Arrivarem al partit a bon hora i amb una basca que feia pensar el fer qualsevol esport amb les baixes de Meneo i Carlos Beniel, perquè a partir d'ara jugarà a l'equip B, i amb moltes ganes de guanyar a l'únic equip que fins ara no havia perdut a casa. Ja en el calfament la cosa feia més bona olor que al partit de Burjassot, la gent estava ficada i amb convenciment que podiem guanyar.
Comença el partit i amb la basca que feia els dos equips fallaven coses realment fàcils però es notava i palpava la tensió ja que, tant ells com nosaltres, teniem molt de respecte al rival. Al primer quart va finalitzar amb certa igualtat, aportant ells els punts principalment de la ma del seu jugador núm. 13.
Començá el segon quart i aparegué la figura del seu jugador núm. 8 IVAN que des de la cantonada va fer quasi consecutius 4 triples amb un home damunt, cosa que els dona certa ventatja al marcador (per cert molt bó per al públic però fatal per a controlar el tanteig els jugadors). Peró el Rte. la Gavina anava a guanyar aquest partit i a base d'un joc interior primorós, amb menció especial per a TERMINATOR XUS i amb menció d'honor per al xiquet GALBIS --50 PUNTS VA FER LA CRIATURA--, junt a la resta de l'equip va fer que es remuntara el patit fins a la fi del quart 37-37 i la sensació per banda de la graderia que el líder podia punxar per segona vegada consecutiva amb el CANALS.
Al començament del tercer quart va ocorrer la jugada que al meu pareixer va decidir el partit. Terminator Xus pujà damunt de la zona i, amb l'intent de defendres ell mateix, trau els braços cosa la qual aprofita el jugador núm. 8 IVAN per a deixar-se caure (ojo, no dic que no el fregara lleument però no el va matar; o Ivan no t'enrecordes de la jugada que li feres al partit d'anada al nostre pívot RAFA?), fet aquest que es saldà amb dos técniques per als dos jugador i tots els jugadors del Montesa descentrats per l'acció. En este quart es quan el joc fluid i amb transicions ràpides va decantar que el Rte. La Gavina es desenganxara al marcador.
Al principi de l'últim quart el nostre base ANTONIO en la presió a una bola treta per Montesa se'n va dur un colp a la boca que el va deixar KO (un forat que li atravesà el llavi de dins a fora, dos puntets).Però ni aquest contratemps impediria la victòria que fins moments muntava als 20 punts de distancia. En un intent desesperat i donat que la graderia espentava, a base de MOLT DE GARROT com te que fer un equip, el Montesa reduí la diferència fins a 8 punts (també s'ha de dir que amb certa passivitat arbrital, encara que els arbrits estigueren molt serens).
A la fi, victòria per 75-88, amb tot l'equip gaudint de la victòria i amb les següents reflexions:
Va vindre fenomenal lo de l'anònim per a que l'equip espabilara.
L'entrenador va estar perfecte amb els camvis.
Hem demostrat que junt al MONTESA, MOIXENT I EL BURJASSOT SIGUEM DE JUNY L'EQUIP MILLOR DE LA CATEGORIA I QUE PUGUEM GUANYAR LA LLIGA AQUEST ANY (ESTIGUEM A UN PARTIT DEL MONTESA AMB EL BASQUET-AVERAGE A FAVOR).
I PER ÚLTIM, QUE ANEM A GUANYAR LA LLIGA AQUEST ANY PER QUE ELS JUGADORS HO TENEN CLAR
4 comentarios:
Esta crònica fa risa!!!jajaja!
Vicent
XD Vicent, has de entendre també el punt de vista de Miquel ;) ell és molt... pasional, un crack.
Llàstima que no estigueres bé encara, xiquet. Millorat!
Enhorabona per la victòria i gràcies per el xicotet resum, Miquel.
Dir tres cosetes:
La primera, és el fet de que a tots ens agraden aquestos partits. Hi ha molt de pique (sa i amistós, ojo), molta tensió i moltes ganes. I aixó jo ho veig genial. Llevat de la cosa rara de l'any passat a Canals, els partits aquestos solen ser molt ajustats i intensos. Jo veuria just que el Montesa quedara primer enguany, per cert. Ademés, som equips amics i, abans que guanyara la lliga el NBX o el Claret, preferisc que la guanyaren els toputs :P
La segon, és mentar a tots aquells que riuen amb aires de grandessa dient alló de que "si no fora per Galbis, el B no guanyaria cap partit"... "es que Galbis és qui fa les canastes al B"... "menos mal que està Galbis en el B"... etc. No dic res més .
I tercer, trencar una llança a favor de Ivàn Ballester. Com tants altres, un jugador que ningú disfruta jugant contra ell, però que fa equip i dona gust jugar amb ell. Amb la seva peculiar manera de jugar els partits i que, quan s'acaba i sona el final, tan amics. Hi ha qui no sap entendre eixa diferència i arrastra males cares i punxadetes durant temps després. Al joc hi val tot... tot, sense aplegar a fotre al rival, clar. Jo sóc el primer que si hi ha que picar al contrari o pegar-li alguna trompada per a marcar territori, ho fa. Ademés, és un clar exemple de dedicació al basket (com a monitor ara mateix de l'escola de basket de Canals) i de club, no de bades el Montesa continua ahí per gent com ell. Més d'un jugadoràs i simpatiquísim podria prendre exemple i arrimar un poc més el muscle.
Molts de Canals recordarem aquell partit, fa 4 anys, en Guadassuar... on un sol jugador nostre (que no es mala gent, però tampoc és un sant :P) va desquiciar i es va carregar per expulsió directa a 4 jugadors rivals i l'entrenador (per cert, ahir vaig veure als germans Espil en Xàtiva... els anys passen per a tots). I a l'eixida teniem a tot un equip rival i afició local volent-lo agafar de cara XDD, que vingué la Guardia Civil i tot, recordeu? Aixó, algún dia, el mateix implicat podria currar-se un resum d'aquell partit i penjar-lo en la secció de Anècdotes ;)
Què punts de vista tan diferents!!! En quant una crònica i l'altra (basketmontesa.blogspot.com)En la jugada de Chus amb Ivan es deixa caure i en la del base Toni se'm porta ell la trompa... Encara pareixerà que Chus ho fa sense mala intenció i Sergio, fent de base del insustituible de Vicent, li pegà a fer mal... la vida al revés... Sols cal conéixer a Sergio, que està clar que no és un sant però no ho fa amb mala sang i damunt de ser alguna cosa era falta d'Antoniet i a Chus, que porta el pique fins acabar el partit amençant en el vestidor... AIXÒ SI QUE ÉS PATÈTIC
Publicar un comentario