Partit disputat el diumenge a les 10:30h del matí, un hora que no fa massa gràcia a la majoria, en el pavelló d’Almussafes; un edifici del qual tenen molt que envejar la majoria de pavellons que coneguem (el de Canals inclós). Acudirem amb 3 baixes, suplides amb un parell de jugadors de l’equip Júnior, Pau i Pedro, que vingueren a tirar-nos una maneta.
Durant el calfament ens adonarem que a l’equip local l’entrenava Félix Herraiz, que fou un dels integrants d’aquell equip que va guanyar el MundoBásket Júnior de Lisboa, company de Gasol, Navarro i companyia. L’any passat inicià la temporada en el NB Xàtiva, però no sabem ben bé per què no va acabar tansevol el campionat.
El partit tingué un inici demolidor, amb un final del primer quart on en el marcador ficava un 8-30 que pintava molt però que molt molt bé. Els d’Almussafes tenien pinta més bé d’un equip que poc tindria a fer esta temporada en aquesta categoria. I nosaltres estiguerem prou encertats, la veritat. Però és que els locals ens ho possaven fàcil: pèrdues de baló sense pressió, mals passes que tallavem en primer línea, mal balanç defensiu, una zona mal feta que ens permetia tirar soles amb poc de moviment de pilota i un joc interior molt endeble per als nostres jugadors grans. Qualsevol equip amb dos pívots grans i pessats els farà un drap, per mal que em sapiga dir-ho així.
I el segon quart, el mateix que l’anterior: 5-26. Contratacs, rebots fàcils, talls de baló continus, triples i facilitats baix l’anella rival... mentrestant, els locals reclamaven TOT. Per a ells, s’estava cometent una injustícia. Totes les jugades reclamaven falta, totes les faltes que els pitaven estaven mal senyalades, tots els nostres moviments eren passos i tots els bloquejos eren en moviment... per lo vist, ens haviem confabulat amb els àrbitres per a -jugant sense massa intensitat- ficar en el marcador un 13-56. De fet, hi hagué certa permissibilitat o mànega ampla, vist el tanteig, per a que totes estes protestes foren airades, amb gestos i paraules despectives, alguna patada al baló contra la paret i algún gest poc esportiu, no foren sancionats per la parella d’àrbitres. “No entrem en el seu joc. Mentres no ens fem mal, no passa res”... és una expressió que no m’agrada gastar.
Però bé, com es sol dir: “qui no vullga pols, que no vaja a l’era”. Encara que no llueix ni es disfruta massa en partits com aquest. Ja no per el nivell del rival, aixó és lo de menys, sinò per la seva actitut, reacció i comportament.
Al descans parlarem del tema amb els àrbitres, ells ens demanaren calma i que no entrarem en discussions ni joc brut, nosaltres comentarem el baixar l’intensitat per a tampoc fomentar eixes reaccions... i eixa fou la història dels dos quarts següents. Al tercer quart, un tanteig de 19-22 deixava clar que el partit no era el mateix. I en l’últim, el tanteig de 24-19 deia exactament aixó... sols que en este últim període ja els ànims d’alguns jugadors nostres tocaren fons i en alguns moments va tocar dir “fins ací hem aplegat”. Curiosament, en un partit en el que guanyem sobradament, no defenem amb intensitat i el rival perd les formes continuament, l’equip amb més tècniques senyalitzades siguerem nosaltres.
A la fi: 56-97. Un partit sense cap història més que el veurens per fer esport un diumenge de matí, jugant molts minuts tots els jugadors i on els dos juvenils, Pedro i Pau, estigueren en pista vora mig partit i anotaren 20 punts entre els dos. Enhorabona per a ells.
Animar als de Fèlix Herraiz a seguir entrenant i millorant, però també demanar-los més esportivitat i autocrítica. Pel que porten jugat enguany, més els val prendre’s la temporada més en calma. Millor per a ells, per a la seva tensió i per evitar disgustos... l’any que ve, més i millor. A jugar i a disfrutar, que és per al que estem tots.
Per la nostra part, ja portem un 5-1 que ens coloca cinquès en la classificació del grup D de Primera Zonal, empatats amb el CD Onil. Precisament serà l’Onil el proper equip que ens visitarà el proper dissabte 27 al pavelló Ricardo Tormo de Canals. El partit serà a les 18h, així que tot aquell que vullga venir a animar serà benvingut. D’aquest enfrontament eixirà un equip que es colocarà tercer i un altre que seguirà en el “pelotó de capdavant”.