Aplegava a Canals el MOBILCO ANNA, ocupant una còmoda posició en la taula classificatòria (7é), amb 7 victòries i 4 derrotes. En contra, l’equip local –SALA ATENEA CANALS- tocava la part baixa de la classificació amb sols 4 victóries i 7 partits perduts. Encara que, en el partit d’anada i primer de la temporada, els d’Anna s’impossaren per la mínima als nostres. Qualcosa donava a pensar que ací podien canviar les coses a favor dels de Canals. A més, els locals feia més d’un mes que no jugaven a casa i era un tant extrany.
Com sempre, el SALA ATENEA CANALS ixqué com se sol dir: “empanat”. Mostra d’aixó fou que l’entrenador local –Rafa Castells- va tenir que demanar temps mort quan encara no havia passat ni un minut de joc, els seus no estaven ni atacant ni defenent… Mentres els visitants mostraven varietat de recursos i intensitat en les dos anelles, els de Canals anaven prou perduts, els costà entrar dins del partit i sols Jorge Espinosa –com sempre- pareixia estar batallador i amb ganes. Als 5 minuts de partit el marcador era 4-11. El Anna s’aprofità dels emparellaments “desigualats”, com Guillermo amb un base molt més ràpid que ell, o Javi amb un pívot que li treia més centímetres i més kilos, clar. Un triple de Pablo Beniel (13-14) i la aparició de Oscar i Nacho, donant millor fluidessa a la pilota, portaren a acabar el quart 16-18. Tot un premi, donat com havia començat la cosa.
Al segon quart, les coses canviaren. El Anna, en 8 minuts de joc sols va fer una canasta en joc, un triple, i la resta d’anotació en eixe temps fou un tir lliure. Mentrestant, el locals provocaven personals i canastes fàcils. Amb Óscar des de la línea de tirs lliures i la resta de companys, com Javi o Modest, sumant-se a l’anotació, s’aplegava al descans amb un 32-26 més que mereixcut per als de casa.
Al descans estava clar que els dos equips pecaven del mateix: irregularitat en el joc i en concentració. Faltava veure si passaria el mateix en la represa.
El tercer quart fou un intercanvi de canastes en els dos costats de la pista, contraatacs continus i pèrdues constants. Passaren 8 minuts i el marcador estava 48-35 per als locals, que ampliaven lleugerament la seva distància amb triples de Modest i Guillermo. I va vindre la pájara local… En sols 2 minuts, un parcial de 1-14 posava un 49-49 al marcador abans de l’últim i definitiu assalt. Males cares en la banqueta local, contrastada amb l’eufòria dels d’Anna, que tornaven al partit, i de quina manera.
I vingué l’últim quart. Jo l’anomenaria “el quart dels tirs lliures”, perquè els de Canals llançaren fins 16 tirs i sols ficaren 7. Però va començar molt bé, amb canastes d’Oscar, Jorge i Pedro que tornaven a avançar-nos (58-53). Els visitats s’aferraven als seus tres millors jugadors per a totes les jugades. I als de casa s’els va apareixer la verge quan a falta de quasi 5 minuts per acabar el partit, el pívot visitant i possiblement millor jugador era eliminat per la seva 5ª personal. Amb el marcador igualat (66-66) hi havia volcat un poc el pes cap al nostre costat.
Així fou. Mentres els d’Anna havien perdut un poc la referència (en atac i defensa) i els de Canals continuaven anant a la línea de tirs lliures amb més por que ànim, aparegué la figura de Rubén Oliver, que en dos jugades defensives, una canasta per força i dos tirs lliures clavats, estirava de nou el marcador per als locals amb un 72-68. Amb un minut per jugar-se i tot prou més relaxat, Jorge ficà els dos tirs lliures i els d’Anna, en un partit molt renyit fins el final, es volcaren a llançar triples amb més cor que encert.
74-69 al final, bon partit per al SALA ATENEA CANALS, encara que despistats a ratos, i agafa una millor possició davant dels 4 equips per baix de la classificació.
P.D.: agraïr també als porcs que berenaren en la grada, al xiulit marcat de Manzaneda i el "crit del ogro" de Sergio, pel seu suport i crits quan els rivals llançaven tirs lliures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario