A l’hora de començar el partit el rival de Pinós no estava present. I quan ja ens haviem repartit per a fer una paxangueta… una cridada de telèfon ens advertia de que venien cap a Canals. Apleguen els 7 xicons ja pasada l’hora. Teoricament a les 20:15h es xiula l’inici del partit i si no estàn 5 jugadors presents a la pista es dona el partit per guanyat als locals per un tanteig de 2-0. Doncs bé, a les 20:15h l’àrbitre pita uns “tres minuts” dels més llargs que he vist en molt de temps. Total que finalment anavem a jugar el partit.
Miguel, Vicent, Adrián, Jose Ramón i Miquel d’inici. Els pobres 5 titulars del Pinós, sense calfar ni res, clar. I ací es va jugar l’únic quart amb història del partit (interesant, més que res pels despropòsits nostres): qui tenia que botar baló –un servidor- estava massa ansiós, qui tenia que llançar a distància estava poc encertat, qui tenia que correr els contraatacs estava poc fi, qui tenia que fer cistella baix de canasta tampoc estava encertat, qui… i així podriem parlar de tots i cadascú. Però com tampoc hi ha que fer sang i també teniem davant un rival fresc i amb ganes (amb tots els meus respectes: hi ha que tindre moltes GANES per a vindre de Pinós fins ací, el “grupet” que eren, per a que els anava a caure i més que a jugar, a patir). 13-8 en un quart en el que jo crec que ningú de l’equip ferem bé les coses, ni estiguerem centrats en el partit.
Segon quart: jovenalla a la pista i fi de l’emoció. Sols dir que el parcial de 34-6 deixava clar que lo del l’inici del partit havia sigut una cosa rara. També els visitants ja tiraven de menys a més gent que omplira la seva banqueta mentres –en aquest sí- nosaltres rodavem jugadors continuament i donavem frescor i velocitat en la pista. Al descans: 47-14 i molta relaxació en la banqueta.
Tercer quart i más de lo mismo… 26-3 de parcial en el temps en que els amics de Pinós ja estaven un tant desquiciats (i cansats, pobres) i nosaltres ja jugavem sense presió i amb algo de desencant (73-17).
Començavem l’últim quart amb una intenció: aplegar als 100 punts (per cert, xifra que fins ara MAI havia aconseguit el segon equip del BC Canals) sols a base dels nostres atacs, sense presionar al rival i esperant-lo en la nostra zona. No era tan fàcil; de fet, als primers 5 minuts el parcial era de 8-8 (81-25). Però amb molta intensitat i velocitat, un parcial de 20-2 en tan sols 4 minuts colocava en el marcador un 101-27 que ja donava gustet a aquest partit.
A la fi: 106-31. Partit sense massa treiat, amb la gràcia de suar un ratet jugant a bàsket contra gent de fora i la dada dels 100 punts… poc més.
Cal agraïr als amics del Pinós l’esforç en vindre a jugar, encara que com. Ací també sabem ben bé el que és acabar l’últim tram de la temporada anant 5 i 6 a jugar els partits “per pasar el rato” (i no rebre sanció econòmica de Federació). Ho sentim per ells i els animem a acabar la temporada el millor possible i començar l’any vinent amb prou gent i més compromesa.
També agraïr als xavals: Nacho i Óscar que es quedaren a jugar amb nosaltres i reforçar-nos (sobretot en pulmó i edat) després d’haver jugat tot un partit amb victòria contra l’Alcoi.
Dades d’enfermeria: tenim a Quique acabat d’operar, a Tito amb tendinitis al braç, a Sergio encara en la Magdalena… i ara Adrián també fotut del peu per un esguinç al turmell esquerre al tercer quart. Al loro, perquè la setmana que ve toca jugar en Castalla i ara ens queden 4 partits molt complicats (preguem per a que Biar, Sax i Villena tinguen algún bac tontet) que no tindràn res a veure amb el de hui.
Dades estadístiques: com hem dit abans, aquest equip mai s’havia superat la barrera dels 100 punts. Eixos tres dígits no havien fet falta al marcador –fins hui- en cap partit del “Senior B” del Bàsket Club Canals en les seves 5 temporades d’existència (3 en l’etapa anterior i aquestes 2 últimes). I no sols aixó!! Sinò que ademés maí havia conseguit una diferència tan abultada: 75 punts. Ademés, aquest balanç que portem enguany després de 20 partits jugats (15-5) és similar al que l’any passat l’equip que quedà segon amb un planter amb molt més nivell (sense desmerèixer a ningún dels actuals components, jo d’entre ells). Per lo que no ens cansem de repetir que podem considerar com a molt bona la campanya 2008-2009 per al “Senior B” del BC Canals.
Per últim, el jugador que ha tingut la destressa, la gràcia, l’elegància i la valentia d’encistellar aquesta pilota que posava el 101 al marcador del pavelló Ricardo Tormo de Canals, ha sigut alçat en braços pels seus companys fins el vestidor i -després d’agraïr però negar les intencions d’alguns d’ensabonar-lo en la dutxa- ha sigut guardonat pel BC Canals per formar part de l’história d’aquest equip. En breu, es penjarà una camiseta amb el dorsal 6 al sostre del pavelló.
Dades d’anotació, tirs lliures i triples:
Galbis: 29 5/7 i 2 triples
Carlos: 19 1/2 i 2 triples
Nacho: 13 2/2 i 1 triple
Álvaro: 10 0/2
Jose R.: 10
Vicent: 9 1 triple
Óscar: 7
Miquel: 5 1/2
Miguel: 2
Cal dir que els taules –molt simpaticots- estaven algo tololos… i no s’han aclarit massa en el tema dels dorsals i l’acta. Ho dic per si algú trau comptes i no li quadra el que ha fet. (i sí, ja he vist jo també que en total sumen 104 punts… però m’he repasat vint voltes l’acta arbitral –en la que tot està correcte- i no trobe de qui són eixos dos punts ditxosos!!).
Miguel, Vicent, Adrián, Jose Ramón i Miquel d’inici. Els pobres 5 titulars del Pinós, sense calfar ni res, clar. I ací es va jugar l’únic quart amb història del partit (interesant, més que res pels despropòsits nostres): qui tenia que botar baló –un servidor- estava massa ansiós, qui tenia que llançar a distància estava poc encertat, qui tenia que correr els contraatacs estava poc fi, qui tenia que fer cistella baix de canasta tampoc estava encertat, qui… i així podriem parlar de tots i cadascú. Però com tampoc hi ha que fer sang i també teniem davant un rival fresc i amb ganes (amb tots els meus respectes: hi ha que tindre moltes GANES per a vindre de Pinós fins ací, el “grupet” que eren, per a que els anava a caure i més que a jugar, a patir). 13-8 en un quart en el que jo crec que ningú de l’equip ferem bé les coses, ni estiguerem centrats en el partit.
Segon quart: jovenalla a la pista i fi de l’emoció. Sols dir que el parcial de 34-6 deixava clar que lo del l’inici del partit havia sigut una cosa rara. També els visitants ja tiraven de menys a més gent que omplira la seva banqueta mentres –en aquest sí- nosaltres rodavem jugadors continuament i donavem frescor i velocitat en la pista. Al descans: 47-14 i molta relaxació en la banqueta.
Tercer quart i más de lo mismo… 26-3 de parcial en el temps en que els amics de Pinós ja estaven un tant desquiciats (i cansats, pobres) i nosaltres ja jugavem sense presió i amb algo de desencant (73-17).
Començavem l’últim quart amb una intenció: aplegar als 100 punts (per cert, xifra que fins ara MAI havia aconseguit el segon equip del BC Canals) sols a base dels nostres atacs, sense presionar al rival i esperant-lo en la nostra zona. No era tan fàcil; de fet, als primers 5 minuts el parcial era de 8-8 (81-25). Però amb molta intensitat i velocitat, un parcial de 20-2 en tan sols 4 minuts colocava en el marcador un 101-27 que ja donava gustet a aquest partit.
A la fi: 106-31. Partit sense massa treiat, amb la gràcia de suar un ratet jugant a bàsket contra gent de fora i la dada dels 100 punts… poc més.
Cal agraïr als amics del Pinós l’esforç en vindre a jugar, encara que com. Ací també sabem ben bé el que és acabar l’últim tram de la temporada anant 5 i 6 a jugar els partits “per pasar el rato” (i no rebre sanció econòmica de Federació). Ho sentim per ells i els animem a acabar la temporada el millor possible i començar l’any vinent amb prou gent i més compromesa.
També agraïr als xavals: Nacho i Óscar que es quedaren a jugar amb nosaltres i reforçar-nos (sobretot en pulmó i edat) després d’haver jugat tot un partit amb victòria contra l’Alcoi.
Dades d’enfermeria: tenim a Quique acabat d’operar, a Tito amb tendinitis al braç, a Sergio encara en la Magdalena… i ara Adrián també fotut del peu per un esguinç al turmell esquerre al tercer quart. Al loro, perquè la setmana que ve toca jugar en Castalla i ara ens queden 4 partits molt complicats (preguem per a que Biar, Sax i Villena tinguen algún bac tontet) que no tindràn res a veure amb el de hui.
Dades estadístiques: com hem dit abans, aquest equip mai s’havia superat la barrera dels 100 punts. Eixos tres dígits no havien fet falta al marcador –fins hui- en cap partit del “Senior B” del Bàsket Club Canals en les seves 5 temporades d’existència (3 en l’etapa anterior i aquestes 2 últimes). I no sols aixó!! Sinò que ademés maí havia conseguit una diferència tan abultada: 75 punts. Ademés, aquest balanç que portem enguany després de 20 partits jugats (15-5) és similar al que l’any passat l’equip que quedà segon amb un planter amb molt més nivell (sense desmerèixer a ningún dels actuals components, jo d’entre ells). Per lo que no ens cansem de repetir que podem considerar com a molt bona la campanya 2008-2009 per al “Senior B” del BC Canals.
Per últim, el jugador que ha tingut la destressa, la gràcia, l’elegància i la valentia d’encistellar aquesta pilota que posava el 101 al marcador del pavelló Ricardo Tormo de Canals, ha sigut alçat en braços pels seus companys fins el vestidor i -després d’agraïr però negar les intencions d’alguns d’ensabonar-lo en la dutxa- ha sigut guardonat pel BC Canals per formar part de l’história d’aquest equip. En breu, es penjarà una camiseta amb el dorsal 6 al sostre del pavelló.
Dades d’anotació, tirs lliures i triples:
Galbis: 29 5/7 i 2 triples
Carlos: 19 1/2 i 2 triples
Nacho: 13 2/2 i 1 triple
Álvaro: 10 0/2
Jose R.: 10
Vicent: 9 1 triple
Óscar: 7
Miquel: 5 1/2
Miguel: 2
Cal dir que els taules –molt simpaticots- estaven algo tololos… i no s’han aclarit massa en el tema dels dorsals i l’acta. Ho dic per si algú trau comptes i no li quadra el que ha fet. (i sí, ja he vist jo també que en total sumen 104 punts… però m’he repasat vint voltes l’acta arbitral –en la que tot està correcte- i no trobe de qui són eixos dos punts ditxosos!!).
No hay comentarios:
Publicar un comentario