"Cómoda" victòria del RTE. LA GAVINA davant un NB TORRENT que no volgué guanyar

Primera jornada de la segona volta per al RESTAURANT LA GAVINA CANALS contra el NB TORRENT i –igual que va passar allí en Torrent en l’anada- de nou victòria dels de Canals en esta 14ª jornada.

Aplegava al pavelló Ricardo Tormo un NB Torrent situat en mitat taula classificatòria (5-8), després de perdre contra l’últim del grup C de Preferent, el Benifaió, que encara no havia guanyat cap partit fins eixe moment, per enfrontarse al 2on classificat, amb ganes d’apretar als amics de Montesa en la classificació. Per als locals, tornava Rafa Casanova, després d’un mes i mig de baixa per lesió, encara que a “mig gas”. Encara amb les baixes d’un jugador important per als esquemes de Damiàn Àvila com és Quique Fuentes, amb el braç encara fotut, i de Miguel Arándiga, sense entrenar amb normalitat des de fa dos mesos.

El primer quart fou molt igualat (21-24). Destacar el domini dins de la pintura de dos jugadors com el gegant Xus Fuentes i lluitador Diego Boluda. Amb anotació d’els dos i de Vicent Galbis el RTE. LA GAVINA CANALS aguantava el tiró d’un Torrent que, com va passar allí, presionava a tota pista i volia correr en tot moment. Per part dels visitants, fins 6 jugadors vegeren anella.

Al segon quart tot va començar amb una bona jugada rematada per Miquel Bàguena, seguida d’un tir lliure ficat pel mateix jugador; altra canasta de Carlos Beniel posava un empat al marcador (26-26). Després la lluita constant en una i altra zona del mateix Miquel, Rafa i Diego, mantingué al Canals en el partit. A falta de dos minuts per al descans el marcador reflexava un 36-35. Amb l’aparició de Pau Barba i Galbis anotant amb les seves munyiques prodigioses, aplegavem al descans 43-40. Bones sensacions en atac, una volta es passava la presió; però en defensa hi havia que millorar o bé no perdre els balons en mitat cap i regalar les canastes ràpides al rival.

Fins el moment, els bases del Canals (Toni, Bernardo i David) no havien estat gens cómodes amb la presió del Torrent. En canvi, els seus companys “grans” sí es menejaven amb facilitat davant les torres visitants.

Tornavem al partit amb el mateix d’abans : el Torrent presionava a tota pista i si es pasava la presió hi havia canastes fàcils de Diego, Rafa o Xus. Galbis i Carlos també anotaren en aquest quart que va acabar amb 59-62 al marcador. El Torrent estava plantant cara, i de quina manera. No era tan espectacular com els mates i virgueries de la roda de calfament, però estava tutejant al segon classificat del grup. Qualsevol dels dos podia emportar-se el partit.

L’últim quart va començar amb canastes de Bernardo (que per fi llançava a anella) i Xus, contestades pels visitants de manera inmediata (63-68). Pareixia que el partit s’ens anava de les mans quan una personal pitada a Galbis va provocar que Damiàn demanara un temps mort per refer a l’equip, convençut que era la 5ª del jugador i manant a Toni (desaparegut fins al moment) entrar per ell. I ahí va canviar el partit…

El RTE. LA GAVINA CANALS va xafar l’accelerador amb un Toni rápid i pletòric que trencava com volia la presió dels visitants (com va fer també allí). Amb ell, el partit agafava un ritme que ens afavoria, pasava la presió, donava el baló a Bernardo o David i aquestos li donaven sentit per a la finalització de la jugada amb els pivots. Primer un triple de David ens tornava a ficar dins del partit (66-68), seguit de dos canastes de Toni i Xus que ens avançaven de nou. L’entrenador visitant demaní temps mort per a solucionar la situació.

En un minut, de nou el Torrent s’avançava amb dos tirs lliures i una canasta (70-72), faltaven sols 4 minuts per a la fi de l’encontre i la tensió es palpava en l’ambient. L’equip que havia perdut contra el Benifaió estava amb possibilitats de guanyar al Canals, el segon… però els de Torrent no s’ho van creure. Ells mateixa no s’ho cregueren i així no poden guanyar partits. De nou vingueren jugades mal elaborades i cantades en defensa. Xus i Diego es feien forts baix de l’anella, Galbis tornava a anotar (“mal partit” del xiquet, sols 16 punts) i Toni i David enfonsaven als visitants amb dos triples en un parcial de 13-2 (83-74). Des d’ahí fins el final, Xus enpenyant-se en botar la pilota per a provocar personals i llançar tirs lliures (cabró) i una canasta de Toni en l’últim segon per a deixar el marcador amb un 90-76 que qualsevol persona que haguera vist el partit fins el descans… inclús faltant 4 minuts per a la fi, mai haguera assegurat.

Enhorabona als amics de Torrent per la lluita durant el partit. Personalment (tal i com vaig dir allí) veig al Torrent amb molt millor equip que més de tres equips de la part alta del grup. Ahir mateix pogueren haver-nos guanyat i perdonaren. Potser els falla eixa veterania o alguna altra cosa que no está dins la pista ni en el joc. Sort per a ells.