El MADREMIA CANALS s’imposa al líder

A falta de dos jornades per jugar-se, ahir en el pavelló Ricardo Tormo de Canals, l’equip de Rafa Castells s’imposà per 83-62 al 1er classificat d’aquest grup E de 2on zonal -el CB Biar- posant així emoció al tram final de la lliga.

I és que els amics de Biar portaven 15 victòries consecutives fins la setmana passada, que punxaren en Sax, i aquesta en Canals. Amb sols tres derrotes fins ahir, eren amb diferència el millor equip de la categoria. El seu equip Júnior, ahir mateix s’asegurà el primer lloc i el campionat; i ells esperaven en Canals cantar l’aliró.

Estem parlant d’un equip remodelat, que l’any passat quedà 6è (15-11) i que enguany ha dominat tota la lliga des del primer moment (ara mateix porta un parcial de 18-4), amb eixa mescla perfecta de gent jove i veterana, amb molta altura i pes (probablement l’equip més gran de la categoria) i que ha conseguit de la seva pista un bastió imbatible. També cal dir que en l’anada -encara que nosaltres anarem quatre gats- ens pegaren un repàs de dalt baix (68-23). Sense menysprear el seu joc, potser en un pavelló “otro gallo cantaría” durant la temporada als seus partits coma locals. De fet, ells són els primers que reclamen al seu ajuntament un pavelló com cal; que, a més de futbol, hi han molts més esports i esportistes que podrien disfrutar de les instalacions esportistes municipals més enllà del camp de futbol que únicament poden aprofitar un colectiu en concret.

Pero bé, parlem d’ahir. En categoria Junior Preferent, el SALA ATENEA CANALS pergué d’un punt contra el Oliva, amb una cistella rival fora de temps (el public visitant es partia de risa amb el “regal” que els havien donat) que va enfonsar i cabrejar (amb raó) a tota la grada i jugadors del Canals. L’equip encara té dos partits complicats per a poder assegurar la uitena possició en la classificació i acabar així amb una bona temporada donada la situació de l’equip des de l’inici de la lliga.

En categoria Senior Preferent, el RTE. LA GAVINA CANALS s’imposà per més de 30 punts a un Benifaió que plantà cara en la primera meitat del partit (sobretot en el segon quart en que va fer un tanteig guanyador), però que després del descans ja vingué avall pel cansament i la menor aportació de jugadors de la banqueta. Com a dada curiosa, dir que en un moment donat el cinc en pista del Canals tenia una mitjana d’edat de 20 anys, i en altre tingué una mitjana d’edat de 35. Partit fluixet que, com va passar contra els amics de Castelló o Carcaixent, acaba siguent una paxanga que avorrix al públic i s’apega eixe baix nivell de joc i concentració a tots.

Destacar l’aportació dels xiquets Óscar i Jorge, que acabaven de jugar un partit sencer contra l’Oliva i ratllaren a un molt bon nivell. Dir també que l’equip tenia baixes importants com Diego, Quique i Xus QUE HA SIGUT PARE!!! Li han posat de nom a la criatura “Pau”. Enhorabona per a ell i la seva dona, i per a Aitana, clar. També dir que dona gust veure jugar ací en Canals a jugadors con Vicent Clériques, tot un exemple per a companys, rivals i xavals de l’escola que estaven en la grada.

A les 20h es jugava l’últim partit del dia, que enfrontava al 3er classificat contra el 1er (Canals Vs Biar). Si els visitants guanyaven, s’aseguraven el campionat encara faltant dos jornades; si guanyavem nosaltres, ens ficavem en la “pomada” pel subcampionat. I, curiosament, el partit havia alçat certa espectació ja que teniem la grada plena de gent (també direm que plovia al carrer :P).

Eren les 19:30h i nosaltres teniem 5 jugadors “frescos” i sense lesions, un juvenil que havia jugat un partit feia dos hores i altres 3 jugadors que acabaven de cascar-se un partit amb el Sènior de Preferent. Un d’ells –Miquel, el nostre únic “pívot”-, havia jugat més de 30 minuts i s’havia retirat del partit anterior amb molèsties al genoll. O siga, que anavem a lluitar contra el líder amb complicacions abans del partit i tot. Miravem a l’altra banda i veiem a un equip rival amb 12 jugadors, tots molt més grans que nosaltres i més ficats amb el que anaven a jugar. La nostra roda de calfament era com si estiguerem a un tanatori, igual. Les cares i les sensacions eren les mateixes.

Comença el partit i fora especulacions o cartes amagades, Rafa Castells trau d’inici a Miguel, Carlos, Galbis, Jose Ramón i Miquel. Primer atac i triple de Galbis, començavem bé. A aixó va seguir un intercanvi de canastes, amb protagonisme per part nostra de Jose Ramón, que ens duia en dos minuts a un 7-5. Triple de Carlos que va ser contestat per una cistella “a la remanguillé” del seu pívot grandot num.11. Triple de Carlos, estavem llançats. La gent en la grada estava ficada, estavem durs enrere i tancant bé els rebots. I una cistella més l’adicional de Miquel -que s’ho va fer tot: agafar el rebot, fintar als pívots rivals més grans que ell, encistellar i provocar la falta- va posar en cinc minuts un parcial de 9-2 que alegrava la vista (16-7). Els visitants es posaren les piles i en quatre minuts empataren el partit (19-19). Aparegué Modest en pista per Miguel, i en un minut ell i Galbis, amb un triple cadascú, deixaren en el marcador un 26-20 a la fi del primer quart que ens animava a nosaltres i al públic.

Vingué el 2on quart i “la pájara“. Després de dos minuts sense anotació, Modest li ficava un triple en la cara del seu defensor (29-20). Però un parcial de 0-8 en els sis minuts següents, tornaven a apretar les coses. De nou canvis i manteca a la pista. Amb cistelles de Carlos i Jose Ramón a la contra, i d’Alvaro i Galbis des de la línea de personal, conseguirem aguantar l’arreó del Biar per aplegar al descans amb un 37-35 encara favorable. El canvi de defensa dels visitants i la nostra rotació de jugadors (sobretot al baixar altura contra un rival tan gran) ens feren baixar el pistó. També cal dir que els llançaments d’Adrián i Àlvaro no volgueren entrar i dins de la zona, amb Jose Ramón i Miquel sentats per a descansar algo, era impossible entrar. Teniem a Miguel amb 3 personals i el canvi defensiu nostre els vingué a ells bé per a ficar pilotes dins i guanyar-nos els rebots. Al final del quart pasà una cosa molt rara amb 7 segons que corregueren mentres el marcador debia estar parat i donava temps per a un atac més; però vaja, es queda com anecdòtic.

Represa i igualtat. En els cinc primers minuts el parcial fou de 12-11, amb cistelles de Miguel i Galbis, triple de Carlos i tirs lliures de Miquel (49-46). Tornavem a lluitar pel rebot, a defendre a l’home i a eixir amb velocitat; que, encara que no acabara en cistella, obligava als jugadors rivals -més grans i pesats- a pegar-se la carrera per a tornar a la seva cistella. Ahí és on els podíem fer mal i on els acabaríem maxacant més tard. La segon meitat del 3er quart ens deixà un parcial de 10-3 (ells sols anotaren ací un solitari triple, amb un llançament inesperat en la cara de Galbis que estava defensant a mort), en eixe temps vegerem a Jose Ramón furtar balons i eixir a la contra, postejant i fent portes enrere junt a Carlos i Vicent, desfent la defensa avançada rival. Per a la nostra desgràcia, açó és 2on zonal i nosaltres som jugadors de 2on zonal, perquè tantes canastes baix de la cistella no es fallen en categories més amunt. En aquest tram del partit els haguerem pogut pegar un repàs a base de correr i trencar la seva defensa per la línea de fons. A la fi del quart: 59-49, 10 punts de respir per a encarar el tram final del partit.

Com era d’esperar, el rival pujà la seva defensa i eixí a mossegar. Triple de Carlos (començarem tres quarts amb triples, curiós) i dos jugades de Miguel posaren el marcador 65-49 (+16). Els de Biar respongueren amb un triple, cistella i tirs lliures (parcial de 0-7) d’inmediat. Encara no haviem aplegat a la meitat del quart quan Miguel provocà una falta en atac i Rafa Castells demanà temps mort per a reconstituir l’atac i defensa. Ells també aprofitaren per a canviar a defensa presionant en tota pista. Però -baix el meu entendre- ací sentenciaren el partit a favor nostre.

Tres “perolaes” de Miguel des de baix de la nostra pròpia anella, al més pur estil de futbol americà, regalaven tres cistelles fàcils a Carlos i Jose Ramón que entraven soletes a canasta mentres els defensors rivals en la nostra pista veien com el baló creuava el cel de toooot el camp per anar a mans d’algun jugador nostre ràpid que anotava amb facilitat (71-56 a falta de 3 minuts per a la fi). Eixa defensa, arriscada clar, s’ha de fer bé o firmes la derrota. Algo o algú no es va ficar al lloc en eixes tres jugades puntuals, i va trencar la remontada que havien treballat durant el quart.

Els últims tres minuts tingueren tirs lliures ficats per Miquel (grandíssim partit del veterà jugador d’Alberic, que va bregar i guanyar la partida a qualsevol dels pivots que se li ficaren davant) i per Modest (ole pel partit del xiquet), respostos per dos cistelles i tirs del Biar (73-62 a falta d’un minut). I en l’últim minut, amb tot el peix ja venut, Modest ficava un triple en un contraatac, sense rebot ni res (el seu tercer triple del partit); Carlos tornava a encistellar a la contra i Galbis rematava amb un altre triple (també el tercer d’ell) a falta de pocs segons per al pitit final.

A la fi: 83-62. Partit dur i emocionant, vistòs per a la gent de la grada (que hi ha que dir i AGRAÏR que es quedaren fins el final) i que ajusta encara més la situació dels quatre primers classificats del grup. Nosaltres esperem que el Biar guanye la lliga (senyal de que nosaltres guanyem la setmana que ve al Sax), una lliga que és d’ells mereixcudament. L’any que ve en Primera deuràn buscar dos llançadors per a anotar més de lluny i obrir defenses per als seus grans jugadors interiors.

Com anecdòtic podem dir la reaparició de Quique Pedrón després de dos mesos d’absència després de la seva operació de genoll. Va aplegara a la fi del 3er quart des de València, va preguntar si algú tenia una equipació de sobra, es va canviar pitant i encara li va donar temps a eixir tres minuts al final per a fer una falta en atac (“Made in Quique Perdón”), provocar una tècnica, guanyar tres rebots i recuperar un baló en defensa. Ens alegrem per ell.

Parcials: 26-20, 11-15, 22-14 i 24-13.

Anotadors:

- Galbis: 28 punts, 7/9 en tirs lliures i 3 triples.
- Carlos: 21 punts, 1/5 en tirs lliures i 4 triples.
- Jose Ramón: 11 punts i 1/4 en tirs lliures.
- Modest : 10 punts, 1/2 en tirs lliures i 3 triples.
- Miquel : 5 punts i 3/5 en tirs lliures.
- Miguel : 4 punts i 0/2 en tirs lliures.
- Álvaro : 2 punts i 2/2 en tirs lliures.
- Vicent: 2 punts.

Des de la línea de personal, encara que per damunt del 50%, ferem 16 i fallarem 13 tirs.

Agraïr a Modest per haver-se passat la vesprada (des de les 15h fins les 21:30h) al pavelló, i a tota la gent que estigué en la grada. Així dona gust jugar, de veritat. Gràcies. Esperem que la setmana que ve també ens acompanyen.