Acudirem a Monòver 8 jugadors, encara amb les baixes de jugadors importants com Quique i Javi (lesionats), i sense el reforç de cap jugador Júnior (per una decissió que no entenc ni compartisc, però respete). Dos coses rares en cada cotxe en l’anada feren que apenes ens donara temps a calfar, encara gràcies que un àrbitre va aplegar 15 minuts tard.
Cal dir que el nou pavellonet anexe de Monòver era un caramelet. Menut, acollidor, una grada mínima retràctil i un grapat de cistelles abatibles. Aixó és un pavelló útil i pràctic, enveja sana.
El primer quart començà amb un triple dels locals, donada la facilitat en que nosaltres ens colocarem i el xicon, al veure que estava soles i ningú se li apropava, va tirar tan tranquilet. Eixa relaxació ens passaria factura més endavant. Als cinc primers minuts el marcador ficava un 9-8 que indicava una igualtat un poc extranya. De fet, vinguè un parcial de 8-0 per als de Monòver que ens obligava a espavilar. Dos intervencions de Rafa, un triple de Quique Pedrón i una entrada de Meneo, ajudaven a que els locals no se’n anaren de massa (21-17).
Al segon quart hi hagué una versió diferent del partit. Ells vegeren que Rafa es feia fort prop de l’anella i es tancaren, cosa que va permetre que els nostres exteriors gaudiren de més oportunitats. De fet, si hagueren entrat la mitat dels tirs “còmodes” que llençarem, la realitat en aquest quart haguera sigut encara més favorable per a nosaltres. Així i tot, Bernardo, David i Quique Pedrón tingueren opcions que aprofitaren a mitja i llarga distància i Hugo també va fer mal a la contra. Empat a 43 al descans.
Si ells desprotegien la zona, Rafa era imparable. Però si ens deixaven tirar còmodes, sabien que podiem complicar-los el partit. Però, a més de no fer-ho bé en atac, la “merderà” vinguè en defensa o en tot. Perquè fins ací hi haguè un partit distint al que vindria.
Inici del tercer quart amb certa empardalamenta nostra que va propiciar en tres minuts un parcial de 11-3 (54-46). Ferem canvis i la cosa no va millorar. No circulavem bé la pilota, perdiem pilotes prop de l’anella o en mitat del camp, ens furtaven balons i els rebots eren tots d’ells. Els tres següents minuts tingueren un parcial de 16-0... agüita. I, lluny de millorar la situació, vingueren els minuts d’encert del seu jugador número 7, que va donar un recital de moviments en la pintura (sobre no ser massa alt) i de tir a mitja distància, espectacular. 12 punts d’ell més un parell més de triples, deixaven un parcial de 43-11.
En un quart ens havien fet els mateixos punts que en els dos anteriors. Nosaltres, lluny de despertar, ens embobarem més. No hi ha excuses.
L’últim quart fou un tràmit sense massa història amb un tanteig de 22-22. Qualcosa deixava tres quarts amb un tanteig d’empat a 65... i un quart amb un 43-11. Aixó és bàsquet. Resultat final: 108-76.
Felicitar als monovers pel seu bon partit. Veure més de 100 punts al marcador, a més, és motiu de goig i orgull. Demostraren que el lloc que ocupen en la classificació és enganyòs i que al final de la lliga estaran un bon grapat de llocs més amunt.
Per la nostra part... res... possar-nos les piles. No valen excuses d’absències o de falta d’entrenaments o el que siga que es puga inventar cadascú. La setmana que ve rebem al Muro “fora de casa” (para más inri), en el començament d’eixe periode extrany fins passar Sant Antoni en el que no juguem mai en la pista en que entrenem... incoherències de l’esport i la gestió esportiva. CREC que jugarem el dissabte a les 18h en Montesa... però per desgràcia no ho dic amb seguretat.
Anónimo dijo...hola soy de Onil.me parece lamentable la actuacion vuestra y la de vuestro publico,que nos an agredido a 3 jugadores.y a sido un robo bastante descarao pero bastante.en valencia siempre pasa iwal,escasean de todo,con la pasta que hay...solo digo q al bonachon del numero 10 ese grande zurdo q se a ekivocado con el entrenador,el se lanzaba a por los que iban vestidos de albritos,no al 10.este se ha emocionao(como estava en casa y tal)--------------------------------------------.y si si todo el partido llorando os habeis pegao.bueno y que sepais que vamos a denunciaros por las agresiones tras el partido ------------------------------------------------.ah por cierto,los demas jugadores de Canals muy correctos y haciendo honor a su edad(tras el partido digo..)
Anónimo dijo...EL NUMERO 4 AGREDIO A NUMERO 11 DE ONIL SIN RAZON.VETERANOS???,YO DIRIA LO CONTRARIO.CREIA Q ESO YA NO EXISTIA EN EL BALONCESTO,PERO EN VALENCIA SI.-------------------------------
Partit disputat el diumenge a les 10:30h del matí, un hora que no fa massa gràcia a la majoria, en el pavelló d’Almussafes; un edifici del qual tenen molt que envejar la majoria de pavellons que coneguem (el de Canals inclós). Acudirem amb 3 baixes, suplides amb un parell de jugadors de l’equip Júnior, Pau i Pedro, que vingueren a tirar-nos una maneta.
Durant el calfament ens adonarem que a l’equip local l’entrenava Félix Herraiz, que fou un dels integrants d’aquell equip que va guanyar el MundoBásket Júnior de Lisboa, company de Gasol, Navarro i companyia. L’any passat inicià la temporada en el NB Xàtiva, però no sabem ben bé per què no va acabar tansevol el campionat.
El partit tingué un inici demolidor, amb un final del primer quart on en el marcador ficava un 8-30 que pintava molt però que molt molt bé. Els d’Almussafes tenien pinta més bé d’un equip que poc tindria a fer esta temporada en aquesta categoria. I nosaltres estiguerem prou encertats, la veritat. Però és que els locals ens ho possaven fàcil: pèrdues de baló sense pressió, mals passes que tallavem en primer línea, mal balanç defensiu, una zona mal feta que ens permetia tirar soles amb poc de moviment de pilota i un joc interior molt endeble per als nostres jugadors grans. Qualsevol equip amb dos pívots grans i pessats els farà un drap, per mal que em sapiga dir-ho així.
I el segon quart, el mateix que l’anterior: 5-26. Contratacs, rebots fàcils, talls de baló continus, triples i facilitats baix l’anella rival... mentrestant, els locals reclamaven TOT. Per a ells, s’estava cometent una injustícia. Totes les jugades reclamaven falta, totes les faltes que els pitaven estaven mal senyalades, tots els nostres moviments eren passos i tots els bloquejos eren en moviment... per lo vist, ens haviem confabulat amb els àrbitres per a -jugant sense massa intensitat- ficar en el marcador un 13-56. De fet, hi hagué certa permissibilitat o mànega ampla, vist el tanteig, per a que totes estes protestes foren airades, amb gestos i paraules despectives, alguna patada al baló contra la paret i algún gest poc esportiu, no foren sancionats per la parella d’àrbitres. “No entrem en el seu joc. Mentres no ens fem mal, no passa res”... és una expressió que no m’agrada gastar.
Però bé, com es sol dir: “qui no vullga pols, que no vaja a l’era”. Encara que no llueix ni es disfruta massa en partits com aquest. Ja no per el nivell del rival, aixó és lo de menys, sinò per la seva actitut, reacció i comportament.
Al descans parlarem del tema amb els àrbitres, ells ens demanaren calma i que no entrarem en discussions ni joc brut, nosaltres comentarem el baixar l’intensitat per a tampoc fomentar eixes reaccions... i eixa fou la història dels dos quarts següents. Al tercer quart, un tanteig de 19-22 deixava clar que el partit no era el mateix. I en l’últim, el tanteig de 24-19 deia exactament aixó... sols que en este últim període ja els ànims d’alguns jugadors nostres tocaren fons i en alguns moments va tocar dir “fins ací hem aplegat”. Curiosament, en un partit en el que guanyem sobradament, no defenem amb intensitat i el rival perd les formes continuament, l’equip amb més tècniques senyalitzades siguerem nosaltres.
A la fi: 56-97. Un partit sense cap història més que el veurens per fer esport un diumenge de matí, jugant molts minuts tots els jugadors i on els dos juvenils, Pedro i Pau, estigueren en pista vora mig partit i anotaren 20 punts entre els dos. Enhorabona per a ells.
Animar als de Fèlix Herraiz a seguir entrenant i millorant, però també demanar-los més esportivitat i autocrítica. Pel que porten jugat enguany, més els val prendre’s la temporada més en calma. Millor per a ells, per a la seva tensió i per evitar disgustos... l’any que ve, més i millor. A jugar i a disfrutar, que és per al que estem tots.
Per la nostra part, ja portem un 5-1 que ens coloca cinquès en la classificació del grup D de Primera Zonal, empatats amb el CD Onil. Precisament serà l’Onil el proper equip que ens visitarà el proper dissabte 27 al pavelló Ricardo Tormo de Canals. El partit serà a les 18h, així que tot aquell que vullga venir a animar serà benvingut. D’aquest enfrontament eixirà un equip que es colocarà tercer i un altre que seguirà en el “pelotó de capdavant”.
El dissabte al pavelló Ricardo Tormo de Canals jugarem contra el CB Alcoi de Primera Zonal, un equip jove que portava dos partits guanyats i dos perduts, a mitat taula classificatòria. Amb bona cosa de gent en la grada, començarem el partit tenint un primer quart molt extrany. L’equip visitant, jove i ràpid, feia pressió a tota pista... que no els ixquè massa bé. I, així i tot, nosaltres no llençarem ni una sola volta des de la línea de tirs lliures. Parcial de 18-11 i bones sensacions, sols calia que la parella d’àrbitres deixaren de fer el quadre.
Al segon quart, un parcial de 10-5 ens donava bona ventatja en el marcador (28-16) i aprofitarem per donar descans als homens importants i minuts als menys habituals i joves, com per exemple el jugador del Júnior, Sergio Arnau. Madremía i Bernardo, donada la zona tancada, anotaren a mitja distància. Encara que açó no eixí massa bé i els alcoians, que canviaren el seu sistema defensiu respecte al primer quart, aplegaren a remuntar, possant-se a tres punts abans del descans. Dos tirs lliures de Pepe mig-arreglaren la situació. Al descans, 30-25.
En la repressa, els visitants es feren forts al contraatac i a nosaltres no ens entraren els tirs. Aplegarem inclús a estar empatats (33-33, minut 3), però de nou els canvis i una forta pressió defensiva ens donaren un parcial favorable de 17-2 en 5 minuts. Entraren els triples de David i Bernardo, i Javi era l’amo al contraatac. A la fi del tercer quart, 54-41. Sols calia apretar un poquet al començar l’últim període.
I així fou, amb l’aportació de Rafa i Quique baix l’anella, i els triples de Pedrón i Hugo, el partit estava sentenciat a falta de 4 minuts per a la fi (65-44). De nou donarem minuts als menys habituals i juvenils, ens relaxarem i, junt a l’encert i les ganes dels jovens visitants, el partit es va apretar un poquet. Encara que mai baixaren la barrera dels 10 punts. Pepe, Sergio i Hugo, tingueren els seus minuts de protagonisme... encara que en estos quatre minuts els d’Alcoi espentaren bona cosa fins el final. A la fi, 81-67.
Felicitar al jove equip alcoià pel seu partit i esforç. Pot ser, amb més gent gran dins de la pintura, serien un equip temible en esta categoria. Així i tot, els seus jugadors exteriors pinten un molt bon futur.
Nosaltres a continuar millorant en tots els aspectes. Quan xafem l’accelerador en intensitat defensiva, en tancar rebot i tallar passes, en circular bé i ràpida la pilota i en fer-ho fàcil... donem gust. Ara bé, pequem de relaxar-nos en excés i no rematar abans els partits, per a variar. Estem en sext lloc en la classificació i va quedant clar amb quins equips tindrem que lluitar de valent.
Agraïr a Sergio la seva participació, encara que acabara de cascar-se un partit abans, i als que ens acompanyaren en la grada durant el partit (encara que un poc paradets estaven, igual era el fred).
La setmana que ve ens toca matinejar el diumenge per anar a Almussafes (0-5), d’on esperem traure un resultat possitiu i després pegar-nos un bon esmorçarot.
Ahir diumenge dia 7 acudirem al vell pavelló d’Elda (que mira que tenen un de ben bó i nou...) per jugar a les 18:30h davant un equip que portava un inici de temporada discret (1-2), que sabiem que comptava amb un equip jovenet, un bon joc interior i que la temporada passada eren molt forts a casa.
El partit va començar amb un primer quart en el que l’anotació fou prou baixeta (10-13) i on els dos equips descartarem el que anavem a fer. Els nostres problemes a l’hora de botar la pilota en eixe parquet que tingué temps millors, les pilotes que se’n eixien de l’anella i les concessions de tirs a mitjana distància propiciats pel seu bon moviment de baló, foren protagonistes en aquest període.
Al segon quart, amb els canvis, pegarem una xicoteta estirada i, encara que els d’Elda jugaren amb els seus dos jugadors grans, no els va fer massa profit ja que nosaltres correguerem un pelet més. Així i tot, sols quatre dels nostres jugadors anotaren en esta primera meitat del partit. Cal dir també que els rebots eren nostres, donada la força i ganes en que defenguerem ahir; tallarem, a més, un bon grapat de passes. Al descans: 22-30 i sensacions de que es podia millorar a soles que xafarem un pelet.
En la represa, ens possarem en pocs minuts amb 12 punts d’avantatge que, més o menys, es mantingueren tot el quart fins els últims 3 minuts. En aquest final del quart, bé per l’encert rival o bé per la nostra relaxació i concessions, els locals es possaren a 3 punts. I mira que nosaltres tinguerem ocasions de prop, llançaments còmodes i tirs lliures... però res. 42-47 abans de l’últim període.
Ací, de nou començarem forts (com tots els quarts) i un parcial de 4-13 en 5 minuts decantà ja el partit per al Canals, encara que els eldencs lluitaren fins lúltim minut. A la fi: 55-68 i ja estem en un bon lloc en la taula de classificació (3-1)
Com sempre, bones sensacions a ratos i el pensament de que podem i tenim que millorar moltes coses. Cal entrenar una miqueta més, aixó sí, i escapar-nos en el marcador quan pugam i no patir fins el final. Cal felicitar als joves d’Elda pel seu bon partit i animar-los per al que resta de temporada. Agraïr als nostres aficionats que vingueren fins Elda un diumenge de vesprada, el seu suport... quan no hi eren al bar vegent la F1.
La setmana que ve rebem a l’Alcoi (2-2) a les 18h en el pavelló Ricardo Tormo de Canals. Esteu tots convidats.
Ahir dimecres, dia 3 de novembre, es va jugar en el pavelló de la Fonteta de Sant Lluís de València el partit d’Eurolliga entre el Power Electrònics València i el CSKA de Moscú. El partit, com bé podem trobar a les cròniques esportives, va acabar amb ampla victòria per als valencians. Fou un partit vistós, amb una forta defensa, molt d’encert en atac, jugades espectaculars... dels que fan afició.
Doncs bé, ahí en la Fonteta hi haviem un bon grapat de canalins i veïns de la Costera gaudint de tot aquell espectacle, però també formant part del mateix. I és que l’equip aleví de l’Escola del Bàsket Club Canals fou l’encarregat d’amenitzar els descansos del partit entre cada quart, jugant en eixa mateixa pista on més de 5 mil persones estavem presents en les grades. Acompanyant a aquest grup de joves esportistes canalins en esta experiència inolvidable, a peu de pista, hi eren el seu entrenador (Adrián Sancho), el Director Esportiu del BC Canals (Ivan Ballester) i en la grada estavem els més d’un centenar d’amics, familiars, jugadors i aficionats a l’esport de la cistella en Canals.
Del dia en el que l’escut de l’equip de bàsquet del nostre poble va omplir la pista de la Fonteta de Sant Lluís en els descansos d’un partit d’Eurolliga tan important, ens queda eixa gran festa que fou per als aficionats valencians, les cares d’orgull i alegria dels pares i mares dels menuts i menudes que corrien per la pista i -com no- les cares de l’equip aleví del BC Canals, nerviosos i entusiasmats amb la situació que estaven vivint. Donant-los suport hi erem veíns de Canals, l’Alcudia de Crespins, Montesa, Xàtiva, la Pobla Llarga, Alberic, Llanera... que conformem aquesta gran família com és el BC Canals.
També ens queden algunes fotografies que ací vos adjuntem (si clickejeu damunt de cadascuna, la podreu veure en gran tamany)...
Cal agraïr als components del BC Canals la seva feina al organitzar aquesta participació durant el partit, possar-se en contacte amb el València Bàsket i repartir les més de cent entrades per a tots i cadascuns dels que ho solicitaren. A la pròxima, més.
El dissabte 30 a les 18h reberem al pavelló Ricardo Tormo al CB Biar, un equip molt canviat en dos anys i amb poques cares conegudes. Era el nostre segon partit en casa, en la quarta jornada, i després de la malfeta davant l’Albaida calia llavar la cara a la nostra pista. Sense baixes, al fi, però també sense comptar amb els jugadors del Júnior que habitualment ens tiren una maneta... tot no pot ser. Abans, el Sènior de Preferent havia perdut el seu partit davant l’Alzira i el Júnior havia guanyat de nou, enhorabona per a ells i ànim per a Juanvi i els seus. Cal nomenar que Ivan Ballester va fer d’entrenador improvisat -amb victòria en l’estrena- donat que Virgi va patir un problemeta de salut. Dessitgem que es millore de tot cor.
El primer quart va donar bona prova del que seria la major part del partit: domini baix l’anella i un equip visitant tancat prop de la zona. Va faltar rematar la feina, i mira que els nostres pelearen de valent. Mentres, el Biar ens igualava cada poc que ens allunyavem. Així i tot, al segon quart ens estirarem fins els 13 punts de diferència, amb una aportació ofensiva molt diversa per part dels nostres jugadors. Com cal esperar, Quique, Rafa, Bernardo i Javi, tingueren més protagonisme en aquest apartat i Madremía va colaborar amb els seus llançaments a mitja distància. Al descans, 31-23, i la sensació que no ens haviem anat més en el marcador per demèrit nostre.
Al tercer quart, de nou igualtat. Els visitants no pensaven rendir-se i nosaltres no ens feiem amb la fòrmula per a jugar bé més d’una jugada seguida. També és veritat que nosaltres donarem minuts als menys habituals, per a descansar la gent important, i els canvis no foren massa encertats. 47-41.
L’últim quart començà amb un parcial de 7-2 per a nosaltres i de nou tot pintava bé, fins que una sèrie de tècniques als de Biar emboiraren un tant el partit (que no havia estat dur, ni complicat per als àrbitres, pense jo). Tota la “retaíla” de tirs lliures, dos cistelles dels nostres interiors i un triple de Hugo, deixaven el marcador a falta de 3 minuts per al final del partit amb un avantatge de 22 punts (67-43). A partir d’ahí, ens van sobrar eixos tres minuts... en tots els sentits.
A la fi, 67-57. Guanyarem jugant mal... però guanyarem. A més, ja siguem sabedors de que podem fer molt millor les coses. Tots hem d’aportar el nostre granet d’arena fent el que cadascú sap fer i ha de fer per a l’equip. El proper partit, contra l’Elda (1-2) el diumenge a les 18:30h al seu pavelló vell de parquet.
Sort per als amics de Biar durant la temporada. Agraïr també la presència de la gent que ens va acompanyar en la grada durant el partit.
Primer partit i primera derrota. Erem sabedors del possible potencial de l’equip de la Vall abans del partit. Però, després del dissabte, ens queda clar que pot ser un dels “cocos” del grup. Si a aixó li sumem el baix rendiment de la majoria dels nostres jugadors, la baixa de Quique Fuentes i que era el primer partit “sèrio” que juguem enguany... dona el resultat que va donar: una palissa en tot el seu ampli terme.
I menys mal que ells baixaren el pistó, perquè hagueren fet un resultat encara més d’escàndol. L’Albaida conta enguany amb un bon equip en totes les línies, potser una mica curts de kilos i alçada en la pintura, però per a aquesta categoria van sobrats. Bon bot, tir, rodar pilota, moviments, rebot... xè, massa bé. Enhorabona pel partit i per l’equipet que han format.
L’equip de 1ª zonal del BC Canals iniciarà la competició enguany davant del que pareix un renovat i reforçat Albaida. El partit serà a les 18h al pavelló Ricardo Tormo de Canals. Després d’aquest partit ens vindran dos setmanetes de descans, ja que coincideix el paró pel pont d’octubre amb la jornada de descans. O siga que jugarem el primer i últim cap de setmana d’aquest mes. Açó ens pot venir bé per a tancar del tot la plantilla (convèncer a Ivan, Navarro... als dos :P) i per a vorer com roda la resta del grup.
Ja tenim, també, els horaris en els diferents pobles on jugarem enguany. Anem als que no els pareixen tan simpàtics, bé per distància, bé pel dia, bé per l’hora:
- Monòver: dissabte a les 20h.
- Villena: dissabte a les 16h.
- Novelda: dissabte a les 20:30h.
- Albaida: diumenge a les 11:30h.
- Elda: diumenge a les 18:30h.
- Alcoi: diumenge a les 16:30h.
- Onil: dissabte a les 20h.
- Almussafes: diumenge a les 10:30h.
(este és el que més em mola XD... Com tots els anys, un equip dels “extrems” del grup juga la carta del putejar als de més lluny amb l’horari. Nosaltres estem a 45 minuts, però als d’Alacant no sé jo si els farà massa gràcia)
Com sempre, al igual que ens passarà a nosaltres, caldrà estar pendents als possibles canvis d’horari. Nosaltres en casa, fins on jo sé, jugarem els dissabtes a les 18h. Falta saber en quina pista, li ho preguntaré al Míster per a que ens assabentem.
Si no m’enganye, tots els equips juguem a pavellons excepte els amics de Biar. Ací pareix que al fi començaran les obres del seu eternament dessitjat pavelló, però no estarà per a aquesta temporada. “Més val tard, que mai”, es sol dir.
Vorem com iniciem la temporada i d’ací a Nadal traguem una bona valoració, no sols de resultats (esperem que també), sinò també de bon nivell en el joc i físicament, que les lesions no apareguen i hi haja una dinàmica possitiva, en general. Hem de trobar tots els jugadors el "nostre lloc" i rol dins l'equip.
A més dels diferents blogs o webs dels equips, hem trobat a la pàgina de l’ACB.com un fòrum on es parla del nostre grup: http://foros.acb.com/viewtopic.php?f=33&p=18480918
| Centro | Dirección | Telefono |
| CLINCIA DE LA COSTERA | C/ Caballer Ximen Tovia 2 | 962287060 |
