorant en tots els aspectes. Quan xafem l’accelerador en intensitat defensiva, en tancar rebot i tallar passes, en circular bé i ràpida la pilota i en fer-ho fàcil... donem gust. Ara bé, pequem de relaxar-nos en excés i no rematar abans els partits, per a variar. Estem en sext lloc en la classificació i va quedant clar amb quins equips tindrem que lluitar de valent.

Agraïr a Sergio la seva participació, encara que acabara de cascar-se un partit abans, i als que ens acompanyaren en la grada durant el partit (encara que un poc paradets estaven, igual era el fred).

La setmana que ve ens toca matinejar el diumenge per anar a Almussafes (0-5), d’on esperem traure un resultat possitiu i després pegar-nos un bon esmorçarot.

L'equip Junior guanya... amb PEDRITO fent de míster!!!

El Sala Atenea Canals s'adjudicà la seva quarta victòria de la temporada davant el juvenil del CB La Núcia, per un marcador de 27-69, en esta quinta jornada de lliga.

I la notícia no sols està en el partit guanyat, sinò en que de nou -pels motius de salut de Virgi- hi hagué que improvisar amb l'entrenador. Si la setmana passada fou Ivan Ballester que va manar a l'equip, aquesta jornada dirigiren el partit Antonio Juan (pare) i Pedro Zuñeda, que està lesionat i no pogué participar com a jugador de camp.

Esperem que Virgi es recupere prompte i, donat el nivell de l'equip i els resultats obtinguts, potser no hagués estat mala idea competir enguany en Preferent...

Esta setmana reben al Ontinet, equip de la part baixa de la classificació, esperem que el partit també els siga favorable. Serà a les 16h en el pavelló Ricardo Tormo de Canals.

Lo dit, enhorabona per a tots ells i ànim en el que resta de temporada.

Tercera victòria de la temporada per al Sènior de Primera Zonal.

Ahir diumenge dia 7 acudirem al vell pavelló d’Elda (que mira que tenen un de ben bó i nou...) per jugar a les 18:30h davant un equip que portava un inici de temporada discret (1-2), que sabiem que comptava amb un equip jovenet, un bon joc interior i que la temporada passada eren molt forts a casa.

El partit va començar amb un primer quart en el que l’anotació fou prou baixeta (10-13) i on els dos equips descartarem el que anavem a fer. Els nostres problemes a l’hora de botar la pilota en eixe parquet que tingué temps millors, les pilotes que se’n eixien de l’anella i les concessions de tirs a mitjana distància propiciats pel seu bon moviment de baló, foren protagonistes en aquest període.

Al segon quart, amb els canvis, pegarem una xicoteta estirada i, encara que els d’Elda jugaren amb els seus dos jugadors grans, no els va fer massa profit ja que nosaltres correguerem un pelet més. Així i tot, sols quatre dels nostres jugadors anotaren en esta primera meitat del partit. Cal dir també que els rebots eren nostres, donada la força i ganes en que defenguerem ahir; tallarem, a més, un bon grapat de passes. Al descans: 22-30 i sensacions de que es podia millorar a soles que xafarem un pelet.

En la represa, ens possarem en pocs minuts amb 12 punts d’avantatge que, més o menys, es mantingueren tot el quart fins els últims 3 minuts. En aquest final del quart, bé per l’encert rival o bé per la nostra relaxació i concessions, els locals es possaren a 3 punts. I mira que nosaltres tinguerem ocasions de prop, llançaments còmodes i tirs lliures... però res. 42-47 abans de l’últim període.

Ací, de nou començarem forts (com tots els quarts) i un parcial de 4-13 en 5 minuts decantà ja el partit per al Canals, encara que els eldencs lluitaren fins lúltim minut. A la fi: 55-68 i ja estem en un bon lloc en la taula de classificació (3-1)

Com sempre, bones sensacions a ratos i el pensament de que podem i tenim que millorar moltes coses. Cal entrenar una miqueta més, aixó sí, i escapar-nos en el marcador quan pugam i no patir fins el final. Cal felicitar als joves d’Elda pel seu bon partit i animar-los per al que resta de temporada. Agraïr als nostres aficionats que vingueren fins Elda un diumenge de vesprada, el seu suport... quan no hi eren al bar vegent la F1.

La setmana que ve rebem a l’Alcoi (2-2) a les 18h en el pavelló Ricardo Tormo de Canals. Esteu tots convidats.

Power València Vs CSKA de Moscú... i el BC Canals

Ahir dimecres, dia 3 de novembre, es va jugar en el pavelló de la Fonteta de Sant Lluís de València el partit d’Eurolliga entre el Power Electrònics València i el CSKA de Moscú. El partit, com bé podem trobar a les cròniques esportives, va acabar amb ampla victòria per als valencians. Fou un partit vistós, amb una forta defensa, molt d’encert en atac, jugades espectaculars... dels que fan afició.

Doncs bé, ahí en la Fonteta hi haviem un bon grapat de canalins i veïns de la Costera gaudint de tot aquell espectacle, però també formant part del mateix. I és que l’equip aleví de l’Escola del Bàsket Club Canals fou l’encarregat d’amenitzar els descansos del partit entre cada quart, jugant en eixa mateixa pista on més de 5 mil persones estavem presents en les grades. Acompanyant a aquest grup de joves esportistes canalins en esta experiència inolvidable, a peu de pista, hi eren el seu entrenador (Adrián Sancho), el Director Esportiu del BC Canals (Ivan Ballester) i en la grada estavem els més d’un centenar d’amics, familiars, jugadors i aficionats a l’esport de la cistella en Canals.

Del dia en el que l’escut de l’equip de bàsquet del nostre poble va omplir la pista de la Fonteta de Sant Lluís en els descansos d’un partit d’Eurolliga tan important, ens queda eixa gran festa que fou per als aficionats valencians, les cares d’orgull i alegria dels pares i mares dels menuts i menudes que corrien per la pista i -com no- les cares de l’equip aleví del BC Canals, nerviosos i entusiasmats amb la situació que estaven vivint. Donant-los suport hi erem veíns de Canals, l’Alcudia de Crespins, Montesa, Xàtiva, la Pobla Llarga, Alberic, Llanera... que conformem aquesta gran família com és el BC Canals.

També ens queden algunes fotografies que ací vos adjuntem (si clickejeu damunt de cadascuna, la podreu veure en gran tamany)...

Cal agraïr als components del BC Canals la seva feina al organitzar aquesta participació durant el partit, possar-se en contacte amb el València Bàsket i repartir les més de cent entrades per a tots i cadascuns dels que ho solicitaren. A la pròxima, més.

Segon victòria per al Sènior de Primera Zonal

El dissabte 30 a les 18h reberem al pavelló Ricardo Tormo al CB Biar, un equip molt canviat en dos anys i amb poques cares conegudes. Era el nostre segon partit en casa, en la quarta jornada, i després de la malfeta davant l’Albaida calia llavar la cara a la nostra pista. Sense baixes, al fi, però també sense comptar amb els jugadors del Júnior que habitualment ens tiren una maneta... tot no pot ser. Abans, el Sènior de Preferent havia perdut el seu partit davant l’Alzira i el Júnior havia guanyat de nou, enhorabona per a ells i ànim per a Juanvi i els seus. Cal nomenar que Ivan Ballester va fer d’entrenador improvisat -amb victòria en l’estrena- donat que Virgi va patir un problemeta de salut. Dessitgem que es millore de tot cor.

El primer quart va donar bona prova del que seria la major part del partit: domini baix l’anella i un equip visitant tancat prop de la zona. Va faltar rematar la feina, i mira que els nostres pelearen de valent. Mentres, el Biar ens igualava cada poc que ens allunyavem. Així i tot, al segon quart ens estirarem fins els 13 punts de diferència, amb una aportació ofensiva molt diversa per part dels nostres jugadors. Com cal esperar, Quique, Rafa, Bernardo i Javi, tingueren més protagonisme en aquest apartat i Madremía va colaborar amb els seus llançaments a mitja distància. Al descans, 31-23, i la sensació que no ens haviem anat més en el marcador per demèrit nostre.

Al tercer quart, de nou igualtat. Els visitants no pensaven rendir-se i nosaltres no ens feiem amb la fòrmula per a jugar bé més d’una jugada seguida. També és veritat que nosaltres donarem minuts als menys habituals, per a descansar la gent important, i els canvis no foren massa encertats. 47-41.

L’últim quart començà amb un parcial de 7-2 per a nosaltres i de nou tot pintava bé, fins que una sèrie de tècniques als de Biar emboiraren un tant el partit (que no havia estat dur, ni complicat per als àrbitres, pense jo). Tota la “retaíla” de tirs lliures, dos cistelles dels nostres interiors i un triple de Hugo, deixaven el marcador a falta de 3 minuts per al final del partit amb un avantatge de 22 punts (67-43). A partir d’ahí, ens van sobrar eixos tres minuts... en tots els sentits.

A la fi, 67-57. Guanyarem jugant mal... però guanyarem. A més, ja siguem sabedors de que podem fer molt millor les coses. Tots hem d’aportar el nostre granet d’arena fent el que cadascú sap fer i ha de fer per a l’equip. El proper partit, contra l’Elda (1-2) el diumenge a les 18:30h al seu pavelló vell de parquet.

Sort per als amics de Biar durant la temporada. Agraïr també la presència de la gent que ens va acompanyar en la grada durant el partit.