1a Zonal, 3a jornada: perguem en Genovés

Vesprada sense sorpreses a Genovés. El mateix equip canalí desdibuixat i sense saber al que juga, va perdre davant d’un Genovés amb les idees més clares i els conceptes bàsics ben apresos i aplicats.

I és que el MADREMIA CANALS es plantava en Genovés amb les baixes dels seus únics dos pívots (Rafa i Navarro), encara que hi ha un equip alt, no hi ha qui postege com cal dins de la pintura. Aixó, junt al mal estat d’alguns jugadors, bé per molèsties o bé per excés de festa, i anyadit als entrenaments que estem fent, de “tan bons que som” i que no ens cal fer altra cosa més que reines i paxangues, fa que –encara que estiguem davant de la 4ª jornada- realment estem encara fent pretemporada.

Més enllà del rival: un equip jove, sense massa alçada i amb molt de tir des de fora, ben treballat des de menuts a la envejada escola de bàsket a Genovés; sols hi ha que mirar dades objectives NOSTRES:

• Ferem 20 de 46 tirs lliures. Ni tansevol apleguem al 50%. Menció especial als 4 tirs lliures ficats que no comptaren pel fet de xafar la línea (defecte de les reines).
• Encara que perguerem prou menys balons, les passades infantils i pèrdues tontes, són algo desgraciadament habitual.
• Fem faltes d’una manera súmament tonta, moltes d’aquestes situacions porten a que jugadors es carreguen prompte de personals.
• Poca concentració. Moltes ganes, sí. Però, com diu slogan: “la potencia sin control, no sirve de nada”. Doncs igual, ja podem bregar i cabrejar-nos, que si no fiquem treiat no serveix per a res.
• Parlar a més de les cistelles fàcils fatllades. Tirs de baix de l’anella, llançaments a soletes a un metre o dos, o entrades a canasta... són conceptes que entrenen els infantils. Haurem de posar-nos les piles.

El partit començà amb una igualtat als primers 5 minuts (10-7… ojo, ací ja haviem fatllat tres cistelles fàcils baix del tauler i errat 6 tirs lliures), que es va trencar amb dos triples consecutius (16-7). Amb l’anotació de Quique, Beniel, Modest i Jose Ramón, ficavem un parcial de 0-7 i ens posavem a dos puntets a falta de dos minuts. Un nou triple dels locals i sis tirs lliures repartits per als dos equips, deixaven el final del primer quart amb un 20-16 que no feia mala pinta, donat que erem conscients que si haguerem fet les coses un poc millor, haguerem anat guanyant.

Quique, molt participatiu tot el partit, Salva i Beniel, posaven el marcador a favor nostre amb 2 minuts correguts del 2on quart (20-21). A partir d’ací, els locals encertaren de bona manera, des de totes les posicions, i nosaltres posarem un punt en 6 minuts (fatllant 8 tirs lliures, apart de les cistelles fàcils). Encara que Jose Ramón anotà dos cistelles abans del descans, el Genovés va continuar encistellant i aplegarem a la mitat del partit amb un 40-26.

Però el pitjor estava per aplegar. Després de dos quarts amb tantejos de 20-16 i de 20-10, encara ferem un quart pitjor: el famós tercer quart (21-7). Seria repetir el mateix dels altres dos quarts, així que direm el que posa en l’acta respecte a anotació: Adrià, Jose Ramón i Beniel, feren els tristos 7 punts d’aquest quart.

Amb el partit ja guanyat (61-33), els locals donaren minuts als seus jugadors més jovens. Encara, amb aixó, el quart tingué un parcial de 17-19. Modest, Vicent i Pablo Sancho s’uniren a la part anotadora junt a Adrià i Jose Ramón (que acabà siguent el màxim anotador dels canalins).

A la fi, 78-62. Amb un Vicent Navarro, insistent i animant tot el partit, ja rendit davant del que tenim tots davant, menjant-se les mans i amb ganes de jugar. Enhorabona per als xiquets de Genovés, ànim per a ells.

Per la nostra banda, es donà la curiosa data que anotarem TOTS, encara que és una alegria un poc ridícula, val, però dona cert puntet d’optimisme i motivació per a tots. Segons ho vaig veure jo, Jose Ramón i Quique foren els nostres jugadors més destacats i participatius.

Com era d’esperar, el primer mes de competició seria la nostra pretemporada. A vorer com anem millorant poc a poc. La setmana que ve, a les 18h. rebem al Benigànim, que va perdre en casa davant el Sueca. Com deia algú que no és de l’equip l’altre dia: tenim jugadors, alçada i qualitat per a no patir aquest any… ara falta que juguem a bàsket.