A Canals, fem Bàsket!!!

lunes, 16 de febrero de 2009

El A cap amunt, Junior i B cap a baix

El SALA ATENEA CANALS rebia al 2on classificat, el CB Genovés, en un partit amb molt de respecte. Els visitants, encara que amb millor lloc a la lliga, sabien que sempre que han vingut a Canals no ho han tingut fàcil. I així fou.

El resultat final de 71-81 va fer just vencedor als de Genovés en un partit on els de Rafa Castells ho donaren tot i caigueren en els seus propis despropòsits: el joc irregular i poc constant, i la falta d'encert desde la línea de personal.

Aquesta setmana jugaràn dos partits contra dos rivals -a priori- menys potents com són el Pego i Carcaixent. Sort per als juvenils i a consolidar la permanència.


Per altra banda, el RESTAURANT LA GAVINA CANALS de Preferent, va jugar una "paxanga" davant el Carcaixent (amb tots els meus respectes per als rivals). A la fi del partit el marcador senyalava un 82-55 per als locals, en un partit en el que tots els jugadors disposaren de minuts a manta en la pista.

Al descans la diferència ja rondava els 20 punts i el Carcaixent ixqué a mossegar. Però l'aparició de l'escolta local, Antonio Sanchís, amb 3/3 des de la línea de 6'25m fou letal per a l'intent dels visitants. Des d'ahí, fins a la fi, intercanvi de canastes i contraatacs que afavoriren als de Canals per a consolidar eixa primera possició en la classificació.

-------------------------
- Reflexió kit-kat -
En l'anada, a principi de la temporada, el Canals pergué en casa contra el Caudete i guanyà de 7 puntets a un Carcaixent que aquesta setmana a ratos superava els 30 punts de diferència i jugant a reu. Quina diferència hi ha a l'equip? o a l'alineació i repartiment de minuts? Perquè aquest últim partit el jugaren Toni, Diego Boluda i Quique Fuentes mig-lesionats, i Rafa Casanova ni es va vestir de curt.

Què hi ha hagut de diferent per a perdre en casa contra el Caudete i guanyar malament en Carcaixent, però en la segona volta guanyar en Caudete i apallissar al Carcaixent?
-------------------------


Per últim, el MADREMIA CANALS, perguè de 2 punts contra el 3er classificat, el Villena. Els locals tornaren a caure en les seves pròpies desgràcies i deixaren clar que sense els 30 punts per partit de Galbis realment són incapaços de fer res per si mateix. A la fi: 49-51 per als visitants.

Un equip que -per circumstàncies diverses i personalitzades- NO ENTRENA. Que, com a molt, els divendres van una horeta a entrenar amb els juvenils, de caxondeo, fent la mà, sense prendre-ho en serio, per a fer una paxanga i poc d'exigir-se. Som "tan bons" que no ens cal practicar res, ni esforçar-nos, ni apretar les dents als entrenaments... total, després ho farem igual de mal al partit, però Galbis ho solucionarà. ... ... ... Pues no, aixó no és marxa. Està clar que en tots els equips hi ha un o dos tios que fan la mitat dels punts, que són referents en atac i tal; però excusar-nos en aixó i no ser autocrítics em pareix molt trist.

No sabem defendre en zona, no sabem defendre a l'home, no sabem atacar en estàtic, no tenim tir, no tenim bon bot de baló, ni circulació de pilota... lo únic que tenim (o que podem fer) és eixir ràpid al contracolp, però no apleguem a fer-ho: bé perquè qui agafa el rebot s'encabota en eixir botant la pilota, o bé perquè els que deurien de botar-la no s'oferixen.

A ratos defenem de por, molt dur (massa garroteros inclús), per a després regalar canastes fàcils als rivals. Però som incapaços d'eixir ràpid i atacar en estàtic és un món. I, per a rematar-ho, clavem 1 de cada 5 tirs lliures (com a molt!!!)... i ací estem inclossos TOTS. La setmana passada perguerem de 8 fatllant 12 tirs lliures... però aquesta hem perdut de 2 punts i hem fatllat més de 15 tirs lliures :( ... és molt trist. Clar, en una hora d'entrenament per setmana, que la passem fent la mà... no hi ha temps per a practicar ni els tirs lliures, siguem tan bons que no cal.

Clar, com ja no és tan bonic, remuguem, reneguem, ens queixem de tot, cadascú per a si mateix és el que millor ho fa, el que més defén i l'únic que ho fa bé... i així no crec que es facen les coses, pense. Hem de fer cadascú el que sap fer i amb aixó ajudar als demés. Demostrat queda que siguem una banda de mucho cuidao. Dona igual que ens cregam més bons o més roins... a la fi, ningú fa el que deu de fer o se li espera: ni els que tenen que anotar, anoten; ni els que tenen que defendre, defenen; ni els que tenen que correr, corren; ni els que tenen que moure la pilota, ho fan.

"És que la realitat d'aquest equip és que la gent acudira quan poguera i volguera a entrenar i no se li apretara..." ... em pareix genial. Doncs que a ningú li sapiga mal perdre partits o jugar com el cul. Si ens posem exigents, sigue'm-ho primerament amb nosaltres mateix.

Mentrestant, podem seguir fumant, beguent, jugant a futbet o de canyes en hores d'entrenament... perquè som tan bons que no ens cal practicar res. Per aixó juguem a 2on zonal (amb tots els meus respectes per a tots els que juguen en esta categoria) i per aixó ha de vindre un tio a fer 30 punts per a que guanyem i continuem siguent tan bons.
Hi ha pista lliure dos matins per setmana i els divendres a partir de les 22h... per a qui vullga.

domingo, 8 de febrero de 2009

15a Jornada: cara i creu per als equips Seniors

A falta de més dades (i actes) dels partits... els equips en categoria Senior del BC Canals aquesta jornada ens han donat dos versions diferents.

En primer lloc, l'equip de Preferent, el RESTAURANT LA GAVINA CANALS, va guanyar en casa d'un dels pocs equips que ens havia guanyat esta temporada: CAUDETE. Els de Damiàn Àvila s'impossaren 59-65, en un partit molt igualat on els últims 3 minuts decantaren la balança cap al costat canalí.

En el Caudete, que recuperava a un dels seus jugadors importants després de complir una sanció de 5 partits i venia de guanyar en Benifaió i Enguera, destacaren com sempre el seu elèctric escolta nº 9 i el pívot Ramón. Per als de Canals, es va lesionar Galbis a mitat partit i gent com Bernardo i David ajudaren per a no tirar-lo en falta. Destacar també el partit de Chus o el retorn a les pistes de Quique Fuentes, després de dos mesos en off. Aquesta vegada, els de Canals estigueren encertats des de la línea de tirs lliures (notícia!!!) i aixó també va ajudar a guanyar.
Un 12-3 que continua donant-nos la possibilitat de bufar el bescoll del Montesa.

Per altra banda, el MADREMIA CANALS punxà en Agost i es queda amb una marca de 11-3 en el seu grup de 2on Zonal, podent perdre així la segona plaça en la classificació.

Amb 5 jugadors categoria Junior (alguns dels quals no havien jugat mai en Seniors) que feren un grandíssim partit i en una pista complicada pel rival, un terra que relliscava no sols els canvis de direcció o frenada sinò també el baló i un fred de por... els canalins anaren tot el partit per darrere d'un Agost que sabia el que fer.

La falta de 3 jugadors importants, que estaven a Caudete, va mermar l'anotació dels visitants. Inexistent el perill des de fora, els locals es tancaren baix la seva anella i en un partit trabat i amb molt de contacte, eixiren vencedors. El Canals sols va ficar un triple de apenes 7 intents, mentres els 4 triples dels locals en moments puntuals del partit mantingueren sempre la ventatja de 5 punts al marcador, inclús ampliant-la.

En aquest partit, els veterans del MADREMIA CANALS no ratllaren a un bon nivell. Encara que lluitadors com sempre (l'anoatció del rival, amb 49 punts, diu de la forta defensa), dels 6 jugadors amb fitxa de zonal sols anotà Adriàn Sancho. La resta, desapareguts en les seves pròpies carències, fatllant canastes fàcils o intentant el que no sabiem fer. Gràcies a l'aportació anotadora dels 5 jugadors juvenils el Canals plantà cara, però deixar als "xiquets" la responsabilitat que tenim els "majorets" és -ademés d'injust- irreal.

Ni la falta dels 3 jugadors de l'equip de Preferent (que entre els 3, en cada partit solen anotar uns 50 punts), ni els 12 tirs lluires fatllats (alguns d'ells sense tocar anella), ni les més de 10 canastes fàcils fatllades baix l'anella (10 canastes = 20 punts), poden excusar o justificar la derrota. A la fi 49-41 per als d'Agost en un partit amb molt de garrot i poc de bàsket. Enhorabona per als xavals: Jorge, Oscar, Modest, Nacho i Pablo, pel seu partit... i als amics d'Agost, per la victòria mereixcuda.

domingo, 1 de febrero de 2009

"Cómoda" victòria del RTE. LA GAVINA davant un NB TORRENT que no volgué guanyar

Primera jornada de la segona volta per al RESTAURANT LA GAVINA CANALS contra el NB TORRENT i –igual que va passar allí en Torrent en l’anada- de nou victòria dels de Canals en esta 14ª jornada.

Aplegava al pavelló Ricardo Tormo un NB Torrent situat en mitat taula classificatòria (5-8), després de perdre contra l’últim del grup C de Preferent, el Benifaió, que encara no havia guanyat cap partit fins eixe moment, per enfrontarse al 2on classificat, amb ganes d’apretar als amics de Montesa en la classificació. Per als locals, tornava Rafa Casanova, després d’un mes i mig de baixa per lesió, encara que a “mig gas”. Encara amb les baixes d’un jugador important per als esquemes de Damiàn Àvila com és Quique Fuentes, amb el braç encara fotut, i de Miguel Arándiga, sense entrenar amb normalitat des de fa dos mesos.

El primer quart fou molt igualat (21-24). Destacar el domini dins de la pintura de dos jugadors com el gegant Xus Fuentes i lluitador Diego Boluda. Amb anotació d’els dos i de Vicent Galbis el RTE. LA GAVINA CANALS aguantava el tiró d’un Torrent que, com va passar allí, presionava a tota pista i volia correr en tot moment. Per part dels visitants, fins 6 jugadors vegeren anella.

Al segon quart tot va començar amb una bona jugada rematada per Miquel Bàguena, seguida d’un tir lliure ficat pel mateix jugador; altra canasta de Carlos Beniel posava un empat al marcador (26-26). Després la lluita constant en una i altra zona del mateix Miquel, Rafa i Diego, mantingué al Canals en el partit. A falta de dos minuts per al descans el marcador reflexava un 36-35. Amb l’aparició de Pau Barba i Galbis anotant amb les seves munyiques prodigioses, aplegavem al descans 43-40. Bones sensacions en atac, una volta es passava la presió; però en defensa hi havia que millorar o bé no perdre els balons en mitat cap i regalar les canastes ràpides al rival.

Fins el moment, els bases del Canals (Toni, Bernardo i David) no havien estat gens cómodes amb la presió del Torrent. En canvi, els seus companys “grans” sí es menejaven amb facilitat davant les torres visitants.

Tornavem al partit amb el mateix d’abans : el Torrent presionava a tota pista i si es pasava la presió hi havia canastes fàcils de Diego, Rafa o Xus. Galbis i Carlos també anotaren en aquest quart que va acabar amb 59-62 al marcador. El Torrent estava plantant cara, i de quina manera. No era tan espectacular com els mates i virgueries de la roda de calfament, però estava tutejant al segon classificat del grup. Qualsevol dels dos podia emportar-se el partit.

L’últim quart va començar amb canastes de Bernardo (que per fi llançava a anella) i Xus, contestades pels visitants de manera inmediata (63-68). Pareixia que el partit s’ens anava de les mans quan una personal pitada a Galbis va provocar que Damiàn demanara un temps mort per refer a l’equip, convençut que era la 5ª del jugador i manant a Toni (desaparegut fins al moment) entrar per ell. I ahí va canviar el partit…

El RTE. LA GAVINA CANALS va xafar l’accelerador amb un Toni rápid i pletòric que trencava com volia la presió dels visitants (com va fer també allí). Amb ell, el partit agafava un ritme que ens afavoria, pasava la presió, donava el baló a Bernardo o David i aquestos li donaven sentit per a la finalització de la jugada amb els pivots. Primer un triple de David ens tornava a ficar dins del partit (66-68), seguit de dos canastes de Toni i Xus que ens avançaven de nou. L’entrenador visitant demaní temps mort per a solucionar la situació.

En un minut, de nou el Torrent s’avançava amb dos tirs lliures i una canasta (70-72), faltaven sols 4 minuts per a la fi de l’encontre i la tensió es palpava en l’ambient. L’equip que havia perdut contra el Benifaió estava amb possibilitats de guanyar al Canals, el segon… però els de Torrent no s’ho van creure. Ells mateixa no s’ho cregueren i així no poden guanyar partits. De nou vingueren jugades mal elaborades i cantades en defensa. Xus i Diego es feien forts baix de l’anella, Galbis tornava a anotar (“mal partit” del xiquet, sols 16 punts) i Toni i David enfonsaven als visitants amb dos triples en un parcial de 13-2 (83-74). Des d’ahí fins el final, Xus enpenyant-se en botar la pilota per a provocar personals i llançar tirs lliures (cabró) i una canasta de Toni en l’últim segon per a deixar el marcador amb un 90-76 que qualsevol persona que haguera vist el partit fins el descans… inclús faltant 4 minuts per a la fi, mai haguera assegurat.

Enhorabona als amics de Torrent per la lluita durant el partit. Personalment (tal i com vaig dir allí) veig al Torrent amb molt millor equip que més de tres equips de la part alta del grup. Ahir mateix pogueren haver-nos guanyat i perdonaren. Potser els falla eixa veterania o alguna altra cosa que no está dins la pista ni en el joc. Sort per a ells.

El MADREMIA CANALS es berena a un Ciutat d'Albaida que va aplegar amb ganes al pavelló Ricardo Tormo

Ahir tornavem a veure al pavelló Ricardo Tormo de Canals una cosa que des de l’inici de la temporada no passava, el MADREMIA CANALS amb els seus 12 jugadors inscrits i presents en un partit. En front, aplegava un CIUTAT D’ALBAIDA (prenguen nota els ajuntaments que pertoque del suport als clubs que hi ha en altres pobles) situat en mitat taula classificatòria (7-4) i que feia bona pinta, gent gran, barreja de gent jove amb veteranos… per enfrontarse al co-líder d’aquest grup E de 2on Zonal. Recordem que en el primer partit de la temporada, a Albaida, els de Canals pergueren per un marcador abultat i un malentés o errada en l’alineació dels d’Albaida donà el partit per guanyat als de Canals, amb un 0-2.

El primer quart fou de lo més extrany. La gent a la grada mirava el marcador a la fi dels 10 primers minuts amb una cella alçada. El resultat era 10-13: per als de casa, una canasta de Carlos, altra i un triple de Vicent i un triple de Salva fou el vagatge anotador; i els visitants feren sols una canasta en joc i la resta tot tirs lliures. Era entre graciós i trist, una cosa realment curiosa, la veritat. La nostra canasta, amb Miquel i Quique, era un bastió. Però aixó no era suficient si no hi havia claretat en atac i els tirs cómodes –com els que, per exemple, clava Madremia als entrenaments- no entraven.

Al segon quart, l’Albaida començava colpejant primer: en tres minuts posava un 10-21 (que ningú creuria vegent el resultat final). Com tots sabiem, sols feia falta apretar un poc l’accelerador, i amb Jose Ramón, Galbis i Carlos en pista la cosa va anar prou més fluida: un parcial de 24-5 en 7 minuts de joc deixava prou clar quin equip podia emportar-se el partit quan volguera. Al descans, 34-26, encara estava tot obert i el MADREMIA CANALS li havia tornat el primer tiró a l’Albaida.

Represa i el quintet del Canals era, probablement, el més dur, contundent, defensiu i complicat d’atacar de tota la categoria (Sergio, Miguel, Álvaro, Salva i Miquel)… però també el menys anotador, cada cosa com siga.

--------------------------
Faig un punt i apart per a fer un incís important. En aquest quart del partit, després de dos mesos fora de les pistes, el pavelló sencer es va posar en peu per aplaudir la tornada a competició d’un jugador amb carisma al club, una persona volguda (inclús desitjada, donat el seu atractiu), amb una presència a la pista que fa que els pardals deixen de piar i les fulles deixen de caure dels arbres. Tots sabem que es tracta de Miguel Arándiga, eixa grandíssima persona que tant volem i tant ens alegrem de que torne a jugar i animar als seus. Està lent, pessat i encara amb lleugeres molèsties, però –amb tot eixa voluntat i entrega que el caracteritza- volia provar de jugar un ratet per a tornar a calfar i engrasar la màquina que atresora, parada aquestos dos mesos, intentant així ajudar en lo que poguera als seus companys.

Dit açó… continuem…
----------------------------

Amb aquestes, en cinc minuts de joc el marcador apenes havia variat, però ampliant-se la ventatja per als locals (38-27). De nou, eixia l’artilleria amb Jose Ramón, Carlos i Galbis, i -sempre després de rebots fàcils i sobrats de la nostra gent de dins- aplegaren de nou les canastes. A la fi del tercer quart: 49-34, i podriem dir que “ja teniem el peix venut”. La nostra canasta continuava quedant-se menuda per als d’Albaida i els rebots eren tots per a nosaltres, aixó sumat a les ratxes d’encert en atac, ens donava moral i ganes d’encarar l’últim quart.

Ací, de nou amb la insistència de Miquel, Quique i Álvaro en una i altra zona, els visitants les veien caure però no “pipaven” ni una. Al final la jugada acabava en tirs lliures per als locals o en canastes fácils després de bones circulacions de pilota i tirs cómodes ben triats. Els contraatacs, sempre rápids amb Vicent (que no li va caure simpàtic a l’àrbitre), Madremia, Sergio i Tito, no acabaven de ser la nostra ferramenta anotadora, com ho havien sigut en tants altres partits. Destacar ací la “jugada ESPECIAL” de la setmana: rebot de Salva que obri a Madremia, aquest des de la línea de 6’25m nostra llança un passe de més de 30 metres fins Sergio que reb soletes baix de la canasta contraria i… … … es para… ens mira a tots… no llança a canasta (insistisc: soles baix de l’anella)… i acaba triant, després de uns 5 segons ahí parat, per eixir-se’n de la zona i començar de nou la jugada amb els seus companys.

Per a enmendar-ho, els mateixos protagonistes feren una jugada idéntica abans d’acabar el partit en la que Sergio si va encistellar, posant un marcador final de 70-44 i deixant clar als amics del Sax que el MADREMIA CANALS no va a regalar-los la lliga, ni molt menys.

Felicitar als amics d’Albaida per la seva lluita fins l’últim minut, tenen equip per a estar més amunt en la classificació. Sort per a ells.

El duel contra la Canal - el Junior vs Anna!

Aplegava a Canals el MOBILCO ANNA, ocupant una còmoda posició en la taula classificatòria (7é), amb 7 victòries i 4 derrotes. En contra, l’equip local –SALA ATENEA CANALS- tocava la part baixa de la classificació amb sols 4 victóries i 7 partits perduts. Encara que, en el partit d’anada i primer de la temporada, els d’Anna s’impossaren per la mínima als nostres. Qualcosa donava a pensar que ací podien canviar les coses a favor dels de Canals. A més, els locals feia més d’un mes que no jugaven a casa i era un tant extrany.


Com sempre, el SALA ATENEA CANALS ixqué com se sol dir: “empanat”. Mostra d’aixó fou que l’entrenador local –Rafa Castells- va tenir que demanar temps mort quan encara no havia passat ni un minut de joc, els seus no estaven ni atacant ni defenent… Mentres els visitants mostraven varietat de recursos i intensitat en les dos anelles, els de Canals anaven prou perduts, els costà entrar dins del partit i sols Jorge Espinosa –com sempre- pareixia estar batallador i amb ganes. Als 5 minuts de partit el marcador era 4-11. El Anna s’aprofità dels emparellaments “desigualats”, com Guillermo amb un base molt més ràpid que ell, o Javi amb un pívot que li treia més centímetres i més kilos, clar. Un triple de Pablo Beniel (13-14) i la aparició de Oscar i Nacho, donant millor fluidessa a la pilota, portaren a acabar el quart 16-18. Tot un premi, donat com havia començat la cosa.

Al segon quart, les coses canviaren. El Anna, en 8 minuts de joc sols va fer una canasta en joc, un triple, i la resta d’anotació en eixe temps fou un tir lliure. Mentrestant, el locals provocaven personals i canastes fàcils. Amb Óscar des de la línea de tirs lliures i la resta de companys, com Javi o Modest, sumant-se a l’anotació, s’aplegava al descans amb un 32-26 més que mereixcut per als de casa.


Al descans estava clar que els dos equips pecaven del mateix: irregularitat en el joc i en concentració. Faltava veure si passaria el mateix en la represa.

El tercer quart fou un intercanvi de canastes en els dos costats de la pista, contraatacs continus i pèrdues constants. Passaren 8 minuts i el marcador estava 48-35 per als locals, que ampliaven lleugerament la seva distància amb triples de Modest i Guillermo. I va vindre la pájara local… En sols 2 minuts, un parcial de 1-14 posava un 49-49 al marcador abans de l’últim i definitiu assalt. Males cares en la banqueta local, contrastada amb l’eufòria dels d’Anna, que tornaven al partit, i de quina manera.


I vingué l’últim quart. Jo l’anomenaria “el quart dels tirs lliures”, perquè els de Canals llançaren fins 16 tirs i sols ficaren 7. Però va començar molt bé, amb canastes d’Oscar, Jorge i Pedro que tornaven a avançar-nos (58-53). Els visitats s’aferraven als seus tres millors jugadors per a totes les jugades. I als de casa s’els va apareixer la verge quan a falta de quasi 5 minuts per acabar el partit, el pívot visitant i possiblement millor jugador era eliminat per la seva 5ª personal. Amb el marcador igualat (66-66) hi havia volcat un poc el pes cap al nostre costat.


Així fou. Mentres els d’Anna havien perdut un poc la referència (en atac i defensa) i els de Canals continuaven anant a la línea de tirs lliures amb més por que ànim, aparegué la figura de Rubén Oliver, que en dos jugades defensives, una canasta per força i dos tirs lliures clavats, estirava de nou el marcador per als locals amb un 72-68. Amb un minut per jugar-se i tot prou més relaxat, Jorge ficà els dos tirs lliures i els d’Anna, en un partit molt renyit fins el final, es volcaren a llançar triples amb més cor que encert.


74-69 al final, bon partit per al SALA ATENEA CANALS, encara que despistats a ratos, i agafa una millor possició davant dels 4 equips per baix de la classificació.


P.D.: agraïr també als porcs que berenaren en la grada, al xiulit marcat de Manzaneda i el "crit del ogro" de Sergio, pel seu suport i crits quan els rivals llançaven tirs lliures.