De nou el MADREMIA CANALS guanya dos partits consecutius!! (feia mes i mig que no passava, encara que el balanç en el que portem de 2009 continua siguent dolent amb 4 partits guanyats i 5 perduts) Quasi ja no recordavem el que aixó significava!! :P Aquesta vegada, davant un C.B. Banyeres que aplegava amb moltes ganes, donat que si ens guanyava ens avançava en la taula classificatòria d’aquest grup E de 2on Zonal. I amb l’alicient que quan jugarem allí en l’anada, guanyarem de sols un punt, trencant-los la imbatibilitat a la seva pista que portaven fins eixe moment. L’encontre, ademés, va servir per a millorar la imatge que veniem donant en els últims partits, anotant 10 dels 11 jugadors de l’equip i, ademés, remuntant un marcador contrari tot el partit.
Els de Banyeres es presentaven en Canals amb una bona ratxa en el que portem d’any (6-2) i menjant-nos l’orelleta, ocupant la quinta posició en la taula. Aparegué amb un equip molt alt, jugadors que no hi estigueren en l’anada (on nosaltres també anarem “en cuadro” i amb Bernardo com a entrenador) i aixó, mirant la nostra banqueta plena de gent ràpida però menuda, era algo que ens obligava a fer bé les coses. Nosaltres teniem per al joc interior a Miquel (que acabava de papar-se un partit en Montesa amb l’equip de Preferent), Jose Ramón (conegut i experimentat pívot XD) i Quique (que el dilluns l’operen del genoll XDDD i allí estava l’home, donant-ho tot).
Comença el partit i molta igualtat en la pista (15-11 als 8 minuts de joc… amb 6 punts de Quique, 4 de Jose Ramón, un triple de Carlos i una cistella de Madremía). Nosaltres teniem els rebots, eixides ràpides i el rival no estava encara ficat en el partit. I, aplegat aquest punt i minut, vingué el punt d’inflexió: varies jugades mal elaborades, personals en defensa, en el rebot i en atac, algunes d’elles innecesaries i picabaralles inocents amb técnica inclusiva per a Miquel per cridar, donaven la possibilitat al Banyeres d’endossar-nos un parcial de 0-8 per aplegar a la fi del primer quart amb el marcador 15-19. Llevat d’eixos dos minuts “fatídics”, en defensa estavem ben posats, els rebots eren tots de Miquel, Quique i Jose Ramón estaven molt actius en atac, i a Carlos se li veien moltes ganes. Inclús la gent que va entrar a la fi del quart per a fer rotacions entrava amb força. El forat en la defensa dels visitants era el mateix que en l’anada, però els nostres “tiradors” no estigueren entonats. I contra un equip més alt que tu, si no claves els tirs o no els fas correr, serà complicat guanyar-los en la pintura.
El segon quart vingué esperançador: una canasta d’Àlvaro i dos tirs lliures clavats per Galbis, empataven el partit (19-19) en sols un minut de joc. Però fou sols una il.lusió. En els tres següents minuts, el Banyeres ens enfosà amb un parcial de 2-15 que ens deixava clar que no havien vingut a passetjar-se per ací (21-34). D’ací fins el descans, intercanvi de canastes amb protagonisme de Modest i Galbis, per aplegar a la fi del 2on quart amb un marcador desfavorable de 32-40, però que –conforme havia anat a ratos el partit- deixava tot obert per a la segon part del partit. Els canvis no ens afavoriren i a ratos jugarem amb sols un pívot o inclús amb 3 jugadors de menys de 1’80 en la pista, mentres el rival tenia al menys 3 “samarros” que feien pols la nostra anella amb canastes fàcils i rebots que afavorien els seus contraatacs. Era graciós veure a jugadors nostres de apenes 65 kgs defenent a contraris amb moltíssima més grandaria i pes.
A la represa hi hagueren millors sensacions, haviem canviat la defensa i aixó ja no li vingué bé als de Banyeres. Aixó afavorí les nostres eixides rápides (realment, la nostra gran arma). Així i tot, sols una canasta (de Tito) en els 4 primers minuts era molt poc vagatge anotador i, encara que el rival sols anotava una canasta per minut, el marcador era 34-46. Hi hagueren de nou canvis i la cosa eixí bé: Galbis començava a enxufar-se (al 2on quart jugà prou apàtic), Carlos feia un altre triple i fins i tot Miguel feia una canasta!!! (aquesta dada l’entendrà tota aquella persona que conega al nomenat i el seu joc :P). Final del 3er quart i el marcador deia que estavem ahí: 48-52, per fi un quart amb tanteig favorable (16-12).
Últim quart, calia posar-ho tot. En 5 minuts ens avançarem en el marcador, amb un Jose Ramón molt enxufat i Galbis continuant el seu recital. Un triple del mateix firmava un parcial de 10-2 als cinc minuts jugats (58-54). Però el Banyeres no anava “de bulto”, i en els dos minuts següents ens ficà un parcial de 1-10. El garrot havia aplegat a la pista i a un i altre equip no li feia cap vergonya pegar una garrotà per a evitar canastes fàcils. A uns els agradarà, a altres no tant… (qui em conega ja sap el que pense al respecte)… però la falta es part del joc, per sort o desgràcia. Potser la diferència estiga en el anar a fer la falta o anar a fer mal. A falta de minut i mig per a la fi de l’encontre, dos triples de Carlos i de Galbis tornaren a posar-nos per davant (65-64). La cosa estava de lo més emocionant (la gent de la grada s’ho va pasar de cine en aquest tram del partit). Canasta dels visitants i temps mort. Un temps mort que ens vingué com aigua beneïda. A la represa, dos contraatacs amb Modest, Galbis i Carlos com a protagonistes, posaren un 70-66 quedant 50 segons per a la fi. De nou canasta del seu jugador núm. 16 (molt enxufat tot el partit). Baló ben lluitat per Álvaro, eixida rápida, personal per a parar la contra i dos tirs per a Galbis que els ficà dins. Personal de Miguel i el contrari sols posava un tir (72-69). El segon llançament va pegar en l’anella, va volar per l’aire a càmera lenta i, d’entre el muntó de braços, es va enlairar una mà curtida en el món de la taronja per arrancar la pilota del cel i ficarse-la al pit arrancant amb força qualsevol ma que se li ficava pel mig. Personal a Miquel, que va clavar el segon tir lliure. 10 segons de joc, atac “suicida” dels visitants (que tots suposavem que la jugaria el 9 o el 16), primer tir mal fet i el rebot per a ells. En l’eixida del baló per a un tir exterior de nou, Carlos va tallar el baló i ahí s’acabà un partit intens i lluitat, amb emoció i de tot un poc. Al final: 73-69.
La setmana que ve, mentres Júnior i Senior juguen en Enguera-landia, rebrem el dissabte a les 16h al C.B. Monòver que, com nosaltres, porta un 2009 prou fluixet (2-6).
Estadístiques d’anotació:
Galbis 38 9/11
Beniel 9 3 triples
Pedrón 6
Modest 6
Jose R. 5 1/2
Madre 2
Álvaro 2
Tito 2
Miguel 2 XD jo vaig fer alguna canasta?
Miquel 1 1/2
No hay comentarios:
Publicar un comentario