El SALA ATENEA CANALS rebia al 2on classificat, el CB Genovés, en un partit amb molt de respecte. Els visitants, encara que amb millor lloc a la lliga, sabien que sempre que han vingut a Canals no ho han tingut fàcil. I així fou.
El resultat final de 71-81 va fer just vencedor als de Genovés en un partit on els de Rafa Castells ho donaren tot i caigueren en els seus propis despropòsits: el joc irregular i poc constant, i la falta d'encert desde la línea de personal.
Aquesta setmana jugaràn dos partits contra dos rivals -a priori- menys potents com són el Pego i Carcaixent. Sort per als juvenils i a consolidar la permanència.
Per altra banda, el RESTAURANT LA GAVINA CANALS de Preferent, va jugar una "paxanga" davant el Carcaixent (amb tots els meus respectes per als rivals). A la fi del partit el marcador senyalava un 82-55 per als locals, en un partit en el que tots els jugadors disposaren de minuts a manta en la pista.
Al descans la diferència ja rondava els 20 punts i el Carcaixent ixqué a mossegar. Però l'aparició de l'escolta local, Antonio Sanchís, amb 3/3 des de la línea de 6'25m fou letal per a l'intent dels visitants. Des d'ahí, fins a la fi, intercanvi de canastes i contraatacs que afavoriren als de Canals per a consolidar eixa primera possició en la classificació.
-------------------------
- Reflexió kit-kat -
En l'anada, a principi de la temporada, el Canals pergué en casa contra el Caudete i guanyà de 7 puntets a un Carcaixent que aquesta setmana a ratos superava els 30 punts de diferència i jugant a reu. Quina diferència hi ha a l'equip? o a l'alineació i repartiment de minuts? Perquè aquest últim partit el jugaren Toni, Diego Boluda i Quique Fuentes mig-lesionats, i Rafa Casanova ni es va vestir de curt.
Què hi ha hagut de diferent per a perdre en casa contra el Caudete i guanyar malament en Carcaixent, però en la segona volta guanyar en Caudete i apallissar al Carcaixent?
-------------------------
Per últim, el MADREMIA CANALS, perguè de 2 punts contra el 3er classificat, el Villena. Els locals tornaren a caure en les seves pròpies desgràcies i deixaren clar que sense els 30 punts per partit de Galbis realment són incapaços de fer res per si mateix. A la fi: 49-51 per als visitants.
Un equip que -per circumstàncies diverses i personalitzades- NO ENTRENA. Que, com a molt, els divendres van una horeta a entrenar amb els juvenils, de caxondeo, fent la mà, sense prendre-ho en serio, per a fer una paxanga i poc d'exigir-se. Som "tan bons" que no ens cal practicar res, ni esforçar-nos, ni apretar les dents als entrenaments... total, després ho farem igual de mal al partit, però Galbis ho solucionarà. ... ... ... Pues no, aixó no és marxa. Està clar que en tots els equips hi ha un o dos tios que fan la mitat dels punts, que són referents en atac i tal; però excusar-nos en aixó i no ser autocrítics em pareix molt trist.
No sabem defendre en zona, no sabem defendre a l'home, no sabem atacar en estàtic, no tenim tir, no tenim bon bot de baló, ni circulació de pilota... lo únic que tenim (o que podem fer) és eixir ràpid al contracolp, però no apleguem a fer-ho: bé perquè qui agafa el rebot s'encabota en eixir botant la pilota, o bé perquè els que deurien de botar-la no s'oferixen.
A ratos defenem de por, molt dur (massa garroteros inclús), per a després regalar canastes fàcils als rivals. Però som incapaços d'eixir ràpid i atacar en estàtic és un món. I, per a rematar-ho, clavem 1 de cada 5 tirs lliures (com a molt!!!)... i ací estem inclossos TOTS. La setmana passada perguerem de 8 fatllant 12 tirs lliures... però aquesta hem perdut de 2 punts i hem fatllat més de 15 tirs lliures :( ... és molt trist. Clar, en una hora d'entrenament per setmana, que la passem fent la mà... no hi ha temps per a practicar ni els tirs lliures, siguem tan bons que no cal.
Clar, com ja no és tan bonic, remuguem, reneguem, ens queixem de tot, cadascú per a si mateix és el que millor ho fa, el que més defén i l'únic que ho fa bé... i així no crec que es facen les coses, pense. Hem de fer cadascú el que sap fer i amb aixó ajudar als demés. Demostrat queda que siguem una banda de mucho cuidao. Dona igual que ens cregam més bons o més roins... a la fi, ningú fa el que deu de fer o se li espera: ni els que tenen que anotar, anoten; ni els que tenen que defendre, defenen; ni els que tenen que correr, corren; ni els que tenen que moure la pilota, ho fan.
"És que la realitat d'aquest equip és que la gent acudira quan poguera i volguera a entrenar i no se li apretara..." ... em pareix genial. Doncs que a ningú li sapiga mal perdre partits o jugar com el cul. Si ens posem exigents, sigue'm-ho primerament amb nosaltres mateix.
Mentrestant, podem seguir fumant, beguent, jugant a futbet o de canyes en hores d'entrenament... perquè som tan bons que no ens cal practicar res. Per aixó juguem a 2on zonal (amb tots els meus respectes per a tots els que juguen en esta categoria) i per aixó ha de vindre un tio a fer 30 punts per a que guanyem i continuem siguent tan bons.
El resultat final de 71-81 va fer just vencedor als de Genovés en un partit on els de Rafa Castells ho donaren tot i caigueren en els seus propis despropòsits: el joc irregular i poc constant, i la falta d'encert desde la línea de personal.
Aquesta setmana jugaràn dos partits contra dos rivals -a priori- menys potents com són el Pego i Carcaixent. Sort per als juvenils i a consolidar la permanència.
Per altra banda, el RESTAURANT LA GAVINA CANALS de Preferent, va jugar una "paxanga" davant el Carcaixent (amb tots els meus respectes per als rivals). A la fi del partit el marcador senyalava un 82-55 per als locals, en un partit en el que tots els jugadors disposaren de minuts a manta en la pista.
Al descans la diferència ja rondava els 20 punts i el Carcaixent ixqué a mossegar. Però l'aparició de l'escolta local, Antonio Sanchís, amb 3/3 des de la línea de 6'25m fou letal per a l'intent dels visitants. Des d'ahí, fins a la fi, intercanvi de canastes i contraatacs que afavoriren als de Canals per a consolidar eixa primera possició en la classificació.
-------------------------
- Reflexió kit-kat -
En l'anada, a principi de la temporada, el Canals pergué en casa contra el Caudete i guanyà de 7 puntets a un Carcaixent que aquesta setmana a ratos superava els 30 punts de diferència i jugant a reu. Quina diferència hi ha a l'equip? o a l'alineació i repartiment de minuts? Perquè aquest últim partit el jugaren Toni, Diego Boluda i Quique Fuentes mig-lesionats, i Rafa Casanova ni es va vestir de curt.
Què hi ha hagut de diferent per a perdre en casa contra el Caudete i guanyar malament en Carcaixent, però en la segona volta guanyar en Caudete i apallissar al Carcaixent?
-------------------------
Per últim, el MADREMIA CANALS, perguè de 2 punts contra el 3er classificat, el Villena. Els locals tornaren a caure en les seves pròpies desgràcies i deixaren clar que sense els 30 punts per partit de Galbis realment són incapaços de fer res per si mateix. A la fi: 49-51 per als visitants.
Un equip que -per circumstàncies diverses i personalitzades- NO ENTRENA. Que, com a molt, els divendres van una horeta a entrenar amb els juvenils, de caxondeo, fent la mà, sense prendre-ho en serio, per a fer una paxanga i poc d'exigir-se. Som "tan bons" que no ens cal practicar res, ni esforçar-nos, ni apretar les dents als entrenaments... total, després ho farem igual de mal al partit, però Galbis ho solucionarà. ... ... ... Pues no, aixó no és marxa. Està clar que en tots els equips hi ha un o dos tios que fan la mitat dels punts, que són referents en atac i tal; però excusar-nos en aixó i no ser autocrítics em pareix molt trist.
No sabem defendre en zona, no sabem defendre a l'home, no sabem atacar en estàtic, no tenim tir, no tenim bon bot de baló, ni circulació de pilota... lo únic que tenim (o que podem fer) és eixir ràpid al contracolp, però no apleguem a fer-ho: bé perquè qui agafa el rebot s'encabota en eixir botant la pilota, o bé perquè els que deurien de botar-la no s'oferixen.
A ratos defenem de por, molt dur (massa garroteros inclús), per a després regalar canastes fàcils als rivals. Però som incapaços d'eixir ràpid i atacar en estàtic és un món. I, per a rematar-ho, clavem 1 de cada 5 tirs lliures (com a molt!!!)... i ací estem inclossos TOTS. La setmana passada perguerem de 8 fatllant 12 tirs lliures... però aquesta hem perdut de 2 punts i hem fatllat més de 15 tirs lliures :( ... és molt trist. Clar, en una hora d'entrenament per setmana, que la passem fent la mà... no hi ha temps per a practicar ni els tirs lliures, siguem tan bons que no cal.
Clar, com ja no és tan bonic, remuguem, reneguem, ens queixem de tot, cadascú per a si mateix és el que millor ho fa, el que més defén i l'únic que ho fa bé... i així no crec que es facen les coses, pense. Hem de fer cadascú el que sap fer i amb aixó ajudar als demés. Demostrat queda que siguem una banda de mucho cuidao. Dona igual que ens cregam més bons o més roins... a la fi, ningú fa el que deu de fer o se li espera: ni els que tenen que anotar, anoten; ni els que tenen que defendre, defenen; ni els que tenen que correr, corren; ni els que tenen que moure la pilota, ho fan.
"És que la realitat d'aquest equip és que la gent acudira quan poguera i volguera a entrenar i no se li apretara..." ... em pareix genial. Doncs que a ningú li sapiga mal perdre partits o jugar com el cul. Si ens posem exigents, sigue'm-ho primerament amb nosaltres mateix.
Mentrestant, podem seguir fumant, beguent, jugant a futbet o de canyes en hores d'entrenament... perquè som tan bons que no ens cal practicar res. Per aixó juguem a 2on zonal (amb tots els meus respectes per a tots els que juguen en esta categoria) i per aixó ha de vindre un tio a fer 30 punts per a que guanyem i continuem siguent tan bons.
Hi ha pista lliure dos matins per setmana i els divendres a partir de les 22h... per a qui vullga.
1 comentario:
en la reflexion kitkat ixa parles de joan bellver no?
Publicar un comentario