I ja van quatre (81-67)

El dissabte al pavelló Ricardo Tormo de Canals jugarem contra el CB Alcoi de Primera Zonal, un equip jove que portava dos partits guanyats i dos perduts, a mitat taula classificatòria. Amb bona cosa de gent en la grada, començarem el partit tenint un primer quart molt extrany. L’equip visitant, jove i ràpid, feia pressió a tota pista... que no els ixquè massa bé. I, així i tot, nosaltres no llençarem ni una sola volta des de la línea de tirs lliures. Parcial de 18-11 i bones sensacions, sols calia que la parella d’àrbitres deixaren de fer el quadre.

Al segon quart, un parcial de 10-5 ens donava bona ventatja en el marcador (28-16) i aprofitarem per donar descans als homens importants i minuts als menys habituals i joves, com per exemple el jugador del Júnior, Sergio Arnau. Madremía i Bernardo, donada la zona tancada, anotaren a mitja distància. Encara que açó no eixí massa bé i els alcoians, que canviaren el seu sistema defensiu respecte al primer quart, aplegaren a remuntar, possant-se a tres punts abans del descans. Dos tirs lliures de Pepe mig-arreglaren la situació. Al descans, 30-25.

En la repressa, els visitants es feren forts al contraatac i a nosaltres no ens entraren els tirs. Aplegarem inclús a estar empatats (33-33, minut 3), però de nou els canvis i una forta pressió defensiva ens donaren un parcial favorable de 17-2 en 5 minuts. Entraren els triples de David i Bernardo, i Javi era l’amo al contraatac. A la fi del tercer quart, 54-41. Sols calia apretar un poquet al començar l’últim període.

I així fou, amb l’aportació de Rafa i Quique baix l’anella, i els triples de Pedrón i Hugo, el partit estava sentenciat a falta de 4 minuts per a la fi (65-44). De nou donarem minuts als menys habituals i juvenils, ens relaxarem i, junt a l’encert i les ganes dels jovens visitants, el partit es va apretar un poquet. Encara que mai baixaren la barrera dels 10 punts. Pepe, Sergio i Hugo, tingueren els seus minuts de protagonisme... encara que en estos quatre minuts els d’Alcoi espentaren bona cosa fins el final. A la fi, 81-67.

Felicitar al jove equip alcoià pel seu partit i esforç. Pot ser, amb més gent gran dins de la pintura, serien un equip temible en esta categoria. Així i tot, els seus jugadors exteriors pinten un molt bon futur.

Nosaltres a continuar millorant en tots els aspectes. Quan xafem l’accelerador en intensitat defensiva, en tancar rebot i tallar passes, en circular bé i ràpida la pilota i en fer-ho fàcil... donem gust. Ara bé, pequem de relaxar-nos en excés i no rematar abans els partits, per a variar. Estem en sext lloc en la classificació i va quedant clar amb quins equips tindrem que lluitar de valent.

Agraïr a Sergio la seva participació, encara que acabara de cascar-se un partit abans, i als que ens acompanyaren en la grada durant el partit (encara que un poc paradets estaven, igual era el fred).

La setmana que ve ens toca matinejar el diumenge per anar a Almussafes (0-5), d’on esperem traure un resultat possitiu i després pegar-nos un bon esmorçarot.