De nou guanyem.

Ahír al pavelló de la Rutgla de Montesa jugarem davant el Novelda l'últim partit d'aquesta extranya franja d'un mes que tants mals resultats ens ha donat. Després de tres partits seguits perduts, tocava espabilar i alçar el vol abans de "recuperar" el pavelló de Canals una volta passen les festes que hui comencen.

Abans, a les 16h, l'equip de Preferent jugava un important partit davant el Moixent. Als moixentins, la victòria els  apropava als llocs d'ascens. A nosaltres, la derrota ens ficava en llocs de descens. Quatre jugadors de l'equip de Zonal (Bernardo, Rafa, Javi i Meneo) foren convocats a última hora per a aquest partit i colaboraren en la mesura que pogueren en la ajustada victòria dels "locals" per un sol punt. A l'inici de l'últim quart, el Canals guanyava de 15 punts... i en l'últim minut, els moixentins tingueren diferents opcios d'emportar-se el partit. Felicitar als "guerrers" pel seu partit i agraïr-los que demostren eixe bon joc i entrega, de la que molts deuriem d'aprendre.

El Júnior, a la mateixa hora i en el poliesportiu de Canals, guanyava també per poc el seu partit. Enhorabona també per a ells. La setmana que ve visiten al líder del seu grup i molt tindran que millorar si volen plantar cara.

Per la nostra part, a les 18h jugarem contra el Novelda. Equip jove "de la nostra lliga", atlètic i amb molt bona maneta, amb el que estavem empatats (6-4) i del que poc sabiem. De nou tornavem a ser tots (al fi) i sols el cansanci dels que acabavem de jugar l'anterior partit es veia com a l'únic inconvenient.

El partit començava extrany, els cinc primers minuts portaren a un marcador de 5-2, que deixava clar les imprecissions en un i altre equip. La major presència del nostre joc interior es va fer notar per a aplegar a la fi d'aquest periode amb un marcador soset de 11-7.

El segon quart va donar lloc a totes les rotacions restants i a la tonteria general. Abans era el "maleït tercer quart" i ara pareix que al segon quart ens tornem carabasses.. Anotarem 16 punts, que fou més del que ferem al primer. Però els noveldencs ens endossaren 28 tantos. Estavem fora de lloc, ja no sols pel grapat de triples i contraatacs que reberem, sinò perquè no sabiem què fer, ni per on tirar... És clar que els visitants tingueren molt d'encert, però també fou propiciat pels nostres errors. Tot açó es portà de nou a renegar de tot, a desquiciar-nos amb tots, a discutir amb companys i àrbitres... Bernardo molt nerviós, Quique Pedrón se'n anà dutxar-se, Pepe no volia jugar...  Ho estavem fent mal tots, no sols els àrbitres. Un parcial de 16-28 no se li pot tirar la culpa a ningú més que a un mateix... Al descans: 27-35.

El tercer quart començà molt igualat, amb repartiment de cistelles a les dos bandes (tanteig de 7-7 als 5 primers minuts). Nosaltres tornavem a intentar jugar per dins i ells ens tancaven molt bé eixes opcions. Els visitants ja no tenien tirs tan còmodes i de prop de l'anella no encertaven. Ací vingué un parcial de 12-4 que ens tornava a ficar en el partit (46-46). Nosaltres estavem forts i embalats i eren ara els noveldencs els que estaven fora de lloc.

L'últim periode començava de nou amb intercanvi de cistelles (8-8 als primers 4 minuts). Després, amb l'eliminació del seu jugador interior més gran, les nostres opcions de victòria es feien visibles. Quique i Rafa eren massa kilos per als joves noveldencs i es feren els amos de la pintura als dos costats de la pista i, junt amb Javi, dominaren tots els balons per l'aire. Els visitants sols encertaren una cistella i un triple d'ací al final del partit i nosaltres "ens dedicarem" a llençar tirs lliures. Tot siga dit, en l'acta hi han més "guionets" dins dels parèntesis que números... mirant l'acta donem molta llàstima. És igual que la d'un equip d'infantils, que no tenen força per a aplegar a l'anella.

El cas... 74-59. Victòria mal treballada, però victòria.

Felicitar al Novelda pel seu partit i "agraïr-los" (ho dic amb ironia, però sense acritut) que no tingueren l'encert del segon quart, perquè jo me les veia ja negres... Amb l'eliminació del seu pivot alt i el desencert des de lluny, menguaren respecte al resultat. Ànim per al que resta de temporada i ens veiem en la tornada.

Agraïr a Paco, de Montesa, per garantir l'aigua calenta per a després dels partits. L'anterior jornada "en casa" fou horrible veure 2 ºC al carrer i caure l'aigua gelada (que els ho diguen als de Muro).

També als dos Delegats de Camp: un, per passar-se tota la vesprada, vora quatre hores allí sentat; i l'altre per  esperar pacientment a que els àrbitres es dutxaren, fent de "segurata".

Per la nostra banda, continuem siguent aixó: una banda. Aquesta setmana recuperem el pavelló on entrenem i juguem, a veure si la cosa millora. La setmana que ve juguem en Genovés (1-10) a les 16h. Esperem acabar la primera volta amb un 8-4, que seria tot un regal i sorpresa.