Partido del A contra el N.B. Torrent por Miguel A.

Comença la lliga per al “Restaurant La Gavina – Canals” i comença amb bon peu.

Aplegarem a Torrent (el pavelló del Vedat, molt aseaet) 10 tios amb certs dubtes. Els dos partits de pretemporada havien sigut la cara i la creu; l’any passat ací ferem un bon partit que perguerem al final; el NB Torrent era un equip desconegut; i nosaltres -donada la cassificació de la temporada passada- som per a la resta d’equips “La niña bonita”, “el caramelet”.

La cosa començà mal, amb el capità (i exitós entrenador eventual) Bernardo lluint de galons, veterania i esplendor, presentant-se al partit en l’equipació de fa 3 temporades… amb la pantaloneta blava i tal. Primera anècdota.

Eixirem a calfar molt prompte (per a mi, ideal, donat que ens dona temps per a tot). Entregarem les particulars fitxes d’aquest primer partit: els DNIs. Bernardo ja va començar a donar instruccions, fer pinya, primeres xarrades... i la gent amb ganes de jugar. Nosaltres molt relaxats, i a l’altra banda de la pista el rival calfava amb impresionants mates i encert des de lluny... aixó ens donava cert respecte.

Comença el partit. Amb Bernardo d’entrenador, a David no se li va fer extrany estar a la banqueta. Eixirem Toni, Bernardo, Galbis, Pau i Rafa.

Des de l’inici l’entrenador rival insistia a crit fort en l’eixida ràpida del baló. Ells eren un equip jove, atlétic i ràpid. Sabien que ahí podiem coixejar un poc. Pero bé, “el caramelet” del grup C de Preferent li va posar un 0-7 al marcador de lo més bonic. Un tir lliure del Torrent i de nou 6 puntets per a nosaltres (1-13). Tantejant ja el partit, aplegarem a la fi del primer cuart amb el marcador 9-18. Conclusions del cuart: ells anaven a correr-mos tot lo que pugueren, nosaltres debien calmar el joc i el partit, ahí no ens interesava ni correr, ni tirar ràpid.

El segon cuart va començar amb arreó del Torrent, parcial de 10-0 en 3 minuts, posant-se ells per davant per pimera -i última- vegada (19-18 ). Tot lo que no debia passar estava ocorreguent: el rival corria contraatacs ràpids, presionaba molt la eixida de baló, i quan aplegavem dalt no teniem fluidessa de pilota, teniem posesions curtes i tirs molt complicats. Per sort, Galbis i Pau, tallaren en sec aquesta remontada. Ells ja apenes feren mal amb tirs lliures aïllats, nosaltres ja rodarem la pilota i un triple de Rafa acabant-se el temps va deixar les coses com estaven al començar el cuart: 26-35. (David CREC RECORDAR que en aquest cuart va fer un tir a 4 metrets i un triple… pues bé, el triple no apareix per cap lloc. No sols ho lamente perquè no ens ho sumaren al marcador, sinò per ell també… ). Per cert, el triple tots sabem que el va tirar Rafa; tots… excepte els de la taula que -donat el paregut físic- varen confondre a Rafa amb Toni XDD.

Descans i respirar. El partit ja sabiem quin era: ells amb presa i presió, nosaltres amb paciència i visió. Teniem a Diego, Galbis i Pau carregats ja de personals; però el partit el teniem nosaltres (feia oloreta al partit de l’any passat).

Comença el segon temps. El partit ja no era tan ràpid. Estava algo més trabat i tot necessitaba de més el.laboració (era algo que ens venia de cine). Al minut 4, amb canastetes de Diego i Pau, el marcador posava un 26-40 que alegrava la vista. Ells respongueren amb un tir lliure i una canasta i de nou Pau i Toni feren més gran la ferida (29-44… +15 per a nosaltres). Diego anava prompte a la banqueta, amb 4 personals (començava a fer oloreta a arbitratge caserot). Lo trabat del partit ens va fer transcòrrer el cuart amb intercanvi de tirs lliures en una i altra part. En eixe intercanvi, ells encertaren desde la línea i nosaltres fallarem. També es veritat que en eixe “partit trabat” nosaltres debiem defendre be, sense clavar les mans (per exemple la personal de Carlos per “apoyar” la ma en el rival) i ells repartien garrot a tuttiplein, tant en la presió en l’eixida de la pilota, com dins de la zona. La última jugada del cuart fou clara: eixim de la presió amb pases, s’acababa el temps, li aplegà el baló a Galbis, finta al defensor, aquest LI CAU DAMUNT I ALÇA LA MÀ (volent dir que era personal seva) i cap dels dos àrbitres va pitar res. Clar… açó ja va encendre un poc els ànims. Amb el temps acabat, ens pitaren la primera técnica de la temporada (com no, a David XD ). El cas es que aplegarem al final del tercer cuart com haviem acabat el primer i el segon (41-50).

Ara venia lo bo, o aguantavem el tipo o ens menjava el coco. Van començar ells amb tirs lliures i posesió (la tècnica). I -al meu pareixer ací va estar el nostre error- vam començar amb David, Carlos, Pau, Miquel i Rafa… un equip “lent” (amb tots els meus respectes cap a tots!!!) i sense bases. Clar, els de la banqueta ens assabentarem prompte, però es que tots acabaven d’eixir al final del 3er cuart... com fer-los eixir tan ràpid? I els dos primers minuts es feren llarguíssims per a la gent que estavem a la banqueta. El Torrent apretava en l’eixida del baló a Carlos (que no vol botar baló) i a David (que el bota massa ), encara que Pau ajudara, no vam saber trobar eixa velocitat o eixa fluidessa necesària. El cas… 7-0 en minut i mig i ells es posaven a dos punts (48-50). Ferem els canvis que no haviem volgut fer a l’inici. Tornavem a tindre bot de baló i velocitat. I es va notar!!!!.

La presió era fortmatge mascarpone foradat amb un ganivet calent i tant s’esmeraven ells en presionar o apropar-se a l’anella que ni siquiera feien balanç defensiu. Eren eixides ràpides de baló, que sols tenien que atravessar una línea defensiva i doblar pilota; contraatacs de 2 per a 1 o 3 per a 1… inclús una persona ràpida i lleugera com Rafa va correr alguns. Menys mal que nosaltres som una banda… o som unes “maredeuetes”… o, com diu Miquel: “si les ferem totes, no estariem en Preferent”… perquè tinguerem ocasions per a parar un tren: fallarem entrades fàcils i a soles, passades roïns i alguns pasos un tant raros pitats per els àrbitres. Que, per cert, aplicaren un nou concepte a la nova regla d’enguany; que, recordem que diu:

Falta antideportiva
Art. 36.1.4 Si un jugador defensor provoca un contacto con el oponente desde atrás o lateralmente en un intento de parar un contraataque, y no hay ningún oponente entre el atacante y la canasta de los contrarios, entonces el contacto debe ser considerado como antideportivo.

Pues bé, aquells tallaren uns 5 contraatacs a base de garrot, siguent els últims defensors, colpejant o espentat des de darere… i no van pitar NI UNA antiesportiva. Però era tan clar el nostre domini i tornarem a superar la barrera dels 10 puntets, que ja no entrarem en batalles de les que no anavem a traure res. El marcador, al minut 5, tenia un 48-59 de lo més bonic. Jo, per lo menys, estava content i eufòric. Era el tipus de partit que m’agradava: jo sols tenia que passar amb dribling o passada la primera línea defensiva i la resta ho corrien o ho remataven els companys, era com una paxanga; ells s’encabotaren tot el partit de fer LA MATEIXA jugada, no tiraven gens de fora i s’encabotaven en entrar per dins amb penetracions dels exteriors = no hi havia exteriors per a defendre contraatacs nostres.

El cas, que en 5 minuts va haver-hi un parcial de 2-14. Al minut 7 de l’últim cuart aplegavem amb el marcador 50-64 (+14 per a nosaltres). El partit ja era: nosaltres pasar de mig camp i rodar pilota, defenent fort i sense contacte (a nosaltres ens les pitaven totes… i ells tenien que defendre dur (amb permisibilitat) i fer canastes ràpides. Total, que de cada dos atacs nostres, un era una pèrdua de baló en el mig del camp i l’altre era una llenyà rebuda (jo crec que hi ha formes i formes de fer personal) de la qual sols treiem un dels dos tirs lliures. Ells, en canvi, conseguien fer-nos eixes canastes fácils després de les pilotes recuperades a mitat camp, encertaren en els tirs lliures i clavaren el segon triple del partit. En eixe compte enrere, en el que anaven menjant-nos terreny poc a poc, ja era massa tard. De nou traguerem a 4 tios amb bot de baló a la pista i el partit a falta de un minut estava ja acabat. En l’última jugada intentarem que Carlos (que no havia volgut eixir a falta de minut i mig per POR) es redimira de la jugada de l’any passat… no va tirar, va passar el baló a Bernardo i amb el seu llançament es va acabar el partit. 66-72

Felicitacions dels rivals i a la dutxa amb una consigna: “hem perdut un jugador important… però hem guanyat un entrenador” (Pau, referint-se a Bernardo. La cara de David repentint-ho i riguent ja se la imagineu tots).

El partit, ademés de eixa, també ens va deixar altres frases per a enmarcar:

- Ataquen ells, rebot per a Rafa, passa a Bernardo, Toni ix disparat xillant i Bernardo, després de botar dos vegades el baló, la passa fort, lluny i sense mirar… baló per al rival. La frase en la banqueta fou: “ha fet un passe DE OÏDES”.
- Temps mort a l’últim cuart, quan ens remontaren i de nou ens estirarem; l’entrenador rival demana temps mort per a vorer com parava la reacció nostra. Bernardo: “bueno, ara tornem a tindre gent ràpida a la pista, ràpida i amb bot de baló… bueno, igual algú no tan rápid, pero bé, som molt ràpids” (senyalant a Miguel).

Parlem dels jugadors:

Toni: cabró, ja era hora que aparegueres. Sobre fallar un grapat d’entrades a canasta faciletes, va fer un partit de lo més aseat. Botant el baló ràpid per a passar la línea de presió (com a ell li agrada) i jugant contraatacs en velocitat. Li feren dos gorros en la mateixa jugada XDDD. 12 puntets, un triple… molt bé.

Bernardo: algo achantaet per la responsabilitat que tenia. Molt dialogador amb tots, animant i ordenant en tot moment, tant des de la pista com des de la banqueta. Va intentar que tots jugarem un rato, repartint minuts i menejant la banqueta. Va fer cap o pocs tirs de camp, li va faltar atrevir-se més. 6 puntets en 8 tirs lliures jo crec que es poc per a ell; mínim un triple i dos canastetes per partit deuria de fer.

Carlos: ha de guanyar confiança i joc de Preferent. Ací el penetrar per dins de la zona ja no és moco de pavo. Tant ell, com David, han de buscar més el rol de “tiradors oberts” o després de bloquejos. Partit discret amb un deja vu en l’última jugada, que no va saber aprofitar per lo empanat que estava XDD.

David: fort en defensa (al final del partit massa ) i oferint-se en tot moment. Li va tocar el ratet sense bases a la pista… i ell, encara que té experiència i bot de baló, peca de falta de velocitat i fluidessa de pilota, amb excés de bot. A destacar la jugada que amb dos rivals en terra, en mitat camp, enlloc de rodar el baló per conseguir un clar 3 contra 2, va anar botant fins la zona per tirar-se ell el tir XDDD. No li contaren (ni a ell ni a l’equip) el triple que va fer al segon cuart. Però estem en el mateix cas de Bernardo: ell deu de fer 10 puntets (mínim) per partit. Ara, amb els jugadors que hi ha ara, jugadors jovens, amb velocitat i bot de baló, ell ha de centrar-se més en trobar bones posicions de tir i aprofitarlo. Oficialment va fer 2 punts .

Galbis: començarem amb lo roïn XDDD. Un poc llepó, la veritat. Ell té ganes i confiança, val, però també ha de vorer quan li fan 2 contra 1 o li aplega l’ajuda baix de la canasta... sol haver-hi companys a soles. A l’inici del partit va forçar massa voltes situacions sense superioritat. Amb l’equip que som (no ens enganyem, continuem siguent un equip amb una mitjana d’edat alta, pesat i lent… respecte als rivals) ha de aprendre i ajudar a rodar el baló, fer transicions lentes i posesions llargues.

Pero colló, va fer 33 punts XD. Ojo! fallant canastes fàcils i cuatre tirs lliures; sols provant un sol tir des de fòra. O siga, que perfectament haguera pogut superar els 40 punts. No li va pesar la responsabilitat en la línea de personal a l’hora de les técniques del rival i va aguantar seriament les llenyaes que permitien els árbitres. Jugador versàtil, complet, que posteja bé, amb velocitat i bot de baló. No es bo alegrar-se de les desgràcies dels altres, però vaja, ens alegrem de que en Xàtiva enguany no conten amb ell. Ajuda tant en el joc interior, com en l’eixida de baló als bases. S’oferix sempre i defensa fort. … com jo, vamos.

Pau: en la seva línea, potser siga el jugador més regular en els tres partits jugats. A l’inici del partit es va posar algo burrot (amb raó, ojo) per el fet de que no estavem fent el partit que ens interesava; però conforme va transcórrer el partit va deixar apart aixó per aportar el que sap fer i bé. Intensitat en defensa, rebots, circulació de baló rápida, tirs tant de 6’25 com a mitja distància i participació en les decisions i raonaments en la banqueta (encara que Bernardo fora el responsable oficial, tots vam ajudar). Ole per ell, 9 puntets, un triple i sensació de que algún altre tiret podia entrar i alguna de tantes palmades i trompades durant els seus tirs en suspensió hagueren pogut ser pitades.

Diego: com sempre, amb ganes, peleón, ràpid. Les personals el varen lastrar tot el partit (ojo, va acabar el partit) amb cuatre faltes a l’inici del 3er cuart. De nou li va tocar fer de 4 o de 5 i aixó suposa rebre uns quants carxotets de més. 8 puntets i aixó que porta 2 setmanes i mitja sense entrenar.

Miquel: entregat, dur, oferint-se en la circulació de baló, peleant els rebots… res de nou. Ell i Rafa anaren alternant-se practicament tot el partit. Realment era un partit incómode per a ells ja que el rival preferia correr en velocitat a aplegar a un atac en estàtic. El Torrent fugia del contacte baix la zona i preferia penetracions dels exteriors. Ha de aspirar a 5 puntets (mínim) per partit. Ara en trobar tots un joc i acoplar als nous en l’equip, tindrà que buscar també el seu lloc per a situacions de tir prop de l’anella.

Rafa: al igual que Miquel, crec jo que no fou un partit cómode per a ell, amb transicions tan rápides i carreres de part a part de la pista. Nosaltres gran part del partit no vam saber relentitzar la situació. Com tampoc teniem bona circulació de baló, poques voltes aplegaren balons baix amb claretat o possibilitat de jugar des d’allí. Va agafar un fum de rebots i va estrenar el marcador amb una jugada marca de la casa: baló en el poste baix, finta tir, bota, es regira entre dos tios i entra a ma canviada. 5 puntets (encara que oficialment són 2 ) es també poc per a ell. Ademés del triplet per partit, deuria de fer 10 puntets (mínim).

Miguel: espeset en la primera mitat del partit. Nosaltres necesitavem pasar la linea de presió i saber rodar la pilota, es algo que no va ocorrer com voliem. Fort en defensa, encara que algo lent. Primer partit en molts que no provoca una personal en atac en els rivals. Els bases rivals eren tres (sempre frescos) i molt ràpids. Així i tot, sempre va passar la linea de presió amb certa comoditat. A la segona mitat del partit ja va estar més entonaet, ordenant i menejant la pilota, cómode a la pista. Li falta -açó tampoc es nou- mirar a l’anella, encara que siga per a amenaçar. Va fatllar 3 passes i encara no té la velocitat que deuria. També va colaborar amb les tasques de Bernardo, dirigint a l’equip des de la banqueta i amb els canvis.

Damiàn (l’entrenador): bon partit XDDD. Va deixar que Rafa tirara el triple i que Toni no repartira baló, sols el pujava i després buscava situacions per a rebre i tirar. Va pecar en el rato en que cap dels tres “bases” estava a la pista. I damunt, al acabar el partit, cridant a Miguel al mòbil per a saber el resultat, es va tragar que haviem perdut de 30, que Galbis apenes havia tocat bola, que Carlos havia sigut el millor de l’equip, que Bernardo se’n havia anat abans d’hora, que Diego se les mamava totes i Miquel volia botar el baló… i la millor: es va tragar que jo havia fet 5 triples. … impresionant.

Ale, un altre dia més i millor.